El conseller Espadaler visita els treballs d’obertura de les dues fosses comunes d’Abrera
Amb els alcaldes abrerenc i olesà, regidors dels dos municipis i d’Esparreguera, el director de Memòria Democràtica i familiars de les víctimes de la repressió franquista al cementiri vell on hi ha enterrades entre 12 i 18 persones assassinades el 19 de febrer de 1939
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha visitat aquest dissabte 29 de novembre els treballs a la primera de les dues fosses comunes del cementiri Vell d’Abrera. Ha estat acompanyat del director general de Memòria Democràtica, Xavier Menéndez; dels alcaldes d’Abrera, Jesús Naharro, d’Olesa, Marc Serradó, regidors dels dos municipis i d’Esparreguera; i de familiars de les víctimes de la represssió franquista que estan enterrades en aquest espai.
Les tasques d’obertura i d’identificació han començat el 17 de novembre en el marc del Pla de Fosses 2023-2025 de la Generalitat de Catalunya. A les fosses hi podria haver enterrats entre 12 i 18 persones. Segons les últimes investigacions la majoria són d’Olesa, 2 veins d’Esparreguera i 1 d’Abrera, assessinats el 19 de febrer de 1939 per falangistes i militars. Entre aquestes víctimes, hi ha Fèlix Figueras Aragay, alcalde olesà d’ERC durant la Segona República i els inicis de la Guerra Civil, així com altres membres del consistori republicà, i dues dones.
Dues fosses juntes
Iltirta Arqueologia SL és l’empresa que està fent els treballs arqueològics a les fosses que tenen previst finalitzat abans d’acabar aquest any. L’anàlisi prèvia de fotografies i plànols històrics del cementiri ha permès establir una hipòtesi sòlida sobre la localització. Tot indica que l’espai només ha estat alterat de manera superficial, un fet que facilita la recuperació de les restes.
Encara que s’ha contemplat com a una, en realitat són dues fosses, una al costat de l’altra. Ara han desenterrat la més gran, i quan acabin del tot, a continuació obriran la segona. De moment, l’equip d’arqueòlegs ha pogut exhumar les restes òssies d’uns 12 o 13 individus de la primera fossa. A banda de les despulles, s’han rescatat també diversos materials associats, com peces de roba; els objectes s’estan analitzant, documentant i catalogant per poder extreure’n la màxima informació possible.
Un cop finalitzada la intervenció, les restes exhumades es traslladaran al laboratori, on seran sotmeses a anàlisis genètiques i antropològiques amb l’objectiu de confirmar-ne la identitat i poder retornar-les als seus familiars. A més, un cop acabada la feina de camp, l’equip arqueològic redactarà la memòria de la intervenció, que permetrà verificar si les hipòtesis inicials s’han complert. La previsió de tot el procés d’identificació pot durar al voltant d’un any i mig.
Durant la visita, s’ha fet una crida a totes les persones que tinguin familiars desapareguts perquè s’inscriguin al Cens de persones desaparegudes i s’adhereixin al Programa d’identificació genètica, gràcies al qual ja s’han aconseguit identificar 27 persones.
Les intervencions
El conseller Ramon Espadaler ha assegurat que aquests actes ajuden a “dignificar i reparar la memòria d’aquestes persones”, i ha agraït als ajuntaments que s’han compromès amb la memòria democràtica: “És molt important aquesta implicació entre institucions al servei de la justícia, la reparació i el mai més“. Reconeix que “moltes d’aquestes polítiques arriben tard”, però ha recordat que el Parlament està tramitant la Llei de Memòria Democràtica. També que quan es parla de víctimes de la Guerra Civil, afusellats, crims, repressió i dictadura, “no parlem d’estadístiques, parlem de persones que eren pares, mares, fills, filles, tiets, tietes i persones amb projectes de vida i un futur. Un crim d’aquesta naturalesa, que trunca vides i que porta anys de dolor no pot tornar a passar mai més”.
L’alcalde d’Olesa, Marc Serradó, ha remarcat que l’obertura de la fossa és “l’inici d’una reparació, d’una restitució, d’una dignitat que no es va perdre mai, però d’un dolor que persisteix des de fa més de 80 anys, especialment en les famílies que van patir aquesta barbàrie”. També que aquestes famílies, “amb les institucions al seu costat, fem un pas molt important, no només per reparar, restituir i començar a curar un dolor i un dol que les famílies tenen dret a poder passar, sinó també una restitució col·lectiva, com a municipis, com a societat i com a país, d’uns fets que, tal com deia el conseller, no han de tornar a passar mai”.
L’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro, ha destacat que l’obertura de la fossa i l’exhumació “és un pas més, un dia d’inflexió i de retre aquest homenatge. Ara ens queda el més important també, que és descobrir i poder dignificar el futur d’aquests cossos, que van ser assassinats al nostre cementiri, als seus familiars que han patit durant molt de temps el silenci i donar a aquestes persones un enterrament digne”. També ha avançat que “Abrera ha de dignificar un espai de memòria i explicar el que va succeir aquell febrer de 1939, per això agafem aquest compromís amb les generacions futures”.
A més dels del conseller, els dos alcaldes, el director general de Memòria Democràtica i familiars, han assistit entre altres regidors, els de Memòria Històrica d’Abrera, Arantxa Galofré, i d’Olesa, Xavier Rota, i el tercer tinent d’alcalde d’Esparreguera, Daniel Farriols. També els arqueòlegs d’Iltirta que han explicat els treballs.
El net de l’exalcalde Fèlix Figueras Aragay
Fèlix Figueras i Valén, net del primer alcalde d’Olesa de la Segona República (del 14-4-31 al 15-10-34 i del 17-2-36 al 16-10-36), Fèlix Figueras Aragay, en declaracions a la premsa ha dit: “Estic molt afectat. No m’imaginava que m’afectés tant perquè no vaig conèixer al meu avi, però el fil que ens uneix a través la família és d’acer galvanitzat que és impossible de trencar. Quan veus el que han trobat et posa la pell de gallina. És impressionant veure com els van maltractar fins i tot en el moment d’enterrar-los”.
També ha explicat que són molts anys de dolor i de lluita que “va començar el mateix 19 de febrer de 1939 quan la meva mare va anar a Abrera per veure si era veritat, vol dir que la localització de les fosses, els familiars la vam saber el mateix dia. Cada any des del 1940 es va anar venint l’1 de novembre per recordar-los. Amb la recuperació democràtica l’any 1979 vam iniciar l’intent de recuperar els cossos que s’ha anat allargant fins avui. Han passat 46 anys que les institucions no han sabut donar una resposta satisfactòria a les famílies fins ara. Arriba tard, però finalment s’ha fet”.
‘El judici de les vídues’ i els afusellaments al cementiri d’Abrera
El 12 de febrer de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil i un cop ocupada Olesa de Montserrat per les tropes franquistes, trenta persones del municipi van ser detingudes. Totes van ser acusades d’haver participat en l’assassinat de trenta-set veïns d’Olesa durant l’estiu de 1936, en el context de la violència revolucionària desencadenada arran del cop d’estat militar i la desintegració de l’ordre institucional republicà. El grup de detinguts estava format majoritàriament per afiliats a Esquerra Republicana de Catalunya, membres del consistori republicà d’Olesa de Montserrat i sindicalistes de la CNT.
Entre el 14 i el 17 de febrer, va tenir lloc l’anomenat judici de les vídues, considerat un acte de venjança revestit de procediment judicial, però completament mancat de garanties legals: no hi va haver acusacions formals ni proves concloents, no es van permetre advocats defensors, no es van respectar les garanties processals, no es va seguir el procediment penal vigent i ni tan sols es van aixecar actes de la causa.
Com a resultat, 20 persones van ser condemnades a mort: Ramon Badia Blasi, Josep Bayona Vidal, Fèlix Figueras Aragay, Josep Font Cugat, Ginés González Gallardo, Joan Jané Casajoana, Martí Lahosa Queralt, Joan Martí Pons, Tomàs Matas Campañà, Jaume Picas Vila, Joana Piñero Fernández, Lluïsa Xifré Morros, Joan Campos Periz, Josep Campos Periz, Juan Garrido Abad, Juan Heredia Martínez, Miquel Hinojosa Izquierdo, José Martínez Campos, Juan A. Martínez Moreno i Juan Pérez Garviche.
La matinada del 19 de febrer de 1939, tots van ser traslladats fins al cementiri vell d’Abrera, dividits en dos grups de dotze i vuit, per ser afusellats. Setze van morir a conseqüència immediata dels trets; quatre van poder fugir malferits.
Un dels supervivents, Juan Garrido Abad, va ser capturat novament i afusellat el 21 de febrer de 1939 amb Isidre Galceran Pujabet i Basilio Arroyo Embiz. Tots tres van ser enterrats en una fossa al cementiri d’Olesa de Montserrat, on també hi podria haver les restes de Ramon Ribó March, assassinat l’agost del mateix any. Dos altres supervivents dels afusellaments d’Abrera, Ginés González Gallardo i Juan Pérez Garviche, van morir poc després en circumstàncies diverses. L’únic que va aconseguir salvar la vida fou Juan A. Martínez Moreno, que va fugir i es va poder refugiar a França.
D’acord amb les línies de treball de la Direcció General de Memòria Democràtica, la fossa del cementiri vell d’Abrera contindria les restes de les setze persones executades aquella matinada: dotze inhumacions estan confirmades i quatre més es consideren probables. A aquestes restes s’hi podrien afegir les de dues altres víctimes de la repressió franquista: Enric Cortell Miñana i Rossend Masagué Serracantis, veïns d’Abrera i Olesa de Montserrat, que no formaven part del grup d’afusellats, però que també haurien pogut ser enterrats a la mateixa fossa.
Reivindicacions, recerca i investigació local
L’obertura de la fossa comuna és possible gràcies a les reivindicacions dels ajuntaments i de les famílies, i a la recerca i investigació de Jordi Abellán, Blanca Mampel, Fèlix, Pau i Guillem Figueras, Joana Llordella, Teresa Morral, Carles Roca, els arxius municipals d’Abrera i d’Olesa, i el jutjat de pau d’Abrera. A més de persones d’Olesa i Abrera, les últimes investigacions de fa un any conclouen que també hi ha dos veïns d’Esparreguera.
Un cop les famílies hagin recuperat les restes, el cementiri vell d’Abrera s’incorporarà a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya com a espai de memòria, dignificació i record.
La fossa comuna del cementiri vell d’Abrera s’obrirà després de Tots Sants.
Fotografies: Visita de Ramon Espadaler, autoritats locals i familiars a la fossa comuna del cementiri Vell d’Abrera, aquest dissabte 29 de novembre [La Bústia]
