Els serveis jurídics municipals estan analitzant el contingut d’una sentència que no és ferma i l’alcalde confirma que presentaran un recurs de cassació
Actualització:
L’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, ha publicat un vídeo a les xarxes socials en què explica que ahir van tenir coneixement a l’Ajuntament de la notificació d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que “ens obliga a empadronar una persona que ha ocupat il·legalment un habitatge“. L’alcalde recorda que “aquesta sentència encara no és ferma i, per tant, des de l’Ajuntament presentarem un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem per defensar la nostra posició”.
Afegeix que “si finalment el Tribunal Suprem ens obliga a empadronar les persones que ocupen il·legalment un habitatge, l’Ajuntament acatarà la resolució judicial, com no pot ser d’altra manera. Però això no vol dir que hi estiguem d’acord. Ens hem de preguntar quin model de societat estem construint entre tots si permetem que de la comissió d’un delicte, com és l’ocupació il·legal d’un habitatge, en puguin néixer drets”, ha reblat.
Aquí el vídeo de l’alcalde Xavier Fonollosa.
Notícia de les 10.35h:
La Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat el recurs d’apel·lació interposat per una veïna de Martorell, Rosa Maria Roca Rodríguez, contra l’Ajuntament de Martorell, i ha declarat que la negativa municipal a tramitar la seva sol·licitud d’empadronament, tot i demostrar que vivia al municipi, ha vulnerat el dret fonamental a la igualtat.
Tot i que l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, ha defensat la negativa a “empadronar ocupes”, la pionera sentència li retreu que “aquesta diferència de tractament” entre uns veïns i uns altres “no es basa en cap causa objectiva, ja que per procedir a l’empadronament només era necessari, al cas d’autos, acreditar la residència efectiva de l’interessat al municipi”.
Negativa a “empadronar ocupes”
L’alcalde Xavier Fonollosa ha explicat diverses vegades que “a Martorell no empadronem ocupes” i que “volem un Martorell tranquil i sense ocupacions il·legals”, com també defensa l’Arc Metropolità. Només hi ha una excepció, quan hi ha menors amb un informe de Serveis Socials.
Quan es va admetre a tràmit la demanda de cinc veïns el mes de febrer de 2025, l’alcalde va reiterar que només s’empadronen les persones que acrediten tenir el domicili establert al municipi amb un contracte de lloguer, una escriptura de propietat o l’autorització del propietari de l’immoble.
En aquest sentit, assenyalava que ocupar un immoble “és un delicte” i que això mai pot conferir drets. Amb tot, l’alcalde afegia que el consistori “acataria” la decisió de la justícia. “Les ocupacions s’han de combatre, però si un jutge creu que aquest país ha d’anar cap aquí ho acatarem”, va afirmar.
Des de l’Ajuntament de Martorell confimen que han rebut la notificació de la sentència del TSJC, i expliquen que “els nostres serveis jurídics n’estan analitzant el contingut, ja que la resolució no és ferma”. Recorden que “en primera instància, la resolució va ser favorable a l’Ajuntament” i que “des de l’Ajuntament de Martorell continuarem defensant el nostre posicionament davant les diferents instàncies judicials. Per tant, la sentència encara no comporta un canvi de criteri municipal”, conclouen.
Una de les 6 persones assessorades per la PAH
Rosa Maria Roca Rodríguez és una de les sis persones que, assessorades a través de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) del Baix Llobregat Nord, van demandar l’Ajuntament de Martorell per negar-se a empadronar veïns sense un contracte de lloguer o de compra. Tot i que la demanda es va presentar de manera conjunta, la jutgessa del Contenciós va decidir que tan sols es podia tramitar d’un en un.
La sentència recorda que la inscripció al padró municipal és una obligació de les administracions locals i que la seva finalitat és acreditar el lloc on resideix efectivament una persona, amb independència que disposi o no d’un contracte de lloguer, un títol de propietat o una autorització del titular de l’immoble.
Així, considera que l’Ajuntament de Martorell va dispensar a la demandant un tracte “diferenciat” respecte d’altres veïns sense una justificació objectiva i raonable, en exigir-li un títol jurídic que legitimés l’ocupació de l’habitatge, quan la normativa padronal permet acreditar la residència efectiva mitjançant altres elements de prova.
En conseqüència, anul·la la sentència de primera instancia del passat mes d’abril on es desestimava la demanda dels veïns i declara vulnerat l’article 14 de la Constitució, ordenant a l’Ajuntament que restableixi la legalitat i tramiti la sol·licitud d’empadronament.
Per la PAH, la importància de la resolució rau en el fet que vincula expressament l’incompliment de la normativa d’empadronament amb la vulneració del dret fonamental a la igualtat i a la no-discriminació, i reconeix que la negativa injustificada a tramitar una sol·licitud padronal pot constituir una lesió constitucional, més enllà d’una mera infracció de legalitat administrativa.
També destaca que aquestes pràctiques poden tenir conseqüències especialment greus, ja que la manca d’empadronament pot dificultar l’accés a prestacions socials, serveis públics i altres drets vinculats a la condició de veí d’un municipi.
“És un precedent judicial que ens obre les portes a obtenir nous pronunciaments en els jutjats catalans, als quals es podran adreçar les persones a qui els ajuntaments vulnerin arbitràriament i discriminatòriament el dret a l’empadronament, mitjançant el procediment especial de protecció dels drets fonamentals”, ha assenyalat l’advocada Esther Sancho.
Notícies relacionades:
Demanden l’Ajuntament de Martorell per no empadronar veïns sense un document acreditatiu.
L’Arc Metropolità demana mesures contra les ocupacions il·legals.
Fotografia: Ajuntament de Martorell [Arxiu]