Antoni Muñoz escriu un article de reflexió i en record i memòria dels germans Toni i Jordi Sánchez Justo, i dels guàrdies civils Manuel Fernández Sánchez Garzón i Cristóbal Moreno Farfán

El 10 de juny de 2026 es compleixen 26 anys del tràgic esfondrament del pont de Magarola, on van perdre la vida dos esparreguerins i dos guàrdies civils del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques durant les tasques de rescat.

Cal recordar que el procediment penal per l’esfondrament va acabar arxivat, sense cap condemna penal. Durant la instrucció, la Fiscalia va arribar a imputar tres responsables de l’aleshores Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per un presumpte delicte d’homicidi imprudent, en considerar que la manca de manteniment de la riera i l’ocupació de la llera podien haver contribuït al col·lapse del pont.

Tanmateix, el Jutjat d’Instrucció de Martorell va concloure que no es podia acreditar cap responsabilitat penal i va arxivar la causa. Sorprenentment, la jutgessa va considerar que la causa directa de l’esfondrament havia estat una avinguda extraordinària d’aigua provocada pels aiguats excepcionals d’aquell dia. L’arxivament va ser confirmat posteriorment per instàncies superiors, de manera que ningú no va ser condemnat penalment. Una resolució judicial escandalosa.

Ara bé, la història no acaba aquí. Per la via administrativa i patrimonial, el resultat va ser diferent. L’any 2010, el Ministerio de Fomento va reconèixer la seva responsabilitat patrimonial en l’accident i va indemnitzar la família. Els informes del Consell d’Obres Públiques van concloure que el pont presentava problemes de fonamentació i que no s’havia tingut prou en compte l’estrenyiment de la llera de la riera.

Segons els informes pericials, la Fiscalia i les reclamacions posteriors de la família i de l’Ajuntament d’Esparreguera, el problema principal no va ser només la intensitat dels aiguats, sinó que la riera de Magarola havia anat perdent capacitat hidràulica durant anys a causa de diverses ocupacions i modificacions del seu curs natural. A més, el pont ampliat l’any 1990 no va tenir en compte aquestes modificacions i presentava greus problemes de fonamentació.

L’any 2003, un informe pericial encarregat pel mateix jutjat va arribar a aquestes conclusions:

La pluja va ser només un factor desencadenant.

L’estrenyiment artificial de la riera de Magarola havia reduït la seva amplada aproximadament de 50 metres a 17 metres.

Aquest estrenyiment concentrava tota la força de l’aigua sobre un dels pilars.

L’ampliació del pont realitzada l’any 1990 no va tenir en compte aquesta modificació de la riera.

L’erosió progressiva havia anat debilitant la fonamentació del pilar durant anys. Una fonamentació era improvisada i incorrecta: superficial en comptes de profunda (amb pilotatge). De fet, mai no van aparèixer els plànols d’obra de la fonamentació.

L’esfondrament del pont de Magarola és un exemple d’una infraestructura que es va col·lapsar per la deixadesa de les administracions en el manteniment de la llera (ACA) i per la construcció deficient de l’ampliació del pont de 1990 (Ministerio de Fomento), amb el resultat tràgic de quatre morts.

Estaria bé que, d’una vegada per totes, aprenguéssim la lliçó, perquè fets com aquests no es tornin a repetir mai més.

Antoni Muñoz Franch

Esparreguera

Notícia dels 20 anys de l’aiguat mortal a Esparreguera.

Opinió de l’exalcalde Xavier Sitjà quan es van complir 20 anys de l’esfondrament mortal del pont de Magarola.

Fotografia: El pont de Magarola esfondrat el 10 de juny de l’any 2000 [Quim Sitjà]