L’abrerenca Maria Gijón explica a La Bústia com ha viscut el seu primer Ironman complet i la classificació per al Mundial de Kona, a Hawaii. També comenta com s’està preparant per al repte

Maria Gijón, és un veïna d’Abrera de 34 anys que ha aconseguit la classificació directa per al Campionat del Món d’Ironman que tindrà lloc a Hawaii l’11 d’octubre. Ha assolit la fita després de quedar primera de la seva categoria en el seu primer Ironman complet celebrat a Vitòria el 13 de juliol.

Com ha estat l’Ironman de Vitòria?

Ha estat el meu primer Ironman complet i estic feliç de poder dir que el vaig gaudir, ja que vaig patir moltes vegades entrenant per poder gaudir del gran dia. A més, vaig poder compartir-lo amb la meva gent que em va acompanyar fins a Vitòria. Em sento molt afortunada. Fer un Ironman és la meta de tot triatleta i poder ser ‘finisher’ és un somni. I el repte no és només el gran dia, el repte és la preparació de mesos i mesos.

Quines sensacions t’endús?

La recordo com una cursa molt bonica i estic molt agraïda per això. Em vaig preparar molt bé amb el meu entrenador, l’Ivan Álvarez, i això em va permetre arribar el dia de la cursa amb la força, l’energia i la mentalitat per gaudir-la.

En què consisteix?

Són 3.800 metres nedant, 180 km en bici i 42 km corrents. Hi va haver moments molt durs, però tot i així ho vaig gaudir com una nena petita. Vaig arribar la primera del meu grup d’edat amb un temps de 10 hores 22 minuts i, a més, amb molt marge de temps respecte a la segona. Això va ser el que em va permetre gaudir de la cursa. Recordo córrer l’última volta (de quatre) amb la seguretat que acabaria primera i amb la classificació directa per al Mundial.

Què se’t passava pel cap en aquell moment?

El meu cos només volia parar de córrer, abraçar als meus pares que m’animaven i plorar, va ser molt emocionant. En aquells moments en què passes tant de temps amb tu mateixa recordes cada sessió amb l’equip, cada entrenament amb el meu germà, del suport que he rebut dels meus pares… Un Ironman és molt intens físicament, però també emocionalment.

Què ha estat el més difícil? Com et vas preparar?

Tinc una feina de 8 hores diàries al departament de Màrqueting del Banc Sabadell i la veritat és que és força complicat combinar-ho amb un esport tan exigent. Arribo a fer setmanes de fins a 22 hores d’entrenament, el que vindria a ser una mitja jornada. El meu truc, encara que soni a tòpic, és l’organització, però no ho negaré: és dur.

A més, l’any 2024 va ser un any difícil. Venia d’una lesió de més d’un any i mig i no podia córrer. De fet, vaig començar a córrer al gener i amb dolors, però necessitava aferrar-me a allò que em feia sentir bé, empoderada, que podia amb tot. Necessitava connectar amb mi mateixa, i al final això és el que fas amb l’esport: córrer, nedar, pedalejar… sigui el que sigui, és el teu moment, la teva cita amb tu mateixa. No parlaré de motivació, crec que la motivació per entrenar està massa romantitzada. Jo parlaria més de disciplina. La disciplina és el que et fa sortir a córrer aquell dia que no et ve gens de gust. I aquell dia és el dia que més ho necessitaves. Mai ningú ha anat a entrenar i s’ha penedit, ningú ha tornat a casa pitjor del que havia sortit. Així és l’esport: t’oxigena, sobretot mentalment.

Quin és el teu objectiu al Campionat del Món?

Ser al Mundial de Kona, a Hawaii, d’aquest mes d’octubre, ja és un triomf. Allà només hi participen les millors i m’emociona pensar que seré a la línia de sortida del Mundial. Kona és on va néixer Ironman, és la Meca de qualsevol triatleta. És el més dur de tots: la humitat, la calor, el vent, el desnivell… és un còctel que el fa molt especial i realment em fa molt de respecte. Però alhora, m’emociona pensar que seré a la línia de sortida del Mundial. És el màxim que es pot aconseguir com a triatleta. He entrenat moltes hores amb el rodet de la bici o a la cinta de córrer del gimnàs d’Abrera mirant vídeos del Mundial de Kona.

Serà la primera vegada que participis en aquesta competició?

Sí. Serà el meu primer Mundial de ‘full’ Ironman. L’any 2022 vaig fer el meu primer mig Ironman a Barcelona, vaig fer pòdium, i em vaig classificar per al mundial de Ironman 70.3 que es va celebrar Finlàndia en el 2023. Va ser una experiència espectacular on vaig acabar primera espanyola del meu grup: allà hi ha les millors triatletes, i sentir que formes part d’això és molt especial. Se’m posa la pell de gallina només de recordar-ho.

Com està sent la preparació?

La preparació per al Mundial de Kona està sent molt dura. L’Ironman de Vitòria va ser el 13 de juliol i, després d’un esforç tan gran, el cos i el cap necessiten un petit descans per recuperar-se. El temps per recuperar-me i preparar un nou Ironman ha estat molt curt, i encara més sent tan dur com aquest. Tot i així, afronto la preparació amb determinació: cada entrenament és un pas endavant i estic segura que tot l’esforç acabarà valent la pena.

L’abrerenca Maria Gijón, primera a Vitòria i es classifica per al Campionat del Món d’Ironman de Hawaii.

Fotografia: Maria Gijón [Maria Gijón]