Carles Pitarque i Adrià Archilla expliquen a La Bústia com han viscut el Dakar solidari per a joves estudiants emprenedors. La travessia pel desert del Marroc ha durat 8 dies amb 6 etapes, 2.800 quilòmetres i l’entrega de 40 kg de material solidari als poblats aïllats del recorregut

L’equip FastucRacing de Carles Pitarque, de Sant Andreu, i Adrià Archilla, d’Abrera, ha acabat l’aventura de l’Uniraid pel desert del Marroc amb el seu Ibiza de 1992. Ha estat del 8 al 15 de febrer i 2.800 quilòmetres en 6 etapes que sumem l’anada i tornada han estat gairebé 5.000 quilòmetres.

Quina valoració feu de l’Uniraid?

Carles: Ha estat una experiència que recordarem tota la vida. La valoració és molt positiva, ja que tot l’esforç d’aquests últims mesos ha valgut la pena. El cotxe s’ha comportat molt bé durant tot el raid, tot i que hem tingut diverses incidències que hem pogut solucionar ‘in situ’. Durant l’aventura hem pogut conèixer una nova cultura. També molta gent dels altres equips participants que considerem amics pel tot el que hem viscut junts.

Què ha estat el millor?

Adrià: Poder estar allà. Baixar de Barcelona a Algesires (1.100 km) amb un cotxe de més de 30 anys carregat de material solidari ja va ser un assoliment extraordinari. Adonar-nos que de cop i volta estàvem entre les dunes del Sàhara va ser una sensació extraordinària. També tota la gent nova que hem conegut en aquesta aventura i que ens emportem per sempre.

Adonar-nos que de cop i volta estàvem entre les dunes del Sàhara va ser una sensació extraordinària

I el pitjor?

C: A diferència d’alguns equips, no hem tingut cap moment crític amb el cotxe com per pensar en la possibilitat d’abandonament. Els nostres coneixements bàsics de mecànica ens han ajudat per fer algunes reparacions ràpides. El tub d’escapament ens va caure en una de les primeres etapes, però vam poder solucionar-ho. Després vam tenir problemes amb un tub del motor que també vam poder resoldre sense cap problema. El moment més crític va ser durant les nits, sobretot la primera, la més freda de totes. Tots els participants vam dormir amb els sacs de dormir en una haima comuna que va facilitar l’organització. A causa de les baixes temperatures que hi ha en el desert, vam passar nits molt dolentes, esperant que sortissin els primers raigs de sol per poder entrar en calor. Durant el dia feia molta calor, però era molt més suportable.

Quin material solidari us vau emportar?

C: Vam portar una bici petita, una cadira de rodes, dos caminadors, muletes i bastons, joguines i material escolar com llibretes, bolis, pintures, llapis i calculadores. El material ortopèdic el va facilitar Nomad Salud, un fisioterapeuta de Martorell, i tot el material escolar i joguines els vam aconseguir en la recollida solidària que vam fer conjuntament amb Vivendis. La bici petita ens la va donar el meu tiet Jordi.

Teniu alguna anècdota?

A: En la segona etapa del raid, després de 40 quilòmetres d’haver sortit del campament, vam agafar un camí incorrecte i vam acabar sis cotxes encallats enmig d’un riu de sorra molt llarg i pràcticament impossible sortir d’ell, tret que tinguessis un 4×4. Finalment, al cap d’una hora, va venir un cotxe de l’organització a dir-nos que portàvem 10 quilòmetres perduts i ens va ajudar a sortir a tots d’aquell riu de sorra per tornar a incorporar-nos a la ruta correcta.

Ha quadrat el pressupost?

C: Només la inscripció eren 1.890 euros. Aquí se li suma el cotxe, assegurança, reparacions, pneumàtics, recanvis… Per tant, sense els espònsors i la gent que ha col·laborat no hagués pogut tirar endavant. El ‘tardeo’ que vam fer el 26 de gener al Dgustam de Sant Andreu va ser molt important.

Sense els espònsors i la gent que ha col·laborat no hagués pogut tirar endavant

El cotxe ja el teníeu o el vau comprar per restaurar?

A: Tot i que hi havia la possibilitat de comprar un cotxe preparat per a raids d’aquest estil, vam optar per comprar el cotxe des de zero i començar a fer-li les reformes necessàries per a posar-lo a punt per al desert. Volíem que la gent pogués veure com evolucionava en el temps. Per a nosaltres el ral·li no començava quan arribéssim a Tànger, va començar en el moment que vam comprar el cotxe.

Què fareu ara amb el cotxe? Penseu en alguna trobada o participació?

C: Encara tenim pendent una trobada amb uns quants equips participants de l’Uniraid de Catalunya per trobar-nos tots abans que tothom es vulgui treure el cotxe de sobre. Per part nostre encara volem gaudir el cotxe un temps i qui sap si vindrà alguna aventura més…

Alguna cosa més a destacar?

C i A: Tornar a donar les gràcies a tots els patrocinadors i a la gent que ens ha donat suport aquests últims mesos. La medalla de ‘finishers’ pertany a tots els que han col·laborat amb FastucRacing.

Carles Pitarque i Adrià Archilla arriben a la meta de l’Uniraid pel desert del Marroc.

Els joves Carles Pitarque i Adrià Archilla, a punt d’iniciar l’Uniraid pel Marroc.

Carles Pitarque i Adrià Archilla es preparen pel repte Uniraid.

Text: Lluís Gutiérrez / La Bústia

Imatges: Carles Pitarque i Adrià Archilla a l’Uniraid [SE]