Marc Magem i Cristina Pérez expliquen la seva aventura a La Bústia

Imagina deixar tota la teva vida actual i marxar durant un llarg període de temps a viatjar i conèixer món. Això és el que han fet dos sesrovirencs: el Marc Magem, de 43 anys, ha estat cinc anys fora de Catalunya i la Cristina Pérez, de 39, dos. Aquesta experiència l’expliquen a ‘Ànimes viatgeres’, un llibre que ja està a la venda.

El primer a llançar-se a l’aventura va ser en Marc, qui va veure un bon moment de deixar-ho tot després de patir una lesió a l’esquena i adonar-se que no era feliç pagant una hipoteca i fent una vida normal. “Es van unir aquestes dues coses, sumades al fet de que m’agrada viatjar, la natura i la muntanya i vaig voler fer un viatge sense límit, només amb el bitllet d’anada”, explica. Tot i que no esperava que fos tants anys, tot li va sortir rodó i va anar allargant el viatge. Abans d’emprendre’l va estar un parell d’anys de preparatius i estalviant: “Vaig cobrir totes les despeses llogant el pis i donant de baixa el telèfon, entre d’altres. A més, em vaig quedar sense feina al bar de copes de Barcelona on treballava i vaig veure que era l’oportunitat per marxar”.

Per complir aquest somni va haver de renunciar a molts aspectes del seu dia a dia, però assegura que no li va costar gens. “No tenia lligams forts i els que tenia els vaig arreglar abans. El que més he trobat a faltar d’aquí és la família, que no es pot trobar a cap altre lloc. Els amics també, però al llarg d’aquests anys he anat coneixent molta gent”, comenta.

El sesrovirenc va marxar sol i com ja tenia experiència en viatges sabia com moure’s i no gastar tant. Econòmicament al principi va ser més car, però amb el pas del temps això va canviar perquè feia intercanvis culturals amb la gent que coneixia. Per exemple, ell els ensenyava espanyol i a canvi li oferien on poder dormir. 

En el seu viatge va visitar Tailàndia, Malàisia, Indonèsia, Filipines, Myanmar, Cambodja, Vietnam, Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Argentina, Brasil, Bolívia, Equador, Colòmbia, Estats Units, Canadà, Guyana Francesa, Surinam, Martinica, Bonaire, Curaçao, Aruba, Anguilla, Saint-Martin, Saba i Guadeloupe. De tots aquests, els llocs que més li han cridat l’atenció han estat el Japó i el Brasil. 

Tres anys després s’hi va unir la Cristina. Al Nadal el va anar a visitar als Estats Units i després de conèixer com li estava anant l’aventura va decidir que ella també la volia viure. “És la millor decisió que he pres en la meva vida”, diu la Cristina molt segura. Ella era administrativa i va deixar-ho tot per viatjar per Brasil, Amèrica, Amèrica del Nord i el Carib.  Sens dubte ella es queda amb Brasil: “em té enamorada”, reconeix. No hi va dubtar, però li va costar renunciar a la família. Assegura que la seva mare va ser qui pitjor ho va passar: “Cada dia em preguntava que quan tornaria. Jo cada vegada que tenia wifi li deia un ‘bon dia’ o ‘bona nit’ i quan sabia que estaria uns dies sense cobertura l’avisava perquè no es preocupés. És la part difícil del viatge”.

EXPERIÈNCIES ÚNIQUES

Tant de temps viatjant comporta viure infinitud d’anècdotes. El Marc recorda quan va acampar al bosc australià durant tres dies buscant coales. “Vaig escalar un arbre, un coala va interactuar amb mi i vam estar 10 minuts allà. Era un somni que tenia”, explica. La Cristina recorda quan van fer vaixell-stop creuant el Carib: “Vam conèixer un capità brasiler que necessitava ajuda per navegar i vam estar quinze dies amb ell. Era un intercanvi: nosaltres teníem el passatge gratuït i l’ajudàvem a fer la vigilància a la nit. Estar tu sola davant el mar mentre ells dos dormien és una experiència que si no vius d’aquesta manera no l’hagués tingut mai”.

LA PANDÈMIA, AL CARIB

La covid-19 els va enxampar per sorpresa quan estaven al Carib. “Va ser un bon lloc perquè vam estar la mar de bé acampats a la platja quatre mesos amb una tenda de campanya”, comenta el Marc. La seva companya també assegura que estaven “de luxe”, però ella va patir perquè la seva àvia es va posar malalta i no va superar-ho. Per a ella el retorn a la normalitat va ser més dur: “Marxes deixant aquí algunes coses i tothom et diu “quan tornis tot estarà igual”, però no ha estat així”, assegura.

EL LLIBRE

Mentre estaven a la platja van decidir escriure les seves vivències per formar una memòria per a ells mateixos, però el projecte es va acabar traduint en el llibre ‘Ànimes viatgeres’. “A vegades és difícil explicar tot el que ha passat i el llibre és un petit resum”, remarca la Cristina. El sesrovirenc recorda com el van escriure: “El fèiem des del mòbil, no teníem res més. Perquè no es perdés l’anàvem enviant a través del correu electrònic i quan vam arribar a casa a l’octubre vam editar-lo. També hem fet un crowdfunding per publicar-lo”.

El llibre ja es pot comprar als següents punts: llibreria Sesrovires de Sant Esteve, La Figaflor d’Abrera, Alfambra de Martorell,  Llibreria de l’Hospital de Martorell, llibreria Catalunya de Sant Andreu

Per a més informació es pot consultar la web montserratmountain.com i el seu instagram @locatispelmon.

Text: Carla Martínez / La Bústia

Fotografia: El Marc i la Cristina amb el llibre ‘Dues ànimes viatgeres’ [SE]