L’autor del llibre parla a l’acte i escriu a La Bústia sobre les dues colònies industrials més grans de Catalunya “agermanades en la conservació i difusió d’un patrimoni que explica la industrialització del país i la història de moltes famílies”

L’Associació per la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn d’Esparreguera va tenir la gentilesa de convidar-me a presentar el meu llibre ‘La Colònia Güell des de dins. Història, Memòria, Opinió‘. En aquest acte, al que van assistir una cinquantena de persones, desitjàvem enllaçar la història de les dues colònies industrials més grans de Catalunya, antigament competidores en la fabricació de pana i actualment agermanades en la conservació i difusió d’un patrimoni que explica la industrialització del país i la història de les moltes famílies que hi hem viscut i hi van treballar. Van presentar l’acte Josep Maria Cobos, president de l’associació organitzadora i Jordi Sicart, vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, editor del llibre.

Miquel Puig i Joan Güell van néixer el 1800. Tots dos es beneficiaren del comerç amb les Antilles, Puig des de Catalunya i Güell des de l’Havana. En una segona etapa, tots dos van invertir el seu capital, en petites indústries tèxtils. Güell també el va invertir  en la banca i en indústries metal·lúrgiques. Entre 1844 i 1850 van construir dues grans fàbriques: Güell, el Vapor Vell de Sants, i Puig  la fàbrica de Broquetas, a Esparreguera. La primera moguda per una màquina de vapor i la segona per energia hidràulica. Són dues alternatives energètiques que han donat molts motius de reflexió als historiadors. Alguns també es pregunten  si el principal motiu de la construcció de colònies era el factor energètic o el factor social de control dels treballadors. Tot hi va influir, sens dubte. La Colònia Sedó va superar els 1500 habitants i la Güell va estar al voltant del miler en el moment de màxim esplendor.

Joan Güell i els seus descendents es van mantenir fidels al vapor, primer com a fàbrica urbana, posteriorment com a colònia. Els Puig van apostar per l’energia hidràulica i ben aviat van construir cases per a les famílies treballadores, formant la colònia que va esdevenir Colònia Sedó amb el pas del temps.

La segona generació, Josep Puig i Llagostera, i Eusebi Güell i Bacigalupi, va intervenir en política, el primer des del republicanisme i el segon des del catalanisme moderat. Capejaren, com van poder, un moviment obrer que els va causar  molts conflictes, alguns d’ells sagnants.

Els Güell van fer el salt de fàbrica urbana a colònia industrial el 1890, deslocalitzaren el Vapor Vell i fundaren la Colònia Güell al municipi de Santa Coloma de Cervelló, però es mantingueren fidels al vapor.

Eusebi Güell era un fervent admirador d’Antoni Gaudí, per això la planificació urbanística de la Colònia Güell, alguns trams de carrers i uns quants edificis singulars es deuen a arquitectes i mestres d’obres del despatx de Gaudí. L’església ja va ser obra inacabada del mestre. Tot el conjunt urbà va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, i l’església és Patrimoni de la Humanitat.

Tant la fàbrica de Can Sedó com la Güell van acabar víctimes de la crisi general del tèxtil a Catalunya, aguditzada per la crisi del petroli dels anys setanta. La Colònia Güell, integrada en el grup Textiles Bertand Serra S.A. va caure amb el ‘Plan de Reestructuración de la Industria Textil Algodonera’, que va permetre traslladar la filatura i el tissatge de la colònia a la fàbrica Bertrand Serra de Manresa i els tints i els acabats de pana a una nova fàbrica situada a Ordis (Alt Empordà). La fàbrica, havia durat  83 anys, entre 1891 i 1974, o 128 anys si hi sumem els 45 anys del Vapor Vell de Sants. La Sedó va fer suspensió de pagaments el 1979, posant fi a una història de 133 anys,  que havia començat el 1846.

La Colònia Sedó, amb el seu llegat energètic i industrial perfectament estudiat, i el llegat urbanístic que cal consolidar, formen, juntament amb la Colònia Güell, un patrimoni de primera importància. El Museu de la Colònia Sedó i el Centre d’Interpretació de la Colònia Güell difonen aquest passat al que s’afegeix  la història de les persones  que en van ser protagonistes. En el  llibre que hem presentat a Esparreguera està explicada la Colònia Güell des de dins, com diu el títol, una història social, la història de la gent que hi hem viscut.

Josep Padró Margó

Historiador local i mestre jubilat

Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló)

Aquest i altres llibres es poden trobar a la botiga del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Fotografies: Presentació del llibre ‘La Colònia Güell des de dins’ a Esparreguera [Joana Llordella / Empar Ortiz]