Va ser a l’aeroport, el dia que es va conèixer la sentència del judici del procés

D’entre els ferits de diversa consideració per la càrrega policial del dilluns 14 d’octubre a l’aeroport del Prat es troba el gelidenc Roger Clanchet. Va rebre diversos cops de porra, a les cames i al braç, de la Policia Nacional. Com a conseqüència, ha acabat amb el cúbit trencat i amb contusions a les cames. Fa just una setmana que ha passat pel quiròfan.

La Bústia ha parlat amb ell per conèixer la seva història que comença quan es fa pública la sentència contra els líders independentistes. Així, després de la primera crida del ‘Tsunami Democràtic‘, un grup d’una cinquantena de gelidencs decideixen baixar en cotxes particulars a Barcelona. Cap a les 11.30h, però, es dirigeixen directament a la Terminal 1 de l’aeroport.

Aquesta decisió els va permetre aparcar a l’exterior de la T1 quan encara eren pocs concentrats. Va ser a partir de les 13h quan amb la segona convocatòria des de Barcelona, va començar a arribar la gent, majoritàriament caminant, per concentrar-se als voltants de la terminal.

Cap a les 17h, quan hi havia centenars de milers de manifestants que omplien la T1 totalment col·lapsada, un grup reduït de persones va intentar entrar a l’interior. És en aquest moment, explica el Roger, quan va començar la càrrega policial. “En concret, a uns 200 metres d’on em trobava juntament amb altres persones totalment pacífiques. De cop i volta, van venir cap a nosaltres agents de la Policia Nacional i van començar a carregar amb cops de porra”.

L’acció concreta que va fer que es trenqués el cúbit va ser per “un cop sec al braç quan m’estava cobrint el cap“. Abans i després va rebre més cops a les cames que li van produir contusions. El Roger explica que “no podia aixecar el braç, i quan ho intentava em feia molt de mal”. Va dirigir-se a una de les ambulàncies on el van embenar per immobilitzar l’extremitat. Després, el van portar a l’hospital de Bellvitge.

Abans del trasllat va passar una hora més, relata, “va ser una odissea, perquè la policia espanyola no deixava entrar ni sortir ningú, ni les ambulàncies”. Finalment, després de dues hores, cap a les 20h arriben al centre hospitalari per fer-li la radiografia i posar-li el guix. El Roger va arribar a casa a les 1.30 de la matinada. L’endemà, el metge del CAP li va fer la visita i li van mantenir el braç enguixat. A la setmana següent, el traumatòleg el visita i determina que s’ha d’operar.

Ha hagut d’agafar la baixa i en aquestes setmanes ha passat per diferents moments: “físicament estic bé, després de controlar la medicació. Anímicament em crea contradicció perquè jo exerceixo un dret de manifestació i la policia ens agredeix, quan ens hauria de defendre, i a més l’estat ens acusa de violents. Ens manifestàvem de forma pacífica i passivament“.

Per acabar, el Roger agraeix a tothom qui m’ha donat un recolzament per superar aquest “trauma psicològic”. Començant pels “sanitaris per la república, que van ser els primers que em van poder atendre. Només em van poder donar una bossa de gel, estaven desbordats per la gran quantitat de ferits”. En aquests moments, el Roger està assessorat per l’associació Irídia, un centre per la defensa dels drets humans.

Fotografia: Roger Clanchet, després de rebre l’atenció sanitària abans de sortir de l’aeroport en direcció a l’hospital [RC]