La família d’Encarnación Martínez considera que hi ha relació entre no haver estat atesa al CAP d’Olesa i la seva mort
El comunicat que han emès exposa que estan en desacord amb les declaracions que la consellera Olga Pané i la directora general Clara Pareja van fer al Parlament
La família de la veïna que va morir hores després de no ser atesa al CAP d’Olesa, Encarnación Martínez Valcárcel, ha enviat una carta comunicat a la premsa i a Mútua Terrassa i CatSalut. Consideren que existeix “un nexe causal entre l’absència d’assistència/tractament mèdic i la defunció de la pacient”. Així doncs, asseguren estar totalment en desacord amb les declaracions que han donat la consellera de Salut, Olga Pané, i la directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, Clara Pareja, al Parlament. Actualment, estan tractant el cas amb els advocats i estudiant els procediments a seguir.
Encarnación Martínez, de 63 anys, va anar al centre manifestant “malestar general” la tarda del 16 de gener. La van derivar a visitar-se amb un metge a les 8.10h de l’endemà. Posteriorment, va marxar cap a casa, on va morir hores després.
El comunicat comença manifestant que, després dels fets, el dia 22 de gener d’enguany la família va acudir al CAP d’Olesa per entrevistar-se amb la directora. L’objectiu era conèixer les raons per les quals no es va visitar a la pacient, però aquesta trobada “no es va produir i avui dia, fins i tot, estem esperant una reunió o trucada per part seva”.
Més endavant, la família detalla els motius pels quals no recolzen les declaracions de Olga Pané i Clara Pareja al Parlament de Catalunya el passat dijous 20 de març. Dia en en el qual, el Departament de Salut va anunciar que havia arxivat provisionalment l’expedient. Tot plegat, la investigació realitzada pel inspectors de Salut indicava que no s’observaven indicis d’una causalitat directa i que no tenien els resultats de l’autòpsia de la dona. Des de la família han dit a La Bústia que no se’ls ha preguntat durant la investigació.
A la carta exposen que diversos testimonis indiquen que tenia un fil de veu i que va intentar que la visitessin dient: “D’aquí no em moc perquè em trobo molt malament”. Finalment, va desistir marxant a casa seva. A més, la persona acompanyant de la pacient, segons el comunicat de la família, “no estava capacitada per a discutir la decisió del centre”, per manca de coneixements mèdics.
També parla sobre l’incompliment dels protocols de triatge per derivar amb el metge. El personal administratiu “ha de notificar immediatament la urgència sanitària a l’equip bàsic”, comenta la família, per l’estat en el qual es trobava la pacient. Presentava un quadre de fatiga, dispnea, tos i malestar general. De fet, la situació era tal, que “va acudir a l’ambulatori en taxi i viu a 10 minuts, a peu”.
Tant pels seus antecedents mèdics de risc cardiovascular, com la dispnea que presentava “hauria d’haver estat qualificada com una urgència objectiva o emergència”, segons el manifest.
La carta acaba concloent que “el sistema no funciona i que no podem deixar les nostres vides en mans d’administratius, hem de ser valorats per professionals de la salut amb criteri mèdic”. És per tot el que s’ha exposat que la família denuncia que “va existir un nexe causal entre l’absència d’assistència/tractament mèdic i la defunció de la pacient”.
Autòpsia
Sobre els resultats que apareixen a l’informe mèdic forense de l’autòpsia provisional, la causa fonamental de la mort va ser una cardiomiopatia isquèmic-hipertensiva. La causa intermèdia, un edema amb infecció purulenta broncopulmonar. Per acabar, la causa immediata: xoc hipovolèmic (pèrdua del volum de sang circulant o intravascular).
Agraïment
La família també vol agrair el suport i donar les “gràcies a l’Associació per una Sanitat Pública i de Qualitat (Aspq), l’Ajuntament d’Olesa, Jordi Parent i Marc Serradó perquè hem sentit molt a prop en aquests moments”.
Olesa recupera el servei mèdic a domicili els caps de setmana i festius.
Fotografia: El CAP d’Olesa [La Bústia/arxiu]
