Un veí d’Esparreguera, Antoni Muñoz, exposa els aspectes negatius que ha comportat la mesura de desplaçar les parades de bus al centre de la calçada a l’avinguda Francesc Macià

La modificació de la ubicació de les parades d’autobús impulsada per la regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament d’Esparreguera és un exemple clar d’una manera d’actuar temerària i injustificable: la política de “prova i error” aplicada a la mobilitat urbana.

El canvi és greu i evident. S’ha eliminat una parada lateral, segura i funcional, per convertir-la en aparcament de pagament, i s’ha traslladat la parada al mig de la calçada. El resultat és tan absurd com previsible: cada vegada que un autobús s’atura, queda bloquejada tota la circulació de l’artèria principal del municipi. Cinc minuts d’aturada equivalen a cinc minuts de col·lapse total. Aquesta és la solució proposada?

A més, aquesta actuació incompleix la Llei d’Accessibilitat, deixant en una situació d’indefensió les persones amb mobilitat reduïda. No es tracta només d’un error tècnic, sinó d’una negligència amb conseqüències socials clares.

Sorprèn, també, l’opacitat del procés. S’han sol·licitat els informes tècnics de Mobilitat i de la Policia Local per conèixer els criteris aplicats, però el resultat ja és prou eloqüent per si sol. De fet, costa d’imaginar que una proposta així superés el nivell d’un exercici acadèmic bàsic.

Els pedaços posteriors encara agreugen més la situació. Primer, la col·locació de pilones per corregir el problema de la sortida dels passatgers. Després, noves pilones al centre de la calçada per evitar avançaments perillosos. És a dir, errors inicials que generen nous problemes, resolts amb solucions improvisades que compliquen encara més la mobilitat.

El resultat final és el col·lapse progressiu de l’avinguda. La proximitat amb l’encreuament de la carretera de Piera, via d’accés a la Plana i a l’A-2, fa que cada aturada d’autobús acabi bloquejant també la rotonda. Això no és una hipòtesi: és una realitat que ja s’està produint.

I tot plegat en una via amb un volum molt elevat d’autobusos, que sovint circulen consecutivament, multiplicant l’efecte tap. És difícil creure que aquest escenari no s’hagués pogut preveure.

La gran paradoxa és evident: el sistema anterior funcionava millor. Garantia fluïdesa del trànsit, seguretat i accessibilitat. El canvi no només no millora res, sinó que empitjora tots els aspectes clau.

Els veïns no necessitem experiments. Necessitem solucions eficients, segures i pensades. La mobilitat no és un laboratori on provar ocurrències. Quan una cosa funciona, el més sensat és mantenir-la. El que no és admissible és jugar amb la seguretat i el dia a dia de la ciutadania amb invents impropis d’una gestió responsable.

Antoni Muñoz Franch

Veí de l’avinguda Francesc Macià d’Esparreguera

Notícia relacionada:

El nou sistema de parades de bus a l’avinguda principal d’Esparreguera, en fase de proves després de queixes.