L’abrerenca Maria José Orobitg ens parla de la superpoblació dels porcs salvatges, de la caça i d’altres problemàtiques relacionades, així com de reflexions i de possibles solucions

És d’actualitat la gestió per part de les administracions públiques de les poblacions de senglars al territori. Batudes de senglars a Esparreguera, Gelida, Castellví, Olesa i Collbató. I a Abrera, amb l’agreujant que des del 2007 és municipi lliure de caça. No són els únics municipis que prioritzen una gestió del control de població de la fauna salvatge matant els animals. Podem recordar també els casos de Vallvidrera i altres zones de Barcelona que han estat presents als mitjans perquè el veïnat ha clamat contra aquesta manera de fer.

Les notícies i articles d’opinió que apareixen als mitjans (amb algun cas excepcional) sobre la problemàtica que planteja la fauna salvatge, especialment senglars i conills (esgarriar collites, entrar a urbanitzacions, envair carreteres i carrers, recintes…), es centren en considerar-los “plagues”, “emergència” nacional i l’única solució que plantegen, com ho fa també la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural és abatre’ls. La Conselleria en un moment d’il·luminació es treu del barret una campanya per animar-nos a consumir la carn dels senglars morts. Campanya que té un cost de diners públics d’un milió i mig d’euros.

Fa uns dies llegíem que les poblacions de conills a Lleida seguiran el mateix camí. No només a trets sinó també enverinats a partir d’aquesta setmana amb fosfur d’alumini, prohibit per la seva perillositat a la Unió Europea i als Estats Units. Enverinats i amb conseqüències per l’entorn. L’inici d’un desastre ecològic.

Ni consideren alternatives que no impliquin la mort dels animals. Ni tenen en compte el que s’està fent no ja a altres països sinó a casa nostra i inclina a que els ciutadans tinguem una imatge dels animals com enemics a abatre i a eliminar com a única opció. I al mateix temps es blanquegen les accions de la Conselleria.

D’on ve la superpoblació de senglars?

A principis del segle XX el senglar estava pràcticament extingit a la península ibèrica. A Catalunya el 1960 es va estimar que la població era d’entre 500 i 1.000 exemplars. L’associació ADDA (Associació per a la Defensa i els Drets dels Animals) en una revista monogràfica dedicada a la caça (juny 2017) fa relació cronològica de les actuacions dels caçadors, especialment a les zones de Girona (quina casualitat, una de les zones d'”emergència”), per repoblar territoris amb senglars i híbrids des dels anys vuitanta. I pel que fa als conills, l’eliminació per part de caçadors dels depredadors naturals. A Lleida entre 2012 i 2021 van ser caçades més de 24.000 guineus. Amb el permís de la Generalitat, és clar.

Per què es fa? Matar els animals és el més fàcil. I mostra la fugida cap endavant de la Conselleria i dels ajuntaments. Incompetència, manca d’amplitud de mires i ètica, de la que a més hi estan obligats (Decret Legislatiu 2/2008 sobre l’obligació de les Administracions públiques en la utilització de mètodes ètics en control de poblacions). Una batuda, trets i s’ha acabat amb el problema. Però el problema torna a plantejar-se altra volta. Perquè les batudes no són una solució eficaç.

Es justifica una gestió avui en dia obsoleta a nivell ètic i inadmissible a la vegada que inútil.

La caça elimina la població. FALS. Ens volen vendre que matar-los són la vareta màgica quan la caça provoca un efecte pervers. Desestabilitza la piràmide d’edats i rejoveneix tota la població, el que incrementa la fecunditat i s’entra en un cercle viciós: quan més es caça, més creix la població. I més accidents de trànsit. Les femelles augmenten el nombre de cries i els zels. Busquen llocs segurs. A l’haver batuda, i matar a discreció sense tenir en compte el sexe de l’animal, provoca l’estampida i desorientació del grup si es mata la femella dominant, accedint a carreteres. I els animals ferits moren dies després amb agonia. Els senglars caçats en la temporada 1990/1991 van ser de 6.453 individus, i a la de 2013/2014, 34.757. S’ha quintuplicat. Ens remetem als informes i legislació que detallem al final del text.

La caça és un perill també per la societat: les batudes d’animals per part de caçadors, com veiem contínuament als mitjans de comunicació, provoquen accidents amb víctimes com persones que passejaven pel bosc, altres companys caçadors, els seus propis fills, gossos, el poni del Parc del Garraf… inclús podem parlar dels dos guàrdies forestals assassinats a mans d’un caçador. A nivell ambiental, l’ús de perdigons de plom contaminen i pertorben acústicament.

És la Generalitat qui autoritza les batudes. FALS A MITGES. Aquest és l’argument que, per exemple, ens ha proporcionat la Regidoria de Medi Ambient d’Abrera espolsant-se tota responsabilitat en la seva mala gestió. I sí, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca és qui dona l’autorització de les batudes. Però aquest Departament no la dona a no ser que l’Ajuntament doni ABANS el seu vist-i-plau.

Les batudes són un cercle viciós perquè NO acaben mai amb la situació.

La Generalitat, els Ajuntaments i els caçadors haurien de respondre perquè ho segueixen mantenint com a mètode de control.

Des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural amb la consellera Teresa Jordà al capdavant, s’ha dissenyat un programa creant la figura del caçador expert, entre d’altres. Cost: més de 10 milions d’euros. A part, la campanya de consum de carn, un milió i mig d’euros a afegir.

L’Administració ha d’apostar per mesures incruentes i que fomentin la convivència entre la fauna i la població. De mesures, n’hi ha un bon grapat. Mètodes alternatius a la mort de l’animal són les úniques vies possibles eficaces i ètiques per a fer front el gran repte que tenim davant del canvi climàtic on la preservació de la biodiversitat i la seva protecció hi jugarà un paper clau. I al cap i a la fi, la fauna hi era abans al territori. És l’home que envaïm els seus espais.

Hi ha alternatives? Sí

Per començar, els propietaris de camps haurien de comptar amb mètodes de protecció propis, ja que es tracta de finques particulars, de propietats privades i haurien de tenir una assegurança que costegés els presumptes danys, si és que no la tenen ja. Delimitar zones amb ús de repel·lents olfactius i gustatius. Instal·lar barreres físiques. Controlar la font d’aliments: habilitar zones d’alimentació dins les zones forestals. Campanyes de conscienciació per educar a la societat. Reduir la disponibilitat d’aliment de fàcil accés.

Control de la natalitat amb anticonceptius: GonaCon. Vacuna ADN. Píndola anticonceptiva oral (inhibidor de fosfodiesterasa 3). DIAZACON. La Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb la Diputació de Barcelona i alguns municipis del Vallès van dur a terme des del 2017 una prova pilot per al control de la natalitat del porc senglar a través d’un tipus de mètode anticonceptiu: participen ajuntaments adjacents al Parc de Sant Llorenç del Munt i els municipis de Matadepera, Vacarisses i Terrassa.

El passat novembre es van presentar els resultats d’aquesta prova pilot. I quins han estat?:

1r.- La immunocontracepció amb la vacuna Gonacon va ser eficaç en totes les femelles i sobretot entre els animals joves, en què la inhibició reproductiva podria ser permanent. En els mascles joves va tenir també major efectivitat.

2n.- Menys agressivitat i menys ocupació d’espais i mobilitat per part dels animals contracepcionats. Podeu consultar la informació en aquest enllaç.

Apunt final:

La caça va ser la forma d’aconseguir aliment dels nostres ancestres i posteriorment va esdevenir una activitat d’oci de les elits. Però, i ara?

És una utopia pensar que la caça actualment no té sentit i que la seva acció perjudica? A altres països la caça ha estat prohibida: a Suïssa, al cantó de Ginebra, Alemanya, Viena, Costa Rica…

Exigim als representants polítics que la gestió de la fauna salvatge sigui encaminada a promoure una convivència amb responsabilitat i ètica. Amb onze milions i mig d’euros quants anticonceptius es poden aplicar? No hi ha excuses.

I els ciutadans ens hauríem de plantejar si és aquesta societat i aquestes polítiques públiques les que volem.

Vergonya, cavallers, vergonya!!!

NOTES: a data 8/3/2023  Elnacional.cat publica “Una plaga de cérvols preocupa els ramaders del Berguedà i Ripollès”. Un altre enemic a abatre. A data 4/4/2023. Diversos mitjans (Ara.cat, Elnacional.cat) publiquen “La gestió de la crisi per sobrepoblació de conills a Lleida acaba a la Fiscalia”. “Entitats animalistes denuncien Jordà per fer servir fosfur d’alumini contra la plaga de conills”.

Maria José Orobitg i Dellà
En representació de l’associació Amics Acollidors dels Animals d’Abrera. Ex-presidenta de l’associació fundada a Abrera el 1996. Va ser regidora d’Educació, Acció Cultural i Patrimoni a l’Ajuntament d’Abrera (2015-2018). Membre fundadora d’Abrecedaris. Escriptores i escriptors d’Abrera (2018). Arqueòloga i bibliotecària de formació. Escriptora i animalista activista.

Fonts d’informació:
• La caza. Monográfico. Núm. 54, año XXVI, junio 2017. (ADDA)
• Dades del programa de seguiment de les poblacions de senglars a Catalunya (Minuartia, 2014
• Estudis tant a Catalunya com a nivell Europeu (Rosell, et al. 2013). A Catalunya, per exemple, entre els anys 2007 i 2011 el 60% dels accidents que es van enregistrar en l’àrea d’estudi varen passar durant l’època de caça, de setembre a finals de febrer (Noticia Vilaweb, 2016)
• La Llei 6/2014, de 7 d’abril, que modifica el text de la Llei de Trànsit, Circulació de Vehicles a motor i Seguretat Vial de 1990, aprovada per el Reial Decret Legislatiu 339/1990, de 2 de març, reconeix que la caça afavoreix els accidents de trànsit quan menciona que en alguns supòsits els responsables dels danys seran els titulars dels terrenys cinegètics: “No obstante, será responsable de los daños a personas o bienes el titular del aprovechamiento cinegético o, en su defecto, el propietario del terreno, cuando el accidente de tráfico sea consecuencia directa de una acción de caza colectiva de una especie de caza mayor llevada a cabo el mismo día o que haya concluido doce horas antes de aquél”.
• Decret Legislatiu 2/2008 publicat al DOGC sobre l’obligació de les Administracions públiques en la utilització de mètodes ètics en control de poblacions.
• https://faada.org/docs/INFORME-PORCS-SENGLARS.pdf.
• https://faada.org/convivencia-gestion-de-poblaciones-jabalies.