L’esparreguerí Manolo Alcántara explica a La Bústia el que significa per a ell guanyar el Premi Nacional de Circ 2021 i parla dels seus treballs i la seva trajectòria

Manolo Alcántara (Esparreguera, 1970), ha estat distingit amb el Premi Nacional de Circ 2021 del Ministeri de Cultura. Actualment viu a Sant Celoni i té el local de treball a Breda.

Què significa per a tu obtenir aquest reconeixement?

És un orgull, una satisfacció i una il·lusió perquè és un premi a la trajectòria. És la cirereta a un treball al qual li he dedicat temps i esforç. També és agraïment a tota la gent que alguna vegada m’ha fet costat o ha apostat per mi. És una paradoxa: tinc tanta feina que no puc ni gaudir-ho.

Com va ser el moment en què t’assabentes que ets el guanyador? T’ho esperaves?

Feia un parell d’anys que sabia que estava a les quinieles perquè el sector és petit i sentia que la gent ho deia. Sabia que hi havia la possibilitat, però tot i així la il·lusió va ser la mateixa.

És un orgull, una satisfacció i una il·lusió perquè és un premi a la trajectòria

El jurat va destacar que ets “un artista integral”… a què es refereix?

No ho sé exactament, però crec que és perquè jo m’ho faig tot i en els meus espectacles me’ls treballo jo mateix. També faig coses insòlites i diverses i entenc que han volgut destacar això.

En quins projectes estàs treballant actualment?

En ‘Déjà Vu’, un espectacle que parla de la distància entre la persona que som i la que volem ser. A partir d’aquesta pregunta que tots ens podem fer moltes vegades, estiro el fil i faig un espectacle.

Quins són els teus propers treballs?

Un espectacle que es diu ‘Maña’, una peça de carrer. És un espectacle gegant amb caixes molt pesades i l’eix és la construcció d’un arc on no intervingui la força. Es fa tot amb politges, cordes, palanques… ‘Maña’ va d’enginy i traça. Jo he passat tota la vida movent atuells al local i això ara es convertirà en un espectacle. És un tribut a la gent que sempre va carregada, a la gent curiosa.

Com defineixes el teu estil?

Jo faig circ però si m’has de definir has de dir circ, moviment, teatre, gest, coses insòlites… M’interessa treballar des de dintre, buscar dintre de mi. Em considero autodidacta i artesà, perquè els meus espectacles els faig complets jo: els imagino, els dissenyo, els creo, faig l’escenografia… És un circ personal, que s’identifica amb mi.

Em considero autodidacta i artesà

Què destaca en els teus espectacles?

Doto els meus espectacles d’un impacte visual gran, m’agrada treballar amb estris insòlits i personals que preparo per als meus espectacles. També destaca que poso música en directe.

Creus que el circ té la visibilitat que mereix dins les arts escèniques?

No, rotundament no. Però cada vegada té una mica més de pes. El circ i totes aquestes disciplines són ‘el patito feo’ de les arts escèniques, però és cert ara hi ha un teixit molt més ampli que quan jo vaig començar. S’ha especialitzat molt.

Tens suficients actuacions a Catalunya, o has de marxar fora per trobar oportunitats?

M’agradaria treballar més a Catalunya, perquè treballo més fora de casa. Aquest any hem fet dos ‘bolos’ i l’any que ve hi ha alguna cosa més, que encara no puc avançar, però poca cosa. Vull treballar aquí i que puguin venir amics i familiars. Crec que arribarà.

T’agradaria actuar a Esparreguera? I més ara que s’ha estrenat ‘La Palanca’…

I tant! De fet, he estat parlant amb l’Oriol Escursell, el director artístic d’aquesta primera edició, perquè m’expliqués com ha anat. També tinc una trucada pendent amb el regidor de Cultura, Juan Jurado, per trobar una data sota el paraigües de ‘La Palanca’ o en una programació normal de teatre. Jo estaria encantat.

Què significa l’èxit que ha tingut ‘La Palanca’ per al municipi?

Que Esparreguera tingui un festival de circ és molt beneficiós pel municipi perquè la gent és molt curiosa i vol veure coses. Conec pobles més petits amb una gran projecció cultural. Per què no ho pot tenir Esparreguera? La gent del sector volem que així sigui, però ens han de fer costat les institucions.

Que Esparreguera tingui un festival de circ és molt beneficiós pel municipi

Rebeu ajudes de les institucions?

Ara sí, la meva companyia té establerta una línia que treballa amb algunes ajudes en gira o en creacions, però també estaria bé, per exemple que un petit teatre et deixi una sala per fer una residència tècnica. És cert que el Teatre Núria Espert de Sant Andreu a vegades m’han deixat alguna sala per treballar quan ho he necessitat.

Com t’ha afectat la pandèmia?

Jo vinc d’una doble crisi: em vaig operar d’un braç i vaig estar 10 mesos fora de l’escenari. Quan em vaig donar l’alta l’11 de març, ens van confinar. Vaig aprofitar per acabar de recuperar-me de la lesió i també vaig poder treballar molt pel següent espectacle.

Fa 25 anys que t’hi dediques al circ. Com va començar tot?

L’any 1996 vaig anar a Tàrrega a un espectacle de la companyia Subus. Va ser un dels primers projectes, vam fer festivals arreu del país i va ser el primer any com a professional.

Qui forma la companyia Manolo Alcántara?

La companyia és tan petita com jo. La Rocio Pindado és la distribuïdora, la Clàudia Saez la productora i jo l’univers creatiu i artístic. En funció de l’espectacle que faig, contracto músics, actors, tècnics… el que necessiti. Som molt ambiciosos i a mi m’agrada treballar gent amb passió, energia i talent.

Text: Carla Martínez / La Bústia.

Fotografia de portada: erin_bassa