La periodista, guionista i presentadora sesrovirenca Jèssica del Moral ha publicat la seva primera novel·la: ‘Vincles, afectes i grillons’. Amb presentacions a prop de casa a Sant Esteve, Martorell, Abrera i Esparreguera

Jèssica del Moral va néixer a Martorell l’any 1982 i viu a Sant Esteve des dels sis anys. Periodista, guionista i presentadora, actualment condueix el programa cultural Connecticat, de La Xarxa, i les entrevistes en profunditat ‘Converses Connecticat’. Va començar a la Ràdio i Televisió de Sant Esteve, ha treballat a Ràdio Menorca – Cadena SER, COM Ràdio i a La 2 de RTVE Catalunya, a més de col·laborar amb agències i diversos mitjans de comunicació.

Què significa per a tu la primera novel·la ‘Vincles, afectes i grillons’?

És emocionant. Sempre he escrit, la novetat aquesta vegada és haver publicat.

Un títol amb tres paraules.

Són una gradació o degradació de les relacions humanes. N’hi ha que comencen essent molt lluminoses i acaben en les tenebres, i viceversa.

Per què has escollit aquesta temàtica? 

La novel·la parla dels lligams, de les relacions humanes i de com en són, de complexes. Diria que no l’he escollit, m’ha escollit ella a mi: és un tema que és present arreu. Com a animals socials, tots tenim relacions amb altres.

Què podem esperar?

M’agradaria que els lectors hi trobessin miralls. És un llibre molt versemblant, format per vides petites, com ho són més o menys les de tothom. Com a lectora, gaudeixo moltíssim quan veig que la literatura posa paraules a allò que em passa. Si aconsegueixo aquest efecte en algú, em dono per satisfeta.

M’agradaria que els lectors hi trobessin miralls. És un llibre molt versemblant

Surten llocs, personatges o situacions reals o talment ficticis?

Els llocs són reals, de vegades inconcrets, però reals: Hi surten alguns escenaris vinculats a la memòria històrica, que és un dels temes que travessa el llibre, indrets internacionals que anaven bé a la trama, i llocs inconcrets, que podrien ser qualsevol poble de l’entorn de Barcelona, justament per no cenyir-ho a un entorn específic i aconseguir aquest efecte mirall amb el lector que et deia.

Què hi ha de tu a la novel·la?

La realitat és la millor font d’inspiració per a una novel·la com aquesta. He pres com a punt de partida situacions personals que he viscut jo o que he vist al meu entorn i, a partir d’aquí, he fabulat. No hi ha res autoficcionat, però suposo que emergeix alguna cosa de mi entre les línies d’aquest llibre. No en va, l’he escrit jo.

He pres com a punt de partida situacions personals que he viscut jo o que he vist al meu entorn i, a partir d’aquí, he fabulat

Tenies la intenció d’escriure una novel·la des de fa temps o t’ha convidat algú?

Una mica de les dues coses. En vaig escriure una part, la vaig enviar a qui ara és la meva editora i em va convidar a completar el trencaclosques.

Quin és el procés des que l’has pensat i escrit?

Tenia algunes idees que em rondaven i, un cop vaig tenir terminis de lliurament per part de l’editorial, vaig accelerar el procés d’escriptura. Et diria que he dedicat bona part del meu oci dels darrers dos anys a això. I afegiré que han estat dos bons anys, he gaudit molt del procés.

T’han servit les entrevistes en els mitjans on has treballat?

Moltíssim. Diria que m’han ajudat a desenvolupar certa capacitat d’observació, que alguns crítics han destacat d’aquest llibre.

Com ha anat treballar amb Columna i el resultat?

Bé, he pres consciència de la feina col·lectiva que hi ha al darrere d’un llibre. Creia que requeia més en l’autor, i no: hi ha tot un equip, que va des de les correccions al disseny de coberta.

La primera presentació, a Sant Esteve.

Va ser molt emocionant. Era l’endemà que sortís el llibre i vaig percebre un gran escalf. Van venir antics companys del meu grup de teatre, L’Ull de Bou, a llegir fragments i el Jordi Milian va fer una conducció molt amena. Com que la novel·la també parla dels vincles i de la importància de fer comunitat i cuidar-nos els uns als altres em va semblar conceptualment molt simbòlic. Vam omplir El Celler, no m’esperava aquesta acollida.

En tens previstes més?

A prop de casa: el dijous 3 d’abril presento el llibre a la Biblioteca Francesc Pujols de Martorell, a les 18.30h; el dimarts 22 d’abril a la llibreria Figaflor d’Abrera, a les 18h; i el dijous 22 de maig a la llibreria El Teler, d’Esparreguera, a les 19h.

El dijous 3 d’abril presento el llibre a Martorell, el dimarts 22 d’abril a Abrera, i el dijous 22 de maig a Esparreguera

I per Sant Jordi? 

El dia que fem aquesta entrevista tinc actes previstos a Martorell i Abrera.

Parlem de la teva trajectòria professional. Vas començar a Ràdio i TV de Sant Esteve.

Va ser una època molt bona. Estudiava Periodisme a la UAB, i a la ràdio i la tele aplicava tot el que m’ensenyaven, la recordo com una etapa molt il·lusionant. A banda, amb els companys vam fer un equip molt bonic i l’altre dia, amb motiu justament de la presentació del llibre a Sant Esteve, vam fer un sopar de retrobament. Amb alguns, feia vint anys que no ens vèiem. Després, entre unes coses i altres no podia dormir de l’emoció.

De la resta de mitjans on has treballat, què destaques de cada un?

Tinc bons records de totes les feines per on he passat -mitjans de Balears, diaris digitals, COM Ràdio, La Xarxa i TVE-.  De tot arreu destaco la gent amb qui he coincidit. He fet grans amics. A la meva festa d’aniversari dels quaranta, hi havia des de gent que havia conegut a les pràctiques de la carrera, a TV3, fins a companys actuals.

Actualment presentes ‘Connecticat’ a La Xarxa. Abans Com Ràdio i en dues etapes diferents. Què t’aporta a tu i a l’espectador?

El Connecticat, que és un programa setmanal de cultura, em nodreix personalment. Em dona molta feina, perquè en les meves estones lliures he de llegir i anar al teatre, per després entrevistar autors o intèrprets, però és molt agraït: aprenc moltíssim.

El Connecticat em dona molta feina, perquè en les meves estones lliures he de llegir i anar al teatre, per després entrevistar autors o intèrprets, però és molt agraït: aprenc moltíssim

Quines altres activitats fas?

Doncs entre això i escriure m’ha quedat poc temps últimament per a la resta de coses. M’agradaria poder tornar a fer ioga i esport de manera rutinària. Semblen propòsits de cap d’any, no?. També presento actes. A Sant Esteve vaig molt a córrer o caminar, i freqüento bastant la biblioteca. Per anar bé, hauria de freqüentar també el Complex Esportiu!

Jèssica del Moral presenta ‘Vincles, afectes i grillons’ a Sant Esteve en una trobada molt emotiva.

Fotografia de portada: Jèssica del Moral [Jordi Galderic]