La model olesana explica a La Bústia com és la seva professió, l’experiència al Festival Internacional de cinema de Canes i avança alguns dels seus projectes, com un ‘docu-film’ i una marca de biquinis
Elba Prescolí va començar en el món del modelatge als 17 anys i ja en porta més de 10. Ha estudiat a l’escola Sant Bernat i l’ESO a l’institut Daniel Blanxart a Olesa, i el batxillerat d’Arts Escèniques a Manresa. També va competir amb el Club Atletisme Olesa obtenint grans resultats en salt de perxa.
Com vas començar en el modelatge?
Vaig començar per casualitat, quan en un ‘scouting’ em van descobrir per a una campanya de ‘tornada a l’escola’ amb 17 anys. I ja porto més de 10 anys en el sector.
En què consisteix la teva feina?
Tot i que he fet algunes desfilades, on realment em sento a gust és a les campanyes de moda i als treballs de model publicitària, ja que és un puc mostrar el meu carisma i connectar de veritat amb el missatge que busca la marca.
Què és el més difícil de la professió?
Lluitar amb la pressió i les expectatives externes. Cal ser constant, enfrontar-se al rebuig i no perdre la motivació.
Quin dels teus projectes destacaries?
La sessió per a la portada de Glamour Bulgaria i desfilar al MadWalk a Atenes.
Com vas viure la teva experiència al Festival de Canes?
Inoblidable i única. És l’esdeveniment més esperat de l’any. Em vaig sentir al meu màxim esplendor i més segura de mi mateixa. Aquesta actitud es va reflectir en el resultat. L’any passat va ser la meva tercera participació damunt de la catifa vermella.
Vas ser reconeguda com una de les millors vestides de l’esdeveniment segons diversos mitjans internacionals.
Em va fer moltíssima il·lusió, sobretot perquè no es tracta només de la roba, sinó de l’esforç que hi ha darrere de cada elecció, de tota la feina que implica estar en un esdeveniment així i de poder expressar el meu estil de manera autèntica.
Viatges i feina: com els combines?
M’ajuda moltíssim la relació tan propera que tinc amb la meva família. Són ells els qui moltes vegades m’aixequen l’ànim i em donen suport sense importar a quina part del món estigui. Viatjo molt entre Barcelona, Madrid i a ciutats d’altres països. Des de setembre visc a Barcelona.
Quins són els teus pròxims projectes?
Estic treballant al meu propi ‘docu-film’, on em podreu conèixer millor. Tot el que veu la meva audiència és a través d’Instagram i amb una foto és difícil conèixer a algú i molt fàcil jutjar. El meu propòsit és que pugueu veure el que hi ha darrere del món de la moda i els esdeveniments, les meves experiències i les meves arrels. També estic en un projecte de marca de biquinis, que vol ser molt diferent del que hi ha ara al mercat. Per aquests projectes i que estaré un mes a Tailàndia, aquest any no aniré a Canes.
Quin missatge envies pels qui estan començant en el modelatge?
Que mai no perdin de vista qui són i què els fa feliços. El modelatge pot ser un món increïble, però també exigeix disciplina, constància i humilitat. I una cosa que considero clau: que no es comparin.
Text: Carla Martínez – La Bústia.
Fotografies: Elba Precolí al Festival de Canes 2025 [cedides Elba Precolí / interior de l’hotel de Yann Varotto]