Amb treballs professionals que abraça la fotografia, la pintura, l’escultura i la policromia i col·laborador de la festa de l’escudella i de la cultura gelidenca, a més de regentar les masies rurals de Ca l’Emili al municipi

L’artista, pintor i restaurador gelidenc Emili Julià (1937-2025) ha mort el dijous 18 de desembre a l’edat de 88 anys. Julià provenia d’una família de pintors de parets, un ofici que el va conduir a l’especialització en pintura mural. Una tècnica que, executada directament sobre el mur o el suport, forma part indissociable de l’edifici.

Al llarg de la seva trajectòria, va intervenir en nombrosos projectes de restauració, tres dels quals són especialment significatius per al patrimoni cultural català.

D’una banda, la restauració del Saló del Vigatà al Palau Moja de Barcelona, actual seu del Departament de Cultura, greument afectat per un incendi.

De l’altra, les pintures murals de Sant Quirze de Pedret de Cercs, i en especial la figura de l’Orant, considerada una pintura fundacional del preromànic català, després que els murals originals haguessin estat arrencats i traslladats a museus per evitar-ne l’espoli.

Finalment, la restauració de la Capella de la Santa Cinta de la basílica catedral de Tortosa, una joia del barroc català malmesa durant la Guerra Civil. Un treball que el va portar a viure amb la seva dona a Tortosa entre el 1995 i 1997.

A Gelida cal comptar l’escultura de la façana del pavelló municipal d’esports, el mural del Cafè de la Unió del Casal Gelidenc i la façana d’aquest edifici, i la sala del centre cultural de la biblioteca Jaume Vila i Pascual. Més recentment, la restauració de la verge de Santa Llúcia. Julià ha estat col·laborador en activitats culturals, especialment amb la Festa de Santa Llúcia, formant part de la seva Comissió. També ha regentat les masies rurals de Ca l’Emili a Gelida durant 30 anys.

De les restauracions fora de Catalunya, l’obra més destacada ha estat la policromia de les escultures del retaule de Torreciutat, un santuari marià a Secastella (Osca).

El catedràtic d’arquitectura Josep Lluís Guinovart anomena Julià “el mestre de Pedret”. L’historiador Xavier Barral en veure la figura de l’Orant pintada per Julià a Pedret va escriure: “El pintor Emili Julià, restaurador… ha reproduït a Pedret pintures murals preromàniques i romàniques dels museus de Solsona i de Barcelona. Vagin-les a veure. Val la pena!”.

Montse Julià, la seva filla, bibliotecària de Gelida i historiadora ha dit que “com passa sovint, no ha gaudit del reconeixement que mereix. El pòsit que un pare artista deixa en les filles no és només una herència material o professional, sinó una manera de mirar el món” i “sens dubte el sentit de l’art és l’eternitat, tant de l’obra com de l’artista”.

Fotografia de portada: Emili Julià, restaurant les pintures del presbiteri de Montserrat, una imatge dels àngels pintats per Alexandre de Riquer, l’any 1990 [àlbum familiar]