Un any després de l’inici de la pandèmia, la cap d’àrea d’hospitalització de l’Hospital de Martorell, Vanessa Martínez, explica a La Bústia com ha viscut la situació fins ara

Des que es van detectar els primers casos de covid-19, la infermera Vanessa Martínez ha viscut a l’Hospital de Martorell un dels moments més durs i incerts de la seva carrera professional des de primera línia.

Ha passat un any des que va començar la pandèmia, quina perspectiva tens ara?

La visió que tinc és que la pandèmia s’ha quedat amb nosaltres. És una situació que no esperàvem i hem d’aprendre a conviure amb ella. Ens hem d’adaptar a viure amb mascareta i amb la distància social, amb el que tot això suposa.

Amb el procés de vacunació en marxa, com veus la situació?

Ens ajudarà a normalitzar la nova realitat, a fer coses que ara no podem, com relacionar-nos amb els altres. També a recuperar habits que teníam abans, tot i que mai més tornarem a ser els mateixos. Ens ha marcat un abans i un després.

Quina situació es viu ara a l’Hospital de Martorell?

Ara mateix és estable, convivim amb el virus incorporat a l’activitat assistencial i constantment adaptem els procediments des que va arribar la covid-19. Treballem en equip per aconseguir superar tots els obstacles que es presenten.

És una situació que no esperàvem i hem d’aprendre a conviure amb ella

Quin és el teu paper?

Gestiono les àrees d’hospitalització quirúrgica en un entorn molt més madur per afrontar la volatilitat que suposa la pandèmia. Hem reprès tots aquells aspectes que s’havien quedat aturats, i hem intentat tornar a la màxima normalitat per oferir a la població el gran servei sanitari que tenia abans.

Fa un any vas comentar a La Bústia que et senties “com un soldat enmig d’una guerra”. Encara tens aquesta sensació?

Això va ser amb l’impacte de l’inici de la pandèmia. Ara m’ha canviat la perspectiva: sé que el virus ha de conviure amb nosaltres, hem de treballar amb la màxima implicació i normalitat, seguir creient en les persones i mantenir el suport social a favor de les persones.

Hem de treballar amb la màxima implicació i normalitat, seguir creient en les persones

Què ha canviat en el teu dia a dia?

Ens ha canviat a tots, ens ha fet trencar tota classe d’agenda, és a dir, no som nosaltres els que decidim el que voldríem fer en cada moment.

Com ho ha viscut el teu entorn?

Tot i la pressió familiar i el saber que havia de vigilar molt, jo estava tranquil·la perquè és la meva feina i el que vull fer. Miro enrere i no em penedeixo de totes les hores que vaig invertir treballant i el sobreesforç que em va suposar estar a l’altura d’aquest esdeveniment extraordinari. Han estat al meu costat en tot moment, inclús el meu fill em diu que quan sigui vol ser infermer, així que alguna cosa haurem fet bé.

Quina experiència t’ha generat tota aquesta situació?

Un creixement personal important. La pandèmia m’ha fet veure que el present és el que hem de gaudir amb màxima intensitat. M’he adonat que estic envoltada de persones meravelloses.

Fotografia: Vanessa Martínez [SE]