Els pastors Josep Guzmán i Albert Cascante expliquen a La Bústia en què consisteix la pastura, quines són les dificultats de la professió i quines situacions els han dut a ser pastors

L’olesà Josep Guzmán té 59 anys i és el propietari de l’explotació de la Granja Can Vinyals, situada a Esparreguera. El pastor explica a La Bústia les dificultats i mancances de ser pastor. Per la seva banda, el titular de la Granja Can Vinyals, Albert Cascante, explica com es va animar a entrar en la pastura. El jove olesà, actualment resident a Collbató, té 31 anys i ha canviat la seva vida per dedicar-s’hi.

En què consisteix la feina d’un pastor?

Albert Cascante: És una mica complexa, va des de pasturar a cuidar les mares i els petits quan tenim paridora. També a espavilar-se a buscar camps per menjar o fer els sanejaments dels veterinaris.

Com definiria la feina d’un pastor?

Josep Guzmán: Molt dura i molt mal pagada. No tenim cap dia de festa en tot l’any, treballem cada dia. Quan estava sol només feia festa el dia de Nadal. Per exemple, si algun dia m’agafava mal de ventre, però podia anar a posar menjar, hi anava. Si no, els animals ja menjarien l’endemà. A més, és una feina mal vista perquè la gent es pensa que per tenir quatre bèsties ja ets ric.

Què fan i quines zones pasturen?

AC: Hi ha marcats els desplaçaments que fem a altres pobles. També els sanejaments oficials, la neteja de corrals o esquilar, entre d’altres. Freqüentem els Blaus d’Esparreguera, la Serra de Rubió i els Gatells, que enllacem amb Collbató.

Es guanya la vida?

JG: Avui dia no. Només et guanyes la vida d’això si tens la sort de contactar amb un poble que et pagui pel manteniment de les franges en prevenció dels incendis, però per regla general no. Només s’enrecorden de tu quan hi ha foc, quan ha passat la foguera ja no.

AC: Sí, ara em dedico a això i amb la covid-19 he obert una mica més el ventall. Estic entrant en el sector de l’apicultura i com soc enginyer de tècnica agrícola, ara m’encarrego també de portar una finca agrícola.

Només et guanyes la vida d’això si tens la sort de contactar amb un poble que et pagui pel manteniment de les franges

Al mateix ramat, qui fa cada feina?

AC: Els dos fem de tot, ens repartim la pastura sobretot. Ell porta molts anys i jo, a poc a poc, estic agafant el relleu.

Tenen tractes amb els Ajuntaments?

JG: Només amb el de Collbató, que ens paguen pel manteniment de les franges, aquest serà el 6è any. El d’Esparreguera ens ha tingut enganyats perquè sempre s’ha quedat amb “hem de fer”, però no s’ha fet mai res.

Quants anys fa que és pastor?

JG: Professionalment fa 21 anys, però m’ha agradat des de petit. Al meu pare i a mi sempre ens ha agradat molt el bestiar, però la meva mare sempre deia que per què ho fèiem si només ens endúiem enrabiades.

AC: Des dels 23 o 24 anys. No em ve de família, però sempre m’ha agradat. Després dels estudis universitaris, vaig començar a fer diverses feines i posteriorment, em vaig iniciar amb les cabres.

Què li va cridar l’atenció?

AC: El fet de tenir quatre cabres per fer-me mató i formatge a casa. Després em vaig engrescar quan vaig descobrir la vida de pastor.

Ha canviat la seva vida?

AC: Sí, perquè des de fa quatre o cinc anys que ho he acabat professionalitzant. Abans anava provant, però quan vaig veure que m’agradava, em vaig animar.

Com han viscut la pandèmia?

JG: Hem estat més tranquils que mai perquè no hi havia ningú pel carrer. Érem els amos i senyors d’aquestes muntanyes. En el tema econòmic, complicat.

AC: Les cabres han de sortir cada dia, així que nosaltres ens hem hagut de desplaçar cada dia. Quan tothom estava confinat nosaltres estàvem pasturant als pobles.

Quan tothom estava confinat nosaltres estàvem pasturant als pobles

I econòmicament?

AC: Abans veníem llet, però la formatgeria que ens comprava anava pitjor i ens feia anar malament. Es va salvar la situació i ara ens dediquem exclusivament a l’explotació de carn i la silvopostura.

Llavors, abans produïen llet i ara l’explotació és de carn. Per què aquest canvi?

JG: Perquè ja soc més gran i l’Albert és més jove, i tot i que li agrada, per munyir no hi ha dies de festa i la joventut vol tenir festa.

AC: Per poder diversificar una mica més la feina i no fer-la tan rutinària i exclusiva. M’agrada fer coses diferents.

Quantes cabres i ovelles tenen?

JG: Hem passat de tenir a finals d’any unes 450 a ara unes 150, principalment cabres. No tenim cap mena d’ajuda i penso que per què he de marxar per aquestes muntanyes si no són capaços de posar ni un punt d’aigua. Jo he de mirar pel meu benestar.

Quines mancances té la seva feina?

JG: En aquesta zona ens fa falta de tot. Per comprar menjar, per exemple, a part que és car, s’ha d’afegir la despesa de camions i transport perquè no hi ha conreus. Estem en una zona poc favorable. Tenim molta muntanya i a l’hora de comprar és car.

Estem en una zona poc favorable. Tenim molta muntanya i a l’hora de comprar és car

Creu que és una professió amb futur?

JG: Tinc un net i no voldria que continués. Hauria de canviar molt la cosa, que la gent es mentalitzés d’una altra manera i que ens arribessin més ajudes.

AC: Hi ha gent que s’animaria, però si se segueix igual que ara, em sembla que no té futur, com a mínim on estem. Hi ha altres zones de Catalunya que hi ha més cultura agrícola i ramadera.

Quina relació tenen amb el projecte Life Montserrat i la neteja de franges?

JG: Es va acabar el Life i s’ha acabat tot perquè es van gastar tots els diners i no ha quedat res. Jo vaig començar amb ells perquè em van engrescar, però hi havia quatre milions d’euros i els senyors que se’ls van gastar han fet les seves coses i a nosaltres ens han donat quatre cabres, quatre menjadores i s’ha acabat. No s’ha fet res més. Tots els que van començar han plegat.

AC: L’objectiu era netejar les franges estratègiques mitjançant nous remats i reforçar els que hi havia. Hi ha moltes coses que el Life va deixar penjades d’un fil, però nosaltres estem treballant la majoria de les franges que s’havien acordat.

Fotografies: Josep Guzmán i Albert Cascante pasturant [La Bústia/Lluís Gutiérrez]