L’olesà Martí Aymerich (1996) explica a La Bústia com s’està  vivint la situació al Marroc, on es troba ajudant als afectats pel terratrèmol col·laborant amb l’associació Jeunes d’Atlas. És mestre i treballa al centre penitenciari Brians de Sant Esteve.

Per què decideixes anar al Marroc? 

Per un motiu personal que res té a veure amb el terratrèmol. Vaig agafar un any sabàtic a la feina per anar al Marroc i aprendre la llengua. Vaig arribar a principis d’agost i em va agafar el terratrèmol allà. Jo estava a Tànger i per sort allà no va haver-hi afectacions.

Decideixes col·laborar de forma voluntària amb els afectats? 

Sí, no tenia feina i em venia de gust col·laborar. Necessitava una institució que em recolzés i no en coneixia cap. Em vaig posar en contacte amb uns amics que tenia a Tànger i vam trobar l’associació Jeunes d’Atlas, ubicada a Taroudant.

En què està consistint la teva tasca? 

Estic en un punt logístic de rebuda i enviament d’ajuda humanitària i suport de material. La meva tasca és carregar i descarregar els camions que arriben amb roba, menjar, medicaments, productes infantils… Un cop estan descarregats els distribuïm pels diferents punts de l’associació, els reubiquem i tornem a carregar nous camions per enviar-los a l’Atlas, la zona més afectada. Periòdicament, sortim cap allà a fer repartició d’aquests productes. Ho fem cada dos o tres dies, ja que anem rotant perquè és una feina molt cansada.

Quina és l’ajuda que esteu donant ara? 

Estem donant el suport més immediat que necessiten quant a necessitats bàsiques com menjar, roba, mantes i medicació. Les últimes sortides que hem fet les fem amb equips d’infermeres que venen d’altres associacions tant del país com de fora. Fan una exploració a la gent que necessita atenció mèdica.

La situació millora al país? 

Sí, tot i que les cases estan reduïdes i encara no s’ha començat a reedificar perquè han d’arribar ajudes econòmiques per part del govern. És un procés lent.

Quin impacte t’ha fet? 

L’impacte més gran ha estat en el tema de la solidaritat que s’està generant tant de la gent del Marroc com de l’exterior. També la filosofia i l’hospitalitat que tenen. Ho han perdut tot, però tot i així t’ofereixen el que necessites mentre els ajudes.

Com ho vius tu emocionalment?

Vivim a l’associació i el problema és intentar trobar l’equilibri de desconnectar, ja que no tenim horaris. Diàriament fem dinàmiques de treball d’equip i per donar-nos suport entre nosaltres. Intentem separar l’impacte emocional per poder continuar treballant. És una carrera de fons i hem de trobar l’equilibri per poder continuar oferint l’ajuda.

Fins quan tens previst quedar-te? 

No tinc data límit. Ara el volum d’ajuda que arriba ha disminuït i, per tant, la feina també. En el moment que la gent que forma part de l’associació treballi d’una manera més tranquil·la, marxaré.

Fotografia: Martí Aymerich [MA]