Diumenge, 27 novembre 2022
  • Diumenge, 27 novembre 2022
La Bustia Joaquim Soler CRARC

Joaquim Soler, director tècnic del CRARC: “Va començar amb la il·lusió de persones que fèiem activitats de natura i patrimoni i ens vam engrescar”

Per 30 de juliol de 2022 a les 7:00 0 645 Visites

El director tècnic del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) explica a La Bústia com funciona el centre

El masquefí Joaquim Soler, de 57 anys, és el director tècnic del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) de Masquefa. Hi col·labora des de l’any 1988, quan va començar com a voluntari. Ara, és un dels vuit membres que hi treballa i s’hi dedica professionalment al centre, que enguany celebra els seus 30 anys.

Quina és la funció del CRARC?

És un centre de recuperació d’animals salvatges especialitzat en rèptils i amfibis. La finalitat del centre és rehabilitar uns animals, en aquest cas dels grups dels rèptils i amfibis, i retornar-los a la natura sempre que es pugui. Aquesta és la premissa bàsica de qualsevol centre de recuperació.

Hi ha poques entitats així a Europa. És el CRARC un centre de referència?

És un centre de referència a Catalunya. També a Espanya, ja que som l’únic centre que tractem tant rèptils com amfibis de totes les espècies, tant autòctones com exòtiques. També és un dels pocs d’Europa.

El CRARC és un centre de refèrencia a Catalunya

Quins són els pilars del centre?

L’educació, la recuperació i la investigació. Aquest últim punt és la diferència amb altres centres: el fet de rebre molts animals de diferents espècies ens permet fer estudis diversos. Es fan moltes publicacions científiques i de divulgació durant l’any.

Quina relació té el centre amb l’Ajuntament de Masquefa?

L’Ajuntament de Masquefa és el propietari d’aquest centre i des de l’inici sempre ha estat al nostre costat i l’ha potenciat.

Rebeu alguna subvenció?

Sí, el manteniment estricte del centre, aigua, llum i menjar per exemple, va a càrrec de l’Ajuntament. Els que treballem al CRARC rebem els ingressos de diverses fonts, com ara les visites guiades per a les escoles o els visitants de cap de setmana.

L’aigua, llum i menjar, per exemple, va a càrrec de l’Ajuntament

Col·laboreu amb institucions?

Som l’únic centre de recuperació de fauna herpetològica reconegut per la Generalitat. També tenim convenis amb la Diputació de Barcelona, universitats i amb altres entitats. Treballem molt amb acords de col·laboracions i som transversals.

En quina actuació esteu treballant ara mateix?

Tenim diferents projectes de treball. Hi ha un molt antic que és la col·laboració en la conservació de la tortuga mediterrània. Es va començar l’any 1992 al Parc del Garraf per després passar al Parc del Montsant el 2005 i ara estem fent altres actuacions amb espècies a altres espais de Catalunya. D’altra banda, estem incidint molt en la investigació de malalties emergents dels amfibis. S’està fent molt de treball de laboratori amb presa de mostres d’arreu de Catalunya. Coordinats sempre amb la Generalitat i la Diputació.

Treballeu amb algun projecte a la zona del Baix Llobregat?

De projectes de conservació no, però de reforç sí. Portem molts anys alliberant tortugues de rierol des d’Olesa fins a les reserves del Prat de Llobregat.

Quantes persones treballeu al centre?

Som vuit persones que treballem en diferents jornades. Jo sóc el director tècnic i l’Albert Martínez és el director científic.

Quants animals rebeu?

A l’any al voltant de 2.500-3.000. Amb la pandèmia ha canviat la cosa, però ara hem tornat a veure un increment.

Com ha afectat la covid-19?

Ha estat difícil mantenir el centre perquè les despeses continuaven estant, però no hem pogut rebre escoles i el món estava paralitzat. A més, no podíem tancar perquè havíem d’estar amb els animals.

Ara fa 30 anys que el CRARC va ser reconegut per la Generalitat com a centre de ració de fauna salvatge…com han estat? Què hi destacaries ara posant la vista enrere?

Ha estat una evolució progressiva, des que vam començar quan estàvem en un edifici al centre del poble, que no és on estem actualment, fins ara. L’any 1997 es va fer el salt a les que estem ara. L’hem anat consolidant i cada petita modificació la mirem molt i la consolidem. Han estat 30 anys d’evolució continuada, sense parar. Han estat molts canvis al país i de la manera de gestionar la fauna, i sempre hem estat allà. El CRARC va començar amb la il·lusió de persones que fèiem activitats de natura i patrimoni i ens vam engrescar. Ha estat una evolució sostinguda, progressiva i en positiu. Pretenem continuar igual. El treball diari és el que ha fet que es consolidés el projecte.

Durant aquests anys, què és el que més t’ha impactat?

Que el comerç de fauna no s’atura. Una de les problemàtiques de la societat és la compra compulsiva d’animals per a tenir-los com a mascota. Hi ha gent que compra rèptils i amfibis. Aquesta tendència ha anat creixent i la nostra feina és que els nens de les escoles vegin que això no ha de ser així perquè és contraproduent.

Una de les problemàtiques de la societat és la compra compulsiva d’animals per a tenir-los com a mascota

Quines expectatives de futur teniu?

Continuar treballant en la mateixa línia i consolidar el que tenim. El centre té les instal·lacions que té i no pretenem ampliar-les i convertir el centre en un ‘zoo’, per exemple. Pretenem, sobretot, continuar treballant en la investigació, ja que les coses estan canviant molt en el món, com per exemple el canvi climàtic, que és un aspecte que també afecta la fauna.

Aquest any heu estat acreditats com a nou punt d’informació turística de l’Anoia, què significa per a vosaltres?

És una manera més de donar a conèixer el centre, de ser un punt d’informació relativament vist de l’Anoia Sud. És important oferir a la gent el que es pot trobar. Amb aquesta distinció tenim més promoció.

 

LES DADES

Des de l’any 1992 fins al 2021 s’han alliberat més de 20.000 exemplars d’amfibis i rèptils. Les cinc espècies més alliberades són el llangardaix comú, la tortuga de rierol, la tortuga mediterrània, la salamandra i la serp de collaret. Pel que fa a les tortugues, el centre n’allibera unes 2.000 a l’any després de ser acollides per a recuperar-les i curar-les. Les autòctones s’alliberen a alguns parcs naturals.

 

Text: Carla Martínez / La Bústia

Fotografia: Joaquim Soler, amb una Chelydra serpentina, coneguda com a tortuga mossegadora, durant la visita a l’acte institucional el 16 de juny [Lluís Gutiérrez / La Bústia]

Etiquetes:

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu equip, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. configuració de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies