El portaveu de la PAH del Baix Llobregat Nord, José Cabezas, explica a La Bústia quina és la situació actual sobre els desnonaments a la zona i com ho gestiona la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca

Després de l’Estat d’Alarma, les ordres de desnonaments a la zona han augmentat considerablement i moltes famílies pateixen per fer front a les hipoteques i lloguers. La PAH del Baix Llobregat Nord ha donat suport a una moratòria per aturar els desnonaments fins al 31 de desembre de 2021, siguin o no per la crisi de la covid-19, tal com explica José Cabezas a La Bústia.

Com està la situació actual sobre els desnonaments?

Aquests últims dies no ens ha arribat cap afectat amb problema de desnonament, però sabem que a Martorell hi ha un pel dia 22 d’octubre. No ha vingut a nosaltres, ens ho han comentat i des de la PAH hem intentat contactar per conèixer la situació. En general, tot segueix igual perquè fa 15 dies vam tenir 4 seguits i tot i que ara no en tenim, potser n’apareixen 2 o 3 de cop.

Fa 15 dies vam tenir 4 ordres de desnonaments seguits

Quin és el municipi de la zona amb més desnonaments oberts?

Martorell, però perquè té 26.000 habitants i els altres municipis en tenen menys. Tot i que va a ratxes. A Esparreguera, per exemple, va haver-hi 3 fa 15 dies.

Els casos passats, tots han estat resolts o posposats.

Sí, nosaltres en vam tenir 3 i l’altre el va portar una altra PAH. Els 3 els vam aconseguir paralitzar, tot i que amb un tenim problemes perquè continua actiu. És el cas d’una família de Martorell que està ocupant un pis d’un particular i en aquest cas no entrem directament. La família està desnonada des de juny i té una moratòria de dos o tres mesos. Estan reubicats i estem intentant arribar a un acord amb el propietari, però el jutge els pot fer fora en qualsevol moment.

En quins casos no actua la plataforma?

La PAH no actua contra particulars. La responsabilitat sempre recaurà en Serveis Socials i l’Ajuntament de cada poble. En el cas dels particulars, no pressionem ni ens comuniquem amb ells a no ser que el particular es posi en contacte amb nosaltres. Nosaltres ajudem a l’afectat que ve a demanar-nos ajuda.

S’ha de divulgar l’habitatge i les famílies, que hi ha moltes amb necessitats. Aviat farem una campanya per demostrar que l’ocupació no és una violació de domicili. No estem a favor d’això però sí de l’ocupació quan és necessària i ve d’un fons voltor o d’un desnonament.

Quin és el procediment que seguiu a la PAH per ajudar als afectats?

Quan algú contacta amb nosaltres o ve a una assemblea per primer cop, intentem conèixer la persona i saber per què ve. Llavors clarifiquem si és urgent o no: si ho és, actuem ràpidament. Si no ho és, li donem quatre setmanes perquè es posi al dia i conegui la plataforma. Les persones han d’estar inscrites a Serveis Socials i han de portar el registre de la propietat per saber de qui és el pis. Llavors procedim a ajudar.

S’està fent notar la represa dels desnonaments després de l’aturada pel coronavirus?

Ara mateix, al Baix Llobregat hi ha entre 1 i 3 desnonaments diaris i som 12 PAH. Els desnonaments realment mai s’han parat, tot i que durant la pandèmia en comptes de tres diaris hi havia un i aquí a la zona no se sentia tant. A més, com el confinament era general no podíem anar-hi. Els desnonaments es feien de forma telemàtica i si la Policia Local podia anar a treure l’avís perquè marxessin, marxaven, i sinó hi anaven un altre dia. En tota la pandèmia no s’han paralitzat.

Els desnonaments realment mai s’han parat, tot i que durant la pandèmia en comptes de tres diaris hi havia un i aquí a la zona no se sentia tant

De fet, la PAH va donar suport a un decret llei amb una nova moratòria que afecti qualsevol persona vulnerable, sigui o no per la crisi de la covid-19, i que pari els desnonaments fins al 31 de desembre del 2021.

Sí, ho van proposar ajuntaments com el de Barcelona. Nosaltres vam donar suport a la idea, hem fet mocions i hem introduït documents exigint que no hi hagués desnonaments fins al 31 de desembre del 2021. També vam donar suport a una moció, que no sabem si s’ha fet, que consistia a entrar al Consell Comarcal amb l’ajuda d’un regidor d’Habitatge del consell, però amb la situació de la covid-19 s’està tapant tot i no sabem com ha acabat. Els plens es fan telemàticament i mai ens informen d’allò que no els interessa que ens assabentem.

Llavors, des de la plataforma esteu d’acord amb aquesta moratòria, no?

I tant, és el mínim que podem fer. El 2020 i el 2021 són dos anys perduts econòmica i laboralment. Nosaltres estem preocupats per la gran quantitat de famílies que no podran pagar els lloguers i els préstecs hipotecaris. Tot això començarà a caure al desembre, gener i febrer.

Estem preocupats per la gran quantitat de famílies que no podran pagar els lloguers i els préstecs hipotecaris.

Tot i que una de les queixes és que s’exclou a molta gent i només es té en compte els afectats per ERTE.

La moratòria del govern és així i en aquest sentit no estem d’acord perquè el problema està en el fet que les persones que tenien problemes abans de la covid-19 ja no tenen problemes, ara ja tenen desgràcies.

Quina alternativa plantegeu?

Que sigui una moratòria general: cap desnonament i cap tall d’energia de primera necessitat fins al 31 de desembre del 2021. S’haurà d’identificar qui entra i qui no, però el que no pot ser és que sigui només un problema per la pandèmia.

En els últims mesos, heu tingut reunions amb grups parlamentaris?

Durant els últims mesos ens han donat llargues. En una assembla de fa uns dies es va acordar reiniciar les reunions, encara que sigui de forma telemàtica. Tornarem a reiniciar-les perquè només se n’han fet duess amb dos consistoris però per parlar de certes famílies. De com està el tema en general no s’han fet des d’abans de la pandèmia.

La lluita de la PAH ha generat molta consciència en la societat, però vostè que ho viu des de dins, quina importància creu que té?

Molta, perquè és una teràpia total i absoluta. La gent que ve, acudeix pensant que s’ha d’enfrontar a una entitat tant gran com ho són els bancs i aquí senten que estan recolzats, que en són un més, que tots tenim el mateix problema i anem a una. Hi ha moltes famílies que arriben a la PAH molt malament psicològicament i quan passen 15 dies, els canvia la vida perquè se n’adonen que en són un més.

Fotografia: Membres de la PAH del Baix Llobregat Nord el dia de la moció d’adhesió a la Llei 24/2015 al ple d’Esparreguera, al març del 2017 [SE]