Divendres, 22 novembre 2024
  • Divendres, 22 novembre 2024
La Bustia Tania Alvarez (3)

Tania Álvarez: “Boxejant al Madison Square Garden de Nova York m’he sentit valorada com a esportista”

Per 8 de febrer de 2023 a les 7:00 0 1079 Visites

La boxejadora de Sant Esteve és la primera dona espanyola en pujar al ring d’aquest escenari i explica a La Bústia com ho ha viscut i què s’endú d’aquesta experiència

Tania Álvarez, de 21 anys, s’ha convertit en la primera dona espanyola en boxejar al Madison Square Garden de Nova York. Viu a Sant Esteve des de fa cinc anys i estudia un Cicle Formatiu de Grau Superior de Nutrició i Dietètica.

El combat ha estat el diumenge 5 de febrer i ‘La Violència’ Álvarez, com és coneguda al ring, ha plantat cara a l’australiana Skye Nicolson, sis anys major que ella, tot i no haver pogut guanyar el cinturó del WBC Silver del pes ploma. Les qualificacions dels jutges han estat 98-92, 97-03 i 100-90.

 

Álvarez explica, a través d’una entrevista a La Bústia, com ha viscut i què s’endú d’aquesta experiència:

Com va anar el combat a Nova York?

La baralla en sí no va anar com esperava. Per desgràcia no vaig arribar a estar còmoda en cap moment per la manera de boxejar de la meva rival i per no tenir l’experiència suficient per remeiar-ho. No obstant això, si parlem de les sensacions que vaig tenir de l’experiència en general, va ser increïble.

Com et vas classificar per aquest combat?

Després de 7 baralles i les 7 guanyades em vaig posicionar la número 10 del món en el rànquing de BoxRec de la meva categoria. Gràcies a això i que el meu mànager va estar en el lloc i moment adequats per oferir aquest combat, he tingut aquesta gran oportunitat.

Què t’endús d’aquesta experiència?

M’enduc moltíssimes coses: energia positiva, bones sensacions, molt d’aprenentatge i més motivació. He tingut l’oportunitat de veure com és realment la vida d’un boxejador professional que es troba a l’elit i com és el tracte que reben els boxejadors als Estats Units. M’he sentit valorada com a esportista, he conegut molts boxejadors reconeguts i gent amb molta experiència d’aquest sector dels quals he pogut aprendre molt.

M’enduc energia positiva, bones sensacions, molt d’aprenentatge i més motivació

Què sents al ser la primera dona espanyola en boxejar al Madison Square Garden?

Em sento molt afortunada i orgullosa. Tot i el resultat de la baralla, les meves sensacions en general han estat de pura felicitat, orgull i satisfacció.

Creus que aquest combat et permet fer un pas de gegant en la teva carrera esportiva?

Penso que aquest combat ha estat un gran pas en la meva carrera esportiva perquè m’ha donat molta més visibilitat i m’ha mostrat què he de fer si vull formar part dels millors boxejadors del món i continuar barallant en escenaris tan grans com aquest. No obstant, ara no puc viure exclusivament de la boxa.

Quins són els teus pròxims objectius?

Corregir els errors que s’han vist en aquesta última baralla per continuar creixent i evolucionant. Vull fer baralles grans i per això he de continuar entrenant i agafant més experiència.

He de continuar entrenant i agafant més experiència

On i quants dies entrenes a la setmana?

Entreno al Gimnàs de Castellbisbal de dilluns a divendres dues vegades al dia (al matí i a la tarda) i els dissabtes només al matí. Només descanso els diumenges i compagino l’esport amb el CFGS de Nutrició i Dietètica. A més, treballo els dissabtes de recepcionista al gimnàs i un dia a la setmana netejo una casa durant dues o tres hores.

Tens entrenador?

El meu entrenador és el Toni Moreno, l’entrenador de l’equip Team Toni Moreno i propietari del gimnàs de Castellbisbal. Ha estat l’entrenador d’excampions d’Europa com Marc Vidal i Melania Sorroche, entre d’altres.

Quan i per què vas començar amb la boxa?

Vaig començar a boxejar amb 14 anys. Fins llavors havia provat una gran varietat d’esports: ballet, natació, patinatge, voleibol, handbol, futbol, taekwondo, gimnàstica rítmica, hípica… però cap em va arribar a enganxar i sempre canviava. Quan vaig descobrir la boxa feia dos anys que no feia esport i el vaig conèixer gràcies a la meva mare i el meu germà. Ell tampoc estava fent res i ella va pensar que li podria agradar provar una classe de boxa. Quan li va proposar, jo vaig tenir curiositat i vaig voler provar-ho també. Em va agradar tant que vaig continuar entrenant fins a arribar on estic ara.

Fotografies: Tania Álvarez, una promesa de la boxa [Tania Álvarez]

Etiquetes: