Dimecres, 24 abril 2024
  • Dimecres, 24 abril 2024
La Bustia Claudia Rio laboratori

Clàudia Río, biòloga cel·lular: “A Catalunya i Espanya es fa molta recerca de qualitat, però els recursos són limitats”

Per 1 d'octubre de 2023 a les 7:00 0 431 Visites

La biòloga cel·lular esparreguerina Clàudia Río Bergé, que està fent el doctorat a Aarhus, explica les diferències entre els recursos que es destinen a la recerca científica a Catalunya i Espanya i a l’estranger

Clàudia Río Bergé (1998) es troba a Dinamarca fent el seu doctorat al Departament de Biomedicina d’Aarhus University. Va néixer a Barcelona, però als 4 anys es va mudar a Esparreguera.

Sobre què estàs investigant?

La meva investigació es troba entre els camps de la virologia i la biologia cel·lular. Treballo en un grup de recerca que estudia, des de diferents perspectives, el procés de reciclatge cel·lular anomenat autofàgia (paraula d’origen grec que vol dir “menjar-se a un mateix”). Amb el meu projecte estic estudiant interaccions entre l’autofàgia i diferents virus responsables de malalties humanes (com el virus de la grip, la gastroenteritis o la COVID-19, per exemple) per entendre millor els seus mecanismes de replicació i, en un futur, obrir les portes al desenvolupament de noves teràpies antivirals.

Què et porta marxar?

Durant els meus estudis de grau ja tenia al cap la possibilitat de marxar a l’estranger en algun moment. D’una banda, perquè és una experiència molt enriquidora, no només a nivell personal sinó també a nivell professional. D’altra banda, perquè probablement seria més fàcil trobar oportunitats laborals a l’estranger, especialment com a investigadora júnior en l’àmbit de la recerca biomèdica.

És més fàcil trobar oportunitats laborals a l’estranger

Quan vas marxar i fins quan tens previst estar-hi?

Vaig arribar a Dinamarca a mitjans de setembre de 2022. Tinc previst estar-hi, com a mínim, fins que acabi el doctorat a finals de 2025.

Per què esculls Dinamarca?

D’una banda, l’oferta d’unir-me al grup de recerca on treballo actualment m’encaixava perfectament en quant al camp de la investigació que podria desenvolupar. També per l’ambient de treball del grup, que ja coneixia i on em sentia molt còmode. D’altra banda, perquè Dinamarca és un dels països amb millors condicions per la recerca, pel personal investigador i per dur a terme un doctorat.

Et planteges tornar a Catalunya?

Sí que m’ho plantejo, no vull pensar que no hi tornaré, però no tinc clar si realment succeirà ni quan. Dependrà de les circumstàncies vitals del moment i de les oportunitats que puguin aparèixer.

Què t’està aportant aquesta etapa?

A nivell de formació professional és una etapa de molts reptes, oportunitats i aprenentatges, el que la fa una etapa molt emocionant i estimulant. En conjunt és molt enriquidora, també personalment.

És una etapa de molts reptes, oporunitats i aprenentatges

Quins són els punts positius i negatius d’estudiar a Dinamarca?

Hi ha molts punts positius, però destacaria el gran ventall de recursos i instal·lacions disponibles per la recerca; les bones condicions laborals, que conseqüentment també milloren la qualitat de vida; i el respecte per l’equilibri entre la vida laboral i personal. Quant a punts negatius, potser destacaria que no és gaire fàcil integrar-se dins de la societat local, especialment treballant en un ambient tan internacional, i l’adaptació a la climatologia i hores de llum pròpies d’Escandinàvia.

Prèviament vas estar als Països Baixos. Què vas fer allà?

Vaig cursar el màster en Molecular Medicine and Innovative Treatment, un màster de dos anys que sobretot em va donar l’oportunitat de seguir explorant la recerca biomèdica des de diferents perspectives i des de la pràctica aplicada. De fet, va ser durant un dels períodes de pràctiques que vaig començar a treballar amb el grup de recerca on em trobo actualment.

Quina diferència has trobat entre els recursos i condicions que es destinen a la ciència a Catalunya i a l’estranger?

He notat una millora notable pel que fa a les instal·lacions, els materials i els recursos que estan a l’abast tant del personal investigador com de l’alumnat en formació, a més d’una gran millora de les condicions laborals. Aquests factors no només impulsen la recerca i el seu progrés, sinó que també promouen la qualitat de vida dels investigadors, oferint oportunitats laborals més estables temporalment i econòmicament, que no comporten grans sacrificis de la vida personal i que, finalment, augmenten l’accessibilitat independentment del gènere i l’edat.

Creus que s’hi destina la suficient inversió en recerca a Catalunya i a Espanya?

A Catalunya i a Espanya es fa molta recerca de qualitat, però els recursos són limitats perquè la inversió es queda curta.

I a l’estranger?

En el cas de Dinamarca, la inversió és superior, principalment perquè, a part de les fundacions públiques, hi ha un gran número de fundacions privades que aporten una part molt important del finançament per la recerca.

A Dinamarca hi ha un gran número de fundacions privades que aporten una part molt important del finançament per la recerca

Quan et vas interessar per la ciència?

A mitjans de l’ESO vaig començar a tenir clar que m’interessava l’àmbit de la ciència, i a partir de 1r de Batxillerat vaig descobrir la meva passió per la biomedicina. Així doncs, vaig triar la carrera de Biologia Humana, el que va reafirmar el meu interès per aquest camp i, en concret, per les interaccions entre els humans i els virus. Tot i que amb molt d’esforç i sacrificis, dedicar-me a la recerca ha vingut de manera bastant natural, ja que el que més em motiva actualment són les ganes d’aprendre i fer nous descobriments que ens apropen a entendre millor el nostre entorn i trobar solucions a problemes actuals i del futur.

Com veus el futur sabent, com dius, que a Catalunya falten oportunitats?

El futur el veig incert, però optimista. Crec que la pandèmia ha fet obrir els ulls a una part de la societat i ha destacat la rellevància i els beneficis que comporta una bona inversió en recerca. Per tant, vull pensar que anem cap a la direcció correcta en què els recursos destinats a la recerca augmentaran i, en conseqüència, hi haurà més i millors oportunitats.

 

Text: Carla Martínez – La Bústia

Fotografia: Clàudia Río al laboratori [Clàudia Río]

Print Friendly, PDF & Email
Etiquetes:
Categoria:   Entrevistes, Esparreguera

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu equip, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. configuració de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies