Qui va ser director de l’emissora municipal i membre de la junta del club de bàsquet local va morir a finals de juliol i publiquem un escrit com a record i homenatge

Gabriel Pérez Puig va morir el 20 de juliol de 2025 a l’edat de 74 anys. Va ser director de Ràdio Esparreguera durant 16 anys, del 1999 al 2015, i membre del Club Bàsquet Esparreguera. Al club esportiu, primer com jugador des de finals dels anys 60 i després formant part de la junta directiva.

Des de l’emissora municipal destaquen que el seu “tarannà obert, respectuós i dialogant va fer possible obrir espais per al debat, la informació plural i la participació ciutadana”. També el recorden com una “persona discreta i molt coneixedora del poble” que “va portar la direcció de l’emissora amb compromís i responsabilitat. Va impulsar una manera de fer ràdio basada en el respecte, la col·laboració i la mirada àmplia sobre la realitat local”.

Gabriel Pérez va ser jugador des de finals dels anys seixanta i va formar part de diverses juntes directives del C.B. Esparreguera. L’últim càrrec va ser el de secretari. També va impulsar i col·laborar en els actes i la publicació del llibre de celebració dels 70 anys del club. El seu pare, Gabriel Pérez Sagrero, va ser el pioner del bàsquet al Patronat Parroquial cap als anys 30, entrenador i president del club.

Des del club destaquen que “va demostrar sempre la seva passió pel bàsquet i estimava profundament el Club, i nosaltres li estarem sempre agraïts per tot el que ens ha donat. Ens quedem amb el seu record, la seva inabastable dedicació i en els molts moments compartits”.

A La Bústia publiquem l’escrit rebut d’alguns companys de Ràdio Esparreguera que han compartit anys de feina i amistat amb el Gabriel i que es va llegir en la cerimònia de comiat, el 22 de juliol de 2025:

“Hem volgut expressar avui el que sentim i el que ha suposat per a nosaltres conèixer-lo. Us llegeixo tot seguit les paraules que, individualment, li adrecen els meus companys i jo mateix:

*

La veritat és que no sé per on començar. Fa poc que hem rebut aquesta trista notícia i ara estem donant-te aquest comiat. Encara ho estic assumint. Segur que molts dels que estem avui aquí presents tenim el mateix sentiment. Han estat molts anys compartint una professió i una afició, la ràdio. Les hem vist de tots colors, experiències bones, però també de dolentes i complicades. Totes les feines tenen aquests moments que després, passats els anys, recordes amb estima i sentiment. Gabriel, has estat com un pare, ens has ensenyat molts valors, ens has ensenyat a estimar la ràdio. Et tindrem a la ment i al cor per sempre.

Segur que ara et retrobaràs amb altres figures de la ràdio que també ens han deixat i muntareu un gran programa, amb una tertúlia que tots voldríem escoltar. Bon viatge!

*

Sempre agrairé al Gabriel el fet de donar-me una oportunitat. Que un jove que encara no sabia que podia fer ràdio tingués les portes obertes pel que volgués va ser clau per descobrir un mitjà que, a partir de llavors i per sempre, vaig començar a estimar.

*

Gabriel, recordo quins bons moments vam viure en les improvisacions dels programes d’exteriors que vam fer al principi! En aquells instants, vaig poder conèixer la persona tan gran que ets, sempre atenta, amable i que em va recolzar en moments difícils. I, per suposat, no podré mai oblidar els riures i les anècdotes de les nostres escapades a l’estranger amb els companys de feina, sobretot en aquell ascensor tan petit de París. Gràcies per tot el que hem pogut viure junts. Una abraçada molt gran allà on siguis.

*

Per sempre agrairé tot l’esforç i la lluita que m’han servit per poder desenvolupar-me professionalment. Gràcies per confiar en mi des del primer dia. Trobaré a faltar la teva saviesa.

*

El primer dia que vaig entrar a la ràdio i vaig seure a davant teu, al teu despatx, em vas imposar. Eres gran —de dimensió, i també de cor, ho sabria després— i deies les coses amb contundència. Però tot era façana: has estat una de les persones més generoses que he conegut. Amb tu vaig aprendre a estimar la ràdio i la comunicació pública i a defensar la llibertat d’expressar totes les idees, també les que no ens agraden. El micròfon sempre va estar obert per a tothom. Gràcies, Gabriel, per tot el que he après al teu costat. Gràcies pels debats i les discrepàncies que tant m’han fet créixer. La teva amistat ha estat un privilegi immens.

*

De sobte has marxat. I ho has fet al teu estil: discret, però contundent. La teva manera de ser sempre ha estat ferma, però sense estridències, sense cap afany de protagonisme. Has deixat una empremta fonda i serena.

Et vaig conèixer com a cap, però el temps i la distància no van esborrar res; al contrari, fa poc més d’un any, quan la vida et va colpejar fortament, vam recuperar i enfortir encara més el vincle que teníem. Conscients que el més important és efímer i que el temps és el bé més preuat que tenim, vam voler tornar a compartir estones, converses, i escapar lluny, potser amb la il·lusió d’allargar així el temps limitat que tenim.

Ara has fet el teu darrer viatge, o això ens sembla als que encara estem aquí. Em reconforta pensar que t’hagis pogut retrobar amb el teu fill i els altres estimats teus que van marxar abans. I ara que segur que ens escoltes i t’arriben les nostres paraules, et dic: T’has quedat per sempre en el nostre record.

*

Tot i que ens vam conèixer a la ràdio i sempre seràs el nostre estimat director, recordaré per sempre els darrers viatges, gaudint de la teva companyia i de les hores i hores d’interminables converses. Gabriel, complirem la promesa que et vam fer fa uns mesos. Continuarem descobrint llocs plegades. I, d’alguna manera, ens acompanyaràs. Continuarem amb el lligam que un dia Ràdio Esparreguera va crear”.

David Rebollo

Company que va llegir aquest escrit en la cerimònia de comiat de Gabriel Pérez Puig en representació dels treballadors i treballadores de Ràdio Esparreguera.