Forma part d’un projecte que aposta per valors com la biodiversitat, el reciclatge, l’art i la comunitat

Fa vuit anys l’Eduard Viver, un metge que viu a Martorell, va dur a terme una idea que feia temps que temptejava: la creació dels estimaocells a Vallbona de les Monges, el poble del seu avi. Els estimaocells són espantaocells conversos que tenen com a objectiu atraure els pardals i oferir-los un espai per viure. Aquest projecte aposta per la biodiversitat, el reciclatge, l’art i la comunitat.

Després de la primera plantada a Vallbona, el projecte ha crescut i ja s’ha exportat a altres municipis. A conseqüència del confinament, l’Eduard no ha pogut desplaçar-se a l’Urgell i ha decidit traslladar la iniciativa a Martorell -a la zona dels horts del riu Anoia-, tot recreant la llegenda del Pont del Diable amb les figures del diable, del pont i l’àvia amb el gat.

L’impulsor del projecte s’ha adonat que amb la pandèmia i totes les instal·lacions esportives tancades, podrien funcionar les activitats a l’aire lliure, però “per desgràcia els martorellencs no disposen de projectes culturals de biodiversitat”. 

Com ha explicat l’Eduard a La Bústia, “l’objectiu del projecte és la biodiversitat i jo el que faig és relacionar-ho també amb la cultura. A Martorell en tenim molta i molt bonica, és un valor més de la zona”. D’aquesta manera, els veïns tenen l’oportunitat de conèixer i estimar la natura i la fauna de l’entorn.

Una veïna de Martorell, la Silvia, els ha permès llogar l’hort del costat d’una bassa que ja té l’Eduard amb un observatori ple d’amfibis i ocells. En aquest espai s’hi ha penjat caixes niu per observar els ocells que s’hi aturin. La caixa vetlla un estimaocells fet de palla i roba reciclada, com els espantaocells de tota la vida. “Ara tothom guarda les camises pels estimaocells”, afegeix l’Eduard.

Un dels aspectes que més preocupa a l’Eduard és el vandalisme, ja que a Vallbona han patit algun episodi de robatoris. Els estimaocells es poden observar des de fora de l’hort i tots els infants que passen per davant se’ls queden mirant. De fet, l’Eduard ha comentat que aquests últims dies “ho he tancat una mica més per poder observar ocells i els nens mig ploraven quan no veien les figures”.

Com explica al seu blog de La Caseta de l’Òliba, “deixarem que les famílies i les escoles de Martorell puguin fer el seu Estimaocell”. La idea és que la gent senti seu el projecte i tothom qui vulgui en pugui crear un.

Fotografies: Els primers estimaocells de Martorell representen la llegenda del Pont del Diable [La Bústia / La Caseta de l’Òliba]