L’abrerenca Maria José Orobitg reflexiona sobre els safareigs del municipi, un dels pocs que es conserven al territori, i el canvi de normativa que permet rentar la roba

Els safareigs del segle XIX d’Abrera són un element patrimonial que forma part de l’Inventari de Patrimoni Cultural d’Abrera elaborat per la Diputació de Barcelona. El 2017 dins d’un projecte municipal ampli per donar visibilitat, difondre i posar en valor els elements històrics del municipi l’Ajuntament va senyalitzar els safaretjos amb un cartell explicant la seva història i la prohibició de rentar roba per no malmetre’ls. També hi van tenir a veure les queixes veïnals. De qualsevol indret de la comarca i d’altres venia molta gent a rentar mantes i catifes, buidant els safaretjos, tornant-los a omplir per poder rentar les peces amb els peus i assecar-les al sol a les baranes. L’aigua dels safareigs va directament a parar al Torrent.

Fa uns dies a la pàgina web municipal es va anunciar que les regidories de Medi Ambient i de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica donen llum verda a que s’hi pugui rentar i fer servir.

A alguns veïns ens costa d’entendre com un element històric, que s’hauria de preservar i “cuidar”, protegir i defensar, passa a ser utilitzable i a obrir la caixa de Pandora que portarà a una situació que, sens dubte, afectarà a la seva estructura. A alguns veïns ens costa d’entendre com a un departament de Medi Ambient que té la finalitat de protegir el medi no li suposa cap dubte que, per la dificultat de controlar els productes que pugui usar la gent, la situació, més que probable,  es pugui desbordar i degradar-se les aigües del Torrent.

S’autoritzarà a rentar prèvia instància (s’entén que per una sola persona), obliga a l’ús de determinats productes i en prohibeix d’altres. Tothom serà honest i responsable i no farà servir els productes prohibits? Tanmateix, l’Ajuntament prefereix que s’embruti el Torrent que millorar les condicions de netedat de l’aigua? Estableix l’accés però “es reserva el dret de limitar o denegar l’ús, sense avís previ, si el nombre de persones usuàries o la càrrega de nutrients de l’aigua es considera excessiva.” Com és possible que es regulin unes tandes i al mateix temps pren mesures per si hi ha una gentada? No hi creuen ells mateixos en que la gent seguirà les instruccions?

Per què no aposta per declarar-lo Bé Cultural d’Interès Local, com han fet altres municipis?  Per què vol fer prevaler l’activitat (i per tant, en el temps, deteriorar la pedra de les estructures i l’aigua del Torrent) i no la salvaguarda d’un bé comú que, un cop malmès, s’haurà de rehabilitar? Quina imperiosa necessitat ciutadana hi ha en que a algú li calgui rentar una peça als safarejos? Per evitar la transmissió de malalties, la Covid-19 i altres, no s’hauran de buidar i tornar a omplir cada cop que algú renti i desinfectar-los amb productes? On queden les mesures de contenció que se’ns donen, per altra banda, als ciutadans? Com s’establirà el control de la veracitat de la identitat de la gent i de productes detergents i tòxics? Hi haurà policia a totes hores per controlar-ho tot? O espera que sigui el veïnat policia i delator? La mateixa Ordenança de Civisme i Convivència Ciutadana expressa en diversos articles l’evitació d’accions o cometre-les que puguin generar situacions de risc o perill per a la salut i la integritat física de béns, entre d’altres punts relacionats. (Articles 5, 14b, 25e  i 25g)

Com ja deia la saviesa dels romans:  “In dubiīs, abstine”: davant del dubte, abstén-te. Les regidories de Medi Ambient i de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica haurien de ser coherents amb les seves pròpies finalitats i criteris i prioritzar responsablement la conservació dels bens històrics i mediambientals a qualssevol altres consideracions que res aporten al bé comú.

Aquí la notícia de referència.

Maria José Orobitg i Dellà. Abrera.

Escriptora, fundadora d’Abrecedaris-Escriptors d’Abrera. Va ser regidora d’ERC d’Ensenyament i Acció Cultural i Patrimoni de l’Ajuntament (2015-2018).