L’esparreguerí Yildiray Ileri ens convida a la reflexió i a la participació en un moment clau i d’oportunitat per a la humanitat, la natura i el planeta que ens deixa la crisi del coronavirus

El coronavirus ens ha ensenyat que contra un ésser tan insignificant no poden lluitar els exèrcits més poderosos del món ni tampoc les seves mortíferes armes nuclears. El virus no reconeix fronteres ni banderes; entra i surt a qualsevol lloc sense que li demanin cap passaport ni carnet d’identitat. Aquest no distingeix entre homes o dones, musulmà, cristià o no creient. No sap res sobre el color de la pell, ni mira tampoc la nostra orientació sexual ni l’ètnia. Davant del virus tots som iguals.

Ell ens ha ensenyat als humans que som molt fràgils, malgrat les nostres armes i fronteres, les nostres creences i dogmes o les nostres institucions mil·lenàries. És evident que l’única cosa que ens pot salvar és la col·laboració de tots de forma genuïna, molt especialment els sanitaris i investigadors, els quals tampoc reconeixen ni fronteres ni banderes quan col·laboren per salvar vides humanes.

Aquesta epidèmia ens està donant una oportunitat única i irrepetible per demostrar-nos com és la natura i la convivència amb altres criatures d’aquest planeta quan la nostra destructiva existència es paralitza. Veiem les ciutats, que sempre estan ocupades per nosaltres i els nostres cotxes; brutes i contaminades, ara ens permeten respirar tranquil·litat i un aire sa. Això ens ha de permetre reflexionar molt profundament. Veiem ocells i altres animals passejant als nostres carres, cosa que fa poc no s’atrevien ni a aproximar-s’hi. Això és simplement l’harmonia que hem somiat des de sempre tots els que creiem en la natura i en la seva conservació.

Per altra banda, també veiem com tots els diners públics que provenen dels nostres impostos s’han gastat per produir armes i exèrcits amb la finalitat de matar els altres, els “enemics” per defensar-nos a nosaltres, i però que no han servit per a defensar la humanitat contra el virus. Perdó sí, han servit per desinfectar les residències de gent gran, per construir hospitals de campanya i per arrestar uns pocs que es salten les normes del confinament. Aquells diners que s’han invertit en armes i exèrcits, els han tret dels pressupostos dedicats als sanitaris any rere any. I ara veiem quin gran error s’ha comès. S’havien d’haver retallat les despeses militars i utilitzar aquests diners per reforçar els sistemes sanitaris, millorar l’ensenyament i reduir dràsticament les desigualtats en el món.

El coronavirus ens ha ensenyat també que els humans, en el fons, som iguals de fràgils, però enlloc de reconèixer aquest fet i treballar per reduir la discriminació en les nostres societats, hem fet fins ara just el contrari. Hem increpat i discriminat la gent que desgraciadament podien ser els portadors del virus. Enlloc de col·laborar i ajudar-nos entre els països, hem tancat les fronteres i hem bloquejat l’exportació de material sanitari on més es necessitava. El virus ens ha fet veure les pitjors característiques humanes. Gràcies als sanitaris i a tots els que han col·laborat amb ells per salvar vides també ens ha mostrat l’altra cara, que és molt millor: col·laborar per superar la pandèmia i les seves nefastes conseqüències.

Necessitem reflexionar molt, i molt profundament, sobre tot el que està passant aquests dies. I hem d’aprofitar aquesta catàstrofe per començar a crear el nou món que necessitem. Només ho podem fer si treballem sense distinció per convertir les tres esperances següents i comunes en fets reals:

1. Fer prevaler el diàleg per resoldre els conflictes i optar per la pau enlloc de guerra. Així no desgastarem els nostres recursos limitats per produir armes que només serveixen per a destruir vides. Els gastarem per millorar les nostres vides, per eliminar les desigualtats i per salvar el futur del nostre planeta. Hem d’aconseguir de parar la producció, la comercialització i l’ús d’armes a tot arreu. I per això cridem: Volem Pau i Harmonia.

2. L’harmonia necessita empatia i respecte per l’altre. Treballem per eliminar tot tipus de sentiments, actituds i comportaments de discriminació contra als altres. Tots som iguals i ho hem de posar en pràctica. Tots ens necessitem els uns als altres; depenem dels altres, com s’ha vist ara durant la pandèmia. Els sanitaris, investigadors, conductors d’ambulàncies, etc., han treballat sense parar per salvar les vides sense distingir gènere, edat, ètnia o religió I tots els experts del món col·laboren entre ells per desenvolupar el remei conta el virus. Només sortirem d’aquest pou si cooperem entre tots sense cap mena de distinció. Per tant, demanem que cessi tot tipus de discriminació, sense distinció. I cridem: Volem Respecte i Empatia. I finalment,

3. Tenim un únic planeta per viure tots plegats. Ningú hi sobra i tots hi som necessaris i imprescindibles: els humans, tots els éssers vius i no vius. La natura en general ha estat la nostra salvació en moltes ocasions, i ara no podem permetre el maltractament a la qual s’ha sotmès. No podem continuar explotant-la i viure donant-li l’esquena com hem fet fins ara. Durant aquests dies hem vist com els animals s’han aproximat a nosaltres i a les nostres ciutats sense fer mal a ningú. Havíem perdut aquesta harmonia fa segles. Aixequem la veu per salvar la natura. I Cridem: Volem Estimació i que es tingui Cura del Planeta.

Si estàs d’acord amb tot això i hi vols participar, llavors ajuda’ns a compartir-lo. Hem de ser molts per poder posar en marxa aquestes intencions. Vinga, siguem el virus de l’esperança, el que transmet la pau, el respecte per l’altre i l’estima per salvar el nostre planeta. Escriu-nos per col·laborar, per fer-nos arribar les teves opinions a 3commonhopes@gmail.com.

Yildiray Ileri. Esparreguera. Enginyer Superior Industrial. Actualment jubilat / Pintura: Joana Llordella. Esparreguera. Catedràtica de Llengua i literatura catalana, Llicenciada en Història Contemporània i Màster en Formadors de Formadors.

Imatge del projecte 3commonhopes. Autor: Yildiray Ileri.