Dilluns, 23 maig 2022
  • Dilluns, 23 maig 2022
La Bustia ucrainesos

Els ucraïnesos pateixen però tenen esperança

Per 2 d'abril de 2022 a les 7:00 0 221 Visites

L’Andriy, la Maryna, la Nina i la Vira expliquen a La Bústia com viuen el conflicte

ANDRIY KRYVENKOV

A Martorell, l’Andriy Kryvenkov, de 34 anys, s’ha retrobat amb la seva filla gairebé tres setmanes després de l’esclat de la guerra. Ell, juntament amb la seva dona i la seva mare viu al municipi des de fa 16 anys, però la seva filla d’11 anys, l’Emilia, ha hagut de fugir de Konotop, una ciutat que es troba a uns 130 quilòmetres de la frontera. No ha estat un trajecte fàcil: amb un autobús ha arribat a Poltava, on ha agafat un tren que ha trigat unes 14 hores a arribar a Lviv (Leòpolis). Allà l’esperava la seva mare, que ha viatjat des de Catalunya per fer juntes el viatge de tornada a casa.

En aquesta aldea no hi ha hagut cap bombardeig ni moviments militars, però la ciutat està en setge i se’ls està acabant els subministraments. Els besavis de l’Emilia no han acceptat l’evacuació: “Diuen que ja han viscut la vida i volen mantenir tot el que tenen. No estan disposats a deixar la seva llar”. L’Andriy i la seva família comencen una nova vida. L’Emilia s’escolaritzarà a Martorell i amb el pas del temps espera assimilar tot el que ha viscut. “Agraeixo l’ajuda que hem rebut de l’Ajuntament i de l’alcalde, així com de tota la societat, que està ajudant molt”, destaca el martorellenc.

MARYNA PRYBORA

La Maryna Prybora, de 22 anys, viu a Olesa des que tenia 4 anys, però la seva família, excepte el seu pare que viatja per feina, viu al centre de Kíev. Tots ells “estan amb esperança, però diuen que o moren allà o que no es rendiran. La meva mare ha fet cursos per aprendre a fer còctels molotov, els meus avis sobre com disparar armes, el meu cosí està servint a la guerra i els meus amics estan en reserva”.

Ella, des d’aquí, està en contacte amb la família i amics i atenta a les notícies que li arriben des d’Ucraïna, que en moltes ocasions són dures de digerir: “Una amiga de la meva mare va marxar amb el seu home i un nen petit i de camí a la frontera els van matar a tots”, lamenta. Sobre els refugiats que marxen perquè han bombardejat casa seva, comenta que si “decideixes marxar, tens un 50% de sortir bé i un 50% de morir en l’intent”.

Sobre el conflicte, la Maryna assegura que li entristeix “que el nostre president, Volodímir Zelenski, ha dit que ha cedit i que no entrarem a l’OTAN. Espero que sigui en l’últim que cedim, perquè Vladímir Putin, president de Rússia, ens vol envair”.

NINA VOLKOVA

Amb molta preocupació viu també la Nina Volkova, de 42 anys i veïna d’Abrera. Fa 19 anys que va arribar a Catalunya amb el seu marit, que és del municipi, i té dos fills. La seva primera filla tenia 4 anys i mig quan va arribar, i ara en té 23. A Abrera va tenir el seu fill, que ara té 16 anys.

A Jersón, Ucraïna, hi viu un germà, tiets, cosins i nebots. Estan a casa seva, però han de baixar als soterranis quan sona la sirena o se senten trets o bombes. “Passen molta por. L’estratègia russa és que pateixin i passin gana fins que el poble es rendeixi”, explica. Una de les majors preocupacions és que “s’estan acabant els aliments i tenen restriccions”.

A més, “estan bombardejant i destruint per complet cases, mercats i centres comercials. El corredor humanitari no funciona i no deixen entrar l’ajuda humanitària”. Ara la Nina espera que arribin a algun acord perquè la guerra acabi l’abans possible. Té moltes ganes de retrobar-se amb els seus familiars.

Està molt agraïda amb l’ajuda que està rebent: “Des del primer moment que vaig arribar a Abrera vaig veure que és un poble molt solidari, acollidor i amable”.

VIRA SNAK

Originària de Berezhany, a prop de Polònia i a uns 400 quilòmetres de la capital, la Vira Snak viu a Catalunya des de fa 10 anys i és veïna de Gelida des de fa uns 6 mesos. Viu sola pendent de la seva família: la seva germana bessona vivia a Kíev fins a l’inici de la guerra, quan “va marxar amb familiars i amics a casa dels meus pares. Van trigar 24 hores perquè hi havia molta caravana. Mentre sortia, escoltava com per darrere ja tiraven bombes”, explica.

Els pares viuen a Berezhany i no estan en una ubicació extremadament perillosa, però “no estan tranquils, diuen que han d’estar preparats per a tot”. La mare és infermera i el pare està a la reserva. El seu cunyat és policia militar i està a la guerra: “porten les sabates posades de dia i de nit perquè no tenen temps de cordar-les si han de sortir ràpidament. Parla a través de missatges amb la meva germana, però no pot trucar-la perquè no el localitzin. Estem preocupats per ell”.

La Vira té esperança perquè “molts països estan ajudant Ucraïna. Espero que Rússia deixi en pau el meu país i que aquest malson acabi aviat”. Ara està a l’espera de l’arribada de la seva germana a Gelida.

Fotografia: L’Andriy, la Maryna, la Nina i la Vira [La Bústia]

Etiquetes:

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu equip, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. configuració de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies