Un jutge anul·la l’acord del ple de l’Ajuntament de Premià de Mar que restringia l’accés al padró i el Síndic de Greuges dona suport a aquesta sentència pionera

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) del Baix Llobregat Nord continua la seva lluita per aconseguir que els ajuntaments tinguin l’obligació d’empadronar a tots els ciutadans que ho demanin. Després d’una primera roda de premsa a Martorell i la respectiva resposta de l’alcalde Xavier Fonollosa el passat mes de febrer, els membres del col·lectiu han fet un altre acte el 21 de maig davant el consistori per tornar a reclamar aquesta situació.

Després de la convocatòria a les portes de l’Ajuntament, membres de la PAH van assistir al ple i van tenir l’oportunitat de manifestar la seva posició i les seves accions. Segons ha informat el seu portaveu, José Cabezas, a La Bústia, “com és normal, sense cap acceptació ni canvi en l’actitud, tot al contrari”.

Dies després, el 26 de maig, una desena de membres del col·lectiu també van ser presents al ple municipal de l’Ajuntament d’Olesa per expressar el seu desacord amb la moció presentada pel denominat grup de l’Arc Metropolità, format per alcaldes i alcaldesses, contra l’ocupació il·legal d’habitatges.

En el torn de precs i preguntes del públic, la PAH va llegir un manifest en el que es destacava que “els problemes de convivència venen provocats, en la majoria dels casos, per pisos ocupats per les màfies en els denominats pisos patera”. També s’incidia “en continuar en la defensa de la recuperació de l’habitatge per a les famílies vulnerables que siguin propietat de grans tenidors com bancs o fons voltor, i no de l’ocupació d’habitatges particulars”.

L’alcalde Miquel Riera va explicar que “caldria tenir un mínim del 30% d’habitatge públic que també faria que baixés el preu de mercat i l’habitatge tingués un preu més assequible”.

El regidor d’Habitatge, Jordi Martínez, va voler agrair la feina de la PAH i va remarcar que “cal continuar per aconseguir més habitatge públic i que els pisos buits passin a ser gestionats pels ajuntaments per a les famílies vulnerables”.

Recentment, un jutge ha anul·lat l’acord del ple de l’Ajuntament de Premià de Mar que restringia l’accés al padró per considerar-ho quelcom “injust” i “discriminatori”. Ha conclòs que el consistori “pretenia, en realitat, restringir el dret de residència al municipi a persones que considera indesitjables”.

També el Síndic de Greuges va denunciar l’any 2020 el posicionament de l’Ajuntament de Martorell i ha destacat la recent sentència que ha anul·lat el reglament al de Premià de Mar. En una conferència de Rafel Ribó, el Síndic ha afirmat que “els alcaldes no poden denegar l’empadronament a ningú “encara que visqui sota un pont””.

Fotografies: Membres de la PAH al ple d’Olesa i davant l’Ajuntament de Martorell [Aj Olesa / PAH]