Diumenge, 26 maig 2024
  • Diumenge, 26 maig 2024
La Bustia Cristina Bernal Abrera

Cristina Bernal, col·laboradora d’ANDA: “Perquè el coneixement sobre el canvi climàtic arribi a més gent, s’han d’utilitzar tècniques de comunicació innovadores”

Per 28 de gener de 2024 a les 7:00 0 411 Visites

Cristina Bernal Aparicio, d’Abrera, explica a La Bústia la seva participació en la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic COP28 a Dubai

L’abrerenca Cristina Bernal Aparicio (1996), és col·laboradora de l’Associació Naturalista d’Abrera (ANDA). Als 18 anys va marxar a Barcelona i ha estudiat un grau universitari en Economia. També un màster en Gestió del risc de desastre i canvi climàtic a Suècia. Actualment viu als Alps francesos i treballa a l’Organització de les Nacions Unides.

En què consisteix la teva feina?

Sóc consultora i dono suport majoritàriament en comunicacions relacionades amb esdeveniments, publicacions i novetats  relacionades amb l’adaptació al canvi climàtic. També estic participant en la creació d’una eina per avaluar l’estat d’adaptació al canvi climàtic a escala mundial.

Què et va marcar perquè et dediquessis a aquesta feina? 

Sempre he estat conscienciada amb el tema de la sostenibilitat i la protecció mediambiental i he volgut tenir un impacte positiu i canviar les coses. Les Nacions Unides t’ofereix la manera de poder influir en el canvi o, com a mínim, d’una manera més gran que quan treballava per una empresa privada que està orientada a guanyar diners. Una cosa que em va fer incrementar encara més la meva lluita era la passivitat general d’Espanya per actuar i adaptar-se al canvi climàtic.

Les Nacions Unides t’ofereix la manera de poder influir en el canvi

Què feies abans de marxar de Catalunya? 

Treballava com a consultora en sostenibilitat i canvi climàtic en una de les ‘big 4’, és a dir, una de les grans empreses de consultoria i auditoria del món. Treballava moltes hores a canvi d’un salari que no em donava pràcticament per arribar a final de mes. 

Com vas trobar la nova feina? 

Gràcies a una xarxa d’exalumnes del meu màster, on ens recolzem mútuament compartint oportunitats de treball en organismes internacionals que treballen en temes d’adaptació al canvi climàtic i desastres naturals. 

Quins són els teus referents naturalistes?

A Catalunya el meu referent és el professor i doctor en Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Mariano Barriendos Vallvé, per la seva important tasca en recerca de climatologia històrica. Un altre referent és Alfred Bellés Mitjans de Martorell, un home molt intel·ligent que sap moltíssim sobre botànica i té un coneixement i perspectiva única sobre el canvi climàtic a la regió. Finalment, m’agradaria mencionar a Jaime González Arias. Gràcies a ell vaig conèixer a les dues persones anteriorment mencionades. Tot i la seva edat continua lluitant per la protecció de les zones naturals d’Abrera i la seva flora i fauna.

Quins són els problemes fonamentals i les solucions del canvi climàtic i riscos ambientals?

Un problema molt greu que té Espanya és l’aigua: no n’hi ha i hi ha molta gent que encara no és conscient. Un altre problema evident és l’escalfament del país i que la majoria d’habitatges i infraestructures no estiguin adaptats. A més, cada vegada hi ha menys espais verds en general i a l’espai residencial. A Espanya cal un canvi gegant de mentalitat, sobretot política. 

A Espanya cal un canvi gegant de mentalitat, sobretot política

És la primera vegada que assisteixes a una cimera. Com has viscut l’experiència? 

Ha estat molt intens, he dedicat moltes hores de treball, he estat amb molta gent i he comprovat que hi ha moltes coses noves a conèixer.

En què ha consistit la teva feina?

Vaig ajudar a gestionar esdeveniments d’una iniciativa de l’ONU per conscienciar a la gent sobre la importància de la creativitat i l’art per comunicar el coneixement sobre el canvi climàtic.

Ens pots explicar alguna anècdota?

Em vaig trobar amb Teresa Ribera Rodríguez, vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic. Va venir a saludar a la meva superior i a mi em sonava de la televisió. Em vaig apropar i tenia davant meu a algú d’un càrrec important d’Espanya.

Com veies abans i com veus ara les conferències de l’ONU?

Abans ho veia com una conferència hipòcrita i poc transparent on ve tota la gent del món en vol a un lloc concret del planeta i on gairebé res canvia després. Ara que he tingut l’experiència, tot i que no he estat a les negociacions, puc dir que, si hi va la gent adequada, es poden arribar a produir canvis amb impacte. 

Quines conclusions treus? 

Que al món hi ha molta gent tan motivada i activista com jo que també té les mateixes frustracions i sentiments pel que fa al canvi climàtic. També que perquè el coneixement tècnic sobre el canvi climàtic arribi a més gent, és important utilitzar eines i tècniques de comunicació innovadores, com per exemple a través de les xarxes socials, que cridin l’atenció i apropin la lectura de la major part de la gent possible.

Què podem fer nosaltres? 

Diria que el mínim que s’hauria de fer és ser conscient del que passa en temes de canvi climàtic a Espanya o allà on visquis i, en la mesura del possible, deixar d’ignorar els problemes que tenim i començar a actuar d’alguna manera, per mínima que sigui. Com per exemple compartint informació, participant en manifestacions o signant peticions.

S’hauria de ser conscient del que passa en temes de canvi climàtic

Com veus el futur?

A Espanya, si continuen igual, jo crec que la vida serà molt dura en l’àmbit climàtic: temperatura, aigua i fins i tot seguretat alimentària. La gent que conec que és realment conscient s’està mudant a ‘refugis climàtics’ (zones on el canvi climàtic no té un impacte tan notable o que fa posar en perill la salut). Al món, també si continua igual, crec que hi haurà un creixement de conflictes pels recursos naturals, més crisis humanitàries i refugiats climàtics. Els glaciars que s’estan descongelant completament ja ens indiquen que no ens queda gaire temps per actuar i garantir un futur més segur.

Lluís Gutiérrez / La Bústia.

Fotografia: Cristina Bernal [SE]

Print Friendly, PDF & Email
Etiquetes:
Categoria:   Abrera, Entrevistes