La Gemma Vera va ser la primera persona en donar positiu en covid-19 de la zona. La jove estudiant de periodisme explica a La Bústia com ho va viure i què n’extreu d’aquesta experiència

El primer cas de covid-19 que es va fer públic a la zona, el 12 de març de 2020, va ser el de la Gemma Vera, una jove veïna de Sant Esteve que es va contagiar en un viatge a Madrid a principis de març. Un any després, reconeix que ara la situació seria completament diferent.

Ha passat ja un any des que vas ser contagiada de covid-19, quina perspectiva tens ara mateix?

Ara ho veig diferent, en aquell moment gairebé no hi havia informació ni protocols. Ara no m’espantaria tant com quan em vaig contagiar.

Al ser tant al principi, us preocupava la incertesa que hi havia sobre la covid-19?

Sí, perquè estàvem una mica dubitatius amb què havíem de fer o què passaria. Al principi era com un refredat, però va haver-hi un dia que em costava respirar i pensava “a veure si empitjoraré molt més”. Em vaig prendre un ibuprofèn i ja està, però en aquell moment no sabíem de gaires casos més. Ara ho veuria diferent.

Quins símptomes vas tenir?

Vaig començar amb mal de cap i després vaig tenir febre, mal de coll i una mica de tos. Algun dia més tard em costava respirar, però ja està.

T’ha quedat alguna seqüela?

No, no vaig perdre el gust i no m’ha costat respirar en cap ocasió.

Com ho va viure el teu entorn?

La meva mare molt preocupada. A més, el dia que m’ho van dir em va trucar molta gent. Fins i tot gent del poble amb qui gairebé no havia parlat mai em preguntava com estava i m’anava mirant l’Instagram.

Gent del poble amb qui no havia parlat mai em preguntava com estava

Quina expereiència t’ha generat tota aquesta situació?

Vaig tenir sort perquè ho vaig passar bastant bé. El dia que em van dir que era positiva va ser quan van decretar el confinament domiciliari. Aleshores, la meva experiència ha sigut similar a la dels altres, perquè tothom estava a casa. La diferència és que jo havia de prendre precaucions i estar aïllada a l’habitació.

Què n’extreus de positiu?

He valorat tenir sort. En aquell moment també es va contagiar un metge de Martorell, el Mario Rafael Chalco, i ell va morir. Jo aprecio la sort que he tingut de passar-ho bé. A més, crec que tot passa per alguna cosa, perquè jo havia de venir diumenge de Madrid, però per un problema ho vaig fer dilluns. Precisament aquell diumenge tenia plans i havia de veure a molta gent i per sort vaig evitar contagiar a algú més. Ningú de la meva família el va passar. Tampoc les meves amigues amb les que vaig estar a Madrid.

Vaig tenir sort perquè ho vaig passar bastant bé

Com veus la situació pandèmica ara mateix?

Crec que està una mica descontrolada perquè en aquell moment la gent tenia por i per tant feia més cas i estava tancada. Ara posen mesures i la gent se les salta. Ha arribat un punt que costa seguir-les. Crec que la situació no s’ha aconseguit portar.

Fotografia: Gemma Vera [SE]