Jordi Morales (1985), esparreguerí i veí de Sant Andreu, explica a La Bústia la seva última participació en uns Jocs i fa un repàs per la seva trajectòria en 7 edicions i 3 medalles, a més d’haver estat campió del Món el 2018. També parla dels pròxims reptes.

Has disputat 7 Jocs. Què destaques de la teva trajectòria en la competició?

Els moments que he pogut viure amb companys perquè els Jocs sempre van lligats amb el públic i la gent del nostre entorn. També les medalles aconseguides conjuntament amb l’Àlvaro Valera, amb el Ramon d’entrenador i la família quan ha vingut a veure’m… són moments molts màgics i els que valen la pena de viure. Em sento un autèntic privilegiat.

Més enllà de les 3 medalles (plata a Londres 2012 i bronze a Atenes 2004 i Tòquio 2020), què t’ha aportat l’experiència?

El fet de viure intensament pensant en aquest repte m’ha fet créixer molt com a persona. Quan acaben uns Jocs, descanses una mica i ja penses en els següents. Vaig viure els primers amb 14 anys i he viscut els últims amb quasi 39. He passat per moltes etapes i gran part del que aquest Jordi Morales és avui, tant en el tennis taula com a nivell personal, és per tot això que he viscut.

Què tenen de positiu i de negatiu?

Fa que les ciutats que organitzen els Jocs millorin molt l’accessibilitat, que la manera de veure a les persones amb discapacitat evolucioni, que tinguem visibilitat i que siguem referents. També que persones amb discapacitat que creuen que no poden fer alguna cosa, ens vegin a nosaltres i es donin compte que sí que poden. La part negativa és veure que a vegades no hi ha ‘fairplay’ en un món on, per damunt de tot, destaquen aquests valors de superació i esforç.

Els Jocs fa que les ciutas que els organitzen millorin molt l’accsessibilitat

Has fet parella amb l’Àlvaro Valera. Què ens pots explicar?

Ha estat un autèntic privilegi. En els meus primers Jocs el vaig veure ser campió paralímpic i ha estat un referent, un mirall al qual sempre mirar-me i és el que m’ha fet créixer. A més, m’emporto un amic per tota la vida.

Després dels teus últims Jocs, quina sensació et queda? Marxes satisfet?

Em queda una sensació de tristor, però també de tranquil·litat, d’haver-ho donat tot, de donar pas a noves generacions molt bones. I sí, marxo molt satisfet, tant d’aquests Jocs com de tota l’experiència. Estar allà ja era un privilegi i fins a l’últim moment hem sigut competitius.

Si recordes el Jordi Morales que va debutar l’any 2000 i el que ha finalitzat el 2024, quina diferència hi veus?

He evolucionat molt. Abans era una persona molt innocent i ara tinc més experiència i sóc molt més competidor. Gaudeixo molt més de la competició que en aquell moment i m’enduc un bagatge d’històries per poder transmetre als altres.

Quin missatge enviaries als que comencen?

Que visquin molt el procés i que no pensin tant en l’objectiu. És important gaudir del dia a dia perquè el que recordes és el procés i les coses que han anat passant. L’èxit o el no èxit del moment de la competició és momentani.

És important gaudir del dia a dia perquè el que recordes és el procés

Ara t’endinses en nous projectes, com ‘Jordi Morales TT Acadamy’.

És el retorn del meu bagatge d’experiència esportiva. Vull ajudar des del punt de vista tècnic, tàctic i des de molts altres serveis que té l’acadèmia, que ja està en funcionament. Poder retornar l’estima que les persones m’han donat. Crec que anirà molt bé i estic molt engrescat. I també tinc l’associació ‘Activa’t’ per fer xerrades i activitats a escoles.

Continuaràs jugant a tennis taula?

Sí, l’esport és imprescindible. És el que més m’agrada i continuaré jugant, però ara entro en l’etapa de ser veterà i és un nou repte. Ara el tennis taula no serà la meva prioritat.

Text: Carla Martínez / La Bústia

Fotografia: Jordi Morales a París [Jordi Morales]