La castellvinenca Núria Marquès (1999) comenta a La Bústia la seva participació en els Jocs de París, on ha aconseguit tres medalles. També repassa el seu palmarès amb 7 medalles i destaca el suport de la seva gent
Arribes dels Jocs de París amb 3 medalles Quina valoració en fas?
Faig una valoració molt bona i positiva perquè, en general, han estat uns Jocs molt bonics. Arribava molt bé psicològicament i físicament i això s’ha notat a l’aigua. Estic molt feliç d’haver aconseguit les tres medalles i del creixement esportiu i personal d’aquesta temporada.
Tres Jocs sumant medalla en esquena. És la prova que més gaudeixes?
És una prova que m’ha perseguit tota la vida. O millor dit, que jo l’he perseguit a ella. Vaig començar des de ben petita amb l’esquena i és el que més bé s’em donava tant en campionats de natació adaptada com en convencional. La gaudeixo molt. És un estil molt fàcil i còmode per mi, tot i que vull destacar que és de les proves més difícils que tenia en aquests Jocs, perquè érem quatre rivals molt fortes lluitant per les medalles i una es quedava fora segur. Era difícil de gestionar i, per tant, és tot una victòria.
La prova d’esquena m’ha perseguit tota la vida. O millor dit, jo l’he perseguit a ella
I a més 2 diplomes.
A vegades només ens quedem amb les medalles, quan totes les altres proves també es mereixen una valoració. Els 2 diplomes de París són molt especials i cadascun amb un significat. Els 400m lliure és la prova en la qual vaig aconseguir l’or a Rio de Janeiro el 2016 i des de llavors la tenia una mica creuada. Potser per la pressió de quan era petita i pel pes i la importància que li va caure en aquell moment. Ea la prova que obria al campionat i va ser molt especial i una gran sorpresa quedar quarta a només un segon de la medalla de bronze. I també en els 100m braça, un estil que no se’m donava bé fa uns anys i que he treballat i canviat molt amb el meu actual entrenador, el Jaume.
Quin era el teu objectiu en aquests Jocs? S’ha complert?
El meu objectiu era fer algo semblant als de Tòquio, que van ser uns Jocs difícils, però que van sortir molt bé. Confiava molt en el treball fet perquè he gaudit molt d’aquesta temporada. A vegades ens enfoquem molt a guanyar medalles, que és el resultat final, i no el procés. Per a mi era una victòria anar a París amb la temporada bona que havia fet.
Confiava molt en el treball fet perquè he gaudit molt d’aquesta temporada
Continua creixent el teu palmarès als Jocs i ja van 7 medalles.
No m’ho hauria imaginat més. Les medalles valoren l’esforç, el sacrifici de deixar a una banda coses que potser els meus amics feien per viure altres experiències. He treballat el dia a dia i, a més, ho he compaginat amb la universitat, que mai l’he deixat de costat. Les medalles també em recorden a un conjunt de gent que ha format part de la meva carrera esportiva. És molt especial poder mirar una medalla i recordar tot el camí fet fins llavors. Cada medalla no té les mateixes persones al darrere i això ho fa especial.
Amb què et quedes d’aquests Jocs?
Amb el públic i la gent que m’ha acompanyat. És el que ho ha fet més especial i màgic. Tenir la família i els amics a peu de piscina o sortir per la porta i poder donar-los una abraçada és el que m’emporto dels Jocs. Sense els meus pares no hauria arribat ni al primer campionat. Els reconec les medalles que tinc igual meves que seves.
Arribes i tens la rebuda dels veïns de Castellví. I una piscina al teu nom!
Que tot un municipi em segueixi i em rebi d’aquesta manera és increïble. Tenir una piscina al meu nom no m’ho hauria plantejat mai. Sóc castellvinenca de tota la vida, sempre ho seré i estaré eternament agraïda per tot el que han fet per mi. Mentre que jo treballava a París, tot el poble estava treballant a Castellví per a quan jo arribés. I fins i tot abans que jo guanyés alguna medalla. És per penjar-los una bona medalla d’or a tots ells.
Tenir una piscina al meu nom no m’ho hauria plantejat mai
S’ha pogut veure que ja ets una referent.
Em costa de creure que sóc una referent. Sé que he guanyat moltes medalles i que tinc uns resultats molt potents a nivell esportiu, però la meva mentalitat és com quan era una nena que començava amb 12 anys. Ho faig amb la mateixa il·lusió, continuo aprenent de les persones que tinc al voltant o que veig per la televisió i dels esportistes que em puguin aportar qualsevol aprenentatge.
Ens pots explicar alguna anècdota?
Vaig tenir una experiència el 2015 d’una nena que em va conèixer a Glasgow i que va venir al Mundial de Londres 2019 perquè li van regalar pel seu aniversari poder venir a veure’m a la piscina. A París també m’ha seguit i m’escrivia.
Quin és el pròxim objectiu?
Tinc dos objectius en ment: els estudis i el Mundial de Singapur. Vull acabar la carrera de fisioteràpia ja perquè em vull obrir altres portes i començar a veure el món laboral. Tot i que li vull dedicar les mateixes hores que fins ara a la natació.
Tinc dos objectius en ment: els estudis i el Mundial de Singapur
Penses en Los Angeles 2028?
Sí. És una cita que queda bastant lluny i jo ara vaig any a any, però els Jocs de 2028 és una competició que veig possible i viable. Tindré ja 29 anys i no sé què em depararà el futur. Encara queden 4 anys, però no és una competició que descarti.
Text: Carla Martínez / La Bústia
Fotografia: Núria Marquès amb les 7 medalles guanyades en els Jocs Paralímpics [Núria Marquès]