L’esparreguerina explica a La Bústia com viu el paper de Verge Maria i la seva vinculació a La Passió
Fàtima Tovar Galan (1965, Esparreguera) fa de Verge Maria a La Passió d’Esparreguera. És mestra d’educació infantil i porta tota la vida lligada al teatre.
Què significa protagonitzar a Maria?
Des de joveneta he fet teatre amateur i he sortit a la Passió. Poder fer la Maria és un premi a la llarga dedicació. A La Passió, la gran majoria dels protagonistes són masculins i hi ha molt pocs papers femenins amb un cert protagonisme i la Maria és un d’ells. Actualment, tenim dues representacions diferents i en ambdues el personatge és molt maco: a la versió tradicional molt poètic i a la versió reduïda més proper com a mare.
Quants anys has fet aquest paper?
Em van donar el paper l’any 2000, potser massa aviat. Tenia com a model una gran actriu, la Lola Lizaran, i durant els primers anys volia imitar-la. Quan vaig acceptar que això no era possible, vaig començar a gaudir-lo. La maduresa també ha influït en el personatge.
Des de quan surts a La Passió i què et va motivar a fer-ho?
Vaig sortir a La Passió als 13 anys amb les meves amigues de l’escola, com a divertiment i per a participar de la tradició. Jo no vinc de família de Passió, l’havia anat a veure amb els meus pares, però no vaig sortir fins a l’adolescència, quan ja podia anar sola. Allà vaig descobrir el teatre! Em vaig enamorar dels personatges i vaig anar a buscar el director del moment, en Pere Franch, i li vaig dir que volia un paper.
Vaig sortir a La Passió amb 13 anys com a divertiment i per a participar de la tradició
Amb quin personatge vas començar?
Als 14 anys vaig fer la dona dels Pans i Peixos i la dona del Sermó de la Muntanya.
Podries explicar alguna anècdota?
Durant uns anys el meu home feia de Jesús i jo de Magdalena i va coincidir amb l’estrena de la pel·lícula ‘La última tentación de Cristo’ de Scorsese, on Jesús i la Magdalena tenien una escena de sexe. A alguns mitjans de comunicació els hi feia gràcia el fet que fóssim parella i ens van entrevistar algunes emissores de ràdio.
La família apareix també a La Passió?
Curiosament, ni el meu home ni jo venim de famílies de Passió. En canvi, tots dos som uns enamorats del teatre i ens vam conèixer fent teatre. Si jo he fet gairebé tots els papers de dona, ell ha fet gairebé tots els papers protagonistes d’home. Tenim dos fills i un d’ells actualment fa de Jesús. És una satisfacció per a mi poder fer el paper de Maria amb ell.
En quins aspectes creus que ha millorat l’espectacle?
La pandèmia va ser un desencadenant per fer una Passió reduïda i s’ha vist que funciona. És molt més dinàmica, amb un text nou en prosa, amb canvis d’escenografia molt ràpids que fan que el públic se sorprengui contínuament.
Què li falta a La Passió actual?
És un espectacle tradicional i religiós, però sobretot és un espectacle teatral. Això és el que el públic ha d’entendre: no cal ser creient per anar a veure’l.
La Passió és un espectacle tradicional i religiós, però sobretot és un espectacle teatral
Què creus que continua atraient la gent a assistir a l’espectacle?
Hi ha un públic religiós que ve cada any, un públic d’una certa edat que sigui o no creient li agrada la seva posada en escena i espectacularitat i també hi ha famílies que gaudeixen de l’espectacle perquè no hi ha gaires d’aquest tipus i assequibles. Ens caldria trobar la manera d’arribar als joves.
Has vist La Passió d’Olesa? Què en destaques?
I tant, l’he vist diverses vegades. Té escenografies corpòries i nosaltres encara conservem alguna de paper. La diferència més important és que la música d’Esparreguera és del mestre Josep Borràs, una música preciosa que acompanya el text i es toca en directe per músics d’Esparreguera. Malgrat la sana rivalitat tenim molt bons amics de la Passió d’Olesa.
Fotografia: Fàtima Tovar Galan [LPE]