El sotsinspector de la Policia Local de Martorell explica a La Bústia la seva experiència viscuda a la zona devastada per la dana als pobles de València
Alfons Sánchez (Barcelona, 1974), sotsinspector amb 32 anys de servei i des de l’any 2023 cap de la Policia Local de Martorell, explica a La Bústia les tasques, l’impacte personal i l’experiència viscuda a la zona devastada per la dana als pobles de València. És una de les nombroses persones que s’han mobilitzat per ajudar els afectats de les inundacions i que serveix com a exemple del voluntariat.
Com va anar la preparació i l’arribada a València?
Després de rebre la sol·licitud urgent d’ajuda de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, vam preparar el desplegament amb els efectius i recursos necessaris en temps rècord. El dilluns 4 de novembre vam organitzar tots els permisos i vam reunir el material imprescindible per a la missió, com pales, raspalls escombradors, màscares, aigua, gels, roba, cubs i guants. L’objectiu era sortir el dimarts 5 a les 5 de la matinada per estar operatius a les 8 del matí. Ens vam desplaçar des de la Prefectura de Martorell juntament amb 5 components de la Policia Local d’Olesa i 4 de la Policia Local de Sant Andreu de la Barca. El nostre destí va ser Paiporta, on es trobava el PMA (Puesto Avanzado de Mando). En arribar, vam poder veure de primera mà els efectes de la catàstrofe, i en aquest centre ens van assignar la zona que havíem de cobrir per començar les tasques de rescat i seguretat.
En arribar a Paiporta vam poder veure de primera mà els efectes de la catàstrofe
Quants heu estat i quines tasques vau fer?
L’equip el vam formar 7 voluntaris: el sotsinspector com a un membre més de l’equip, 2 caporals i 4 agents. Vam treballar entre el 5 i el 10 de novembre en els pobles més afectats de la Comunitat Valenciana, col·laborant amb els equips d’emergència per ajudar a les tasques de trànsit, auxili a les víctimes i seguretat ciutadana, proporcionant assistència i mantenint l’ordre enmig de la catàstrofe. Concretament, vam estar a les poblacions de Paiporta, Catarroja i Albal.
Quina va ser la primera impressió i com us vau coordinar?
Ens vam coordinar directament al PMA, ubicat en una estació de servei de Paiporta, on es distribuïen els serveis i les zones d’actuació per als equips d’emergència, incloent-hi la Guàrdia Civil, policies locals, Protecció Civil, equips mèdics, l’exèrcit i la Policia Nacional. Els efectius desplaçats de Martorell van seguir les indicacions d’aquest centre per optimitzar els esforços i gestionar la situació amb precisió. Ens vam trobar un entorn de gran destrucció, amb infraestructures malmeses i veïns que encara necessitaven ajuda immediata. La tasca va ser complexa, però gràcies a la coordinació al PMA, vam poder afrontar la situació amb eficàcia i proporcionar el suport necessari a la ciutadania.
I quines van ser les tasques concretes?
El nostre dispositiu va participar en tasques de trànsit, donant protecció a les màquines que estaven netejant el fang i els objectes arrossegats per la dana, que ocupaven tota la via pública. També vam col·laborar en el trasllat de persones amb els serveis sanitaris que requerien atenció urgent, vam identificar individus que havien comès furts i vam dur a terme tasques de neteja. La nostra presència va ser essencial per garantir l’ordre i la seguretat en un entorn caòtic, ajudant a minimitzar els riscos per a la població i a facilitar les tasques d’emergència.
Vam col·laborar proporcionant assistència i mantenint l’ordre enmig de la catàstrofe
Explica’ns alguns impactes viscuts.
Una de les experiències més impactants va ser només arribar, veure el quarter de la Guàrdia Civil de Paiporta, on havien mort tres persones, veure els agents netejant el lloc en un silenci absolut, mentre feien front a la devastació que havia causat la dana. La quantitat d’escombres i vehicles destrossats i amuntegats era impressionant. Aquest moment va reflectir la magnitud de la tragèdia i el patiment que va causar la situació, mostrant-nos l’extrema gravetat de la pèrdua. Va ser un dels moments més difícils de tot el desplegament, ja que ens vam adonar de la pèrdua irremeiable que s’havia produït.
Una altra experiència molt emotiva va ser quan estàvem ajudant en els exteriors de la Parròquia de Sant Ramon Nonat de Paiporta i vam observar un grup de monges plenes de fang que estaven netejant l’interior de l’església, simbolitzava una esperança per reprendre les seves vides i superar la tragèdia. Va ser un recordatori de la força de la comunitat en moments de crisi i de com, fins i tot en les condicions més extremes.
La quantitat d’escombres i vehicles destrossats i amuntegats era impressionant
Vau conviure amb altres cossos d’emergències i seguretat.
El nostre servei es va coordinar des del PMA de Paiporta, on cada dia se’ns donaven les instruccions sobre les zones on havíem de realitzar el servei i les tasques específiques que havíem de dur a terme. Això ens va permetre actuar de manera eficient en les tasques de rescat i protecció ciutadana, respectant sempre els protocols de col·laboració entre cossos locals de diferents comunitats. La coordinació va ser fonamental per garantir una resposta ràpida i ordenada davant la magnitud de la tragèdia.
On vau descansar i menjar?
Els efectius vam descansar en les oficines d’una nau en un polígon industrial de València, cedides per l’empresa GuzmanGlobal. El propietari de l’empresa ens va tractar molt bé, proporcionant-nos les instal·lacions per dormir i menjar. Tot i les condicions difícils, la solidaritat de la gent de València va ser un gran suport, oferint-nos no només recursos materials sinó també un gran acolliment i suport emocional en un moment tan complicat.
La solidaritat de la gent de València va ser un gran suport
Quina és la valoració final?
Ha estat un moment important per exercir la nostra responsabilitat i oferir suport davant d’una situació d’emergència crítica. Aquesta experiència ha estat reveladora tant a nivell professional com personal. He vist com la coordinació entre cossos i la solidaritat entre ciutats pot marcar una gran diferència en moments de crisi. Crec que és essencial que continuem treballant en protocols d’actuació davant catàstrofes naturals, millorant la capacitat de resposta. Personalment, em queda la satisfacció d’haver pogut aportar el nostre suport a una comunitat en necessitat, i professionalment, reforça el nostre compromís amb la protecció i el servei a la ciutadania.
Text: Lluís Gutiérrez / La Bústia
Fotografia: Alfons Sánchez [Ràdio Martorell]