Als 95 anys, va néixer a Esparreguera i era doctor en Sagrada Escriptura i un reconegut biblista i teòleg
El pare Pius-Ramon Tragan i Colilles (Esparreguera, 1928) ha mort als 95 anys aquest dijous 7 de desembre al monestir de Montserrat.
Reconegut biblista i teòleg, era el monjo més gran de Montserrat i acumulava 74 anys de professió monàstica. Doctor en Sagrada Escriptura i llicenciat en Filosofia, va ser degà de la Facultat de Teologia de Roma (1985-1990) i secretari del pare abat Aureli Escarré.
Autor d’obres de referència en l’àmbit internacional d’estudis bíblics, destaquen ‘El Llibre del Càntic dels Càntics en la Bíblia de Montserrat’ (1966) o la ‘Traducció del Llibre del Deuteronomi’ (1970).
Pius-Ramon Tragan va estudiar Filosofia i Teologia al monestir de Montserrat, que va continuar a diverses ciutats: Roma (1956-1957) i Munic (1961-1962), i després a Jerusalem (1965-1967) i a Estrasburg (1967-1970) on es va especialitzar en l’exegesi bíblica i obté el doctorat.
L’any 1972 s’estableix a Roma, on és nomenat degà de la Facultat de Teologia (1985-1990) i tot seguit rector del Pontifici Ateneu de Sant Anselm (1990-1997).
Entre els anys 1998-2001 i 1999-2001 és professor a les Universitats de Milà i de Barcelona, respectivament. Des de 1997, és el responsable de l’Scriptorium Biblicum et Orientale del monestir de Montserrat.
En el llibre ‘Notes d’un passat’ –escrit el juliol de 2022 i en el qual fa un repàs de la seva vida-, Tragan agraïa a la comunitat de Montserrat, que el va acollir amb 19 anys, i que el va “formar com a monjo”.
També que “em va ensenyar els principis de la recerca de Déu i em va orientar el propi itinerari de formació fins al sacerdoci; sense negar les dificultats d’alguns moments, soc feliç de la vida que Déu m’ha donat, intensa, oberta, llarga”, va resumir el monjo.
La missa exequial se celebra aquest dissabte 9 de desembre a les 10.45h presidida pel pare abat Manel Gasch.
Fotografies cedides per Quim Sitjà:
Fotografia: Pius-Ramon Tragan [Abadia de Montserrat] i cerimònia de comiat [Quim Sitjà]