Un lector d’Esparreguera parla del nou asfaltat de l’antiga N-II, que només és de millora de la circulació rodada, posa com a exemples Martorell, Sant Andreu o Pallejà, i que el procés participatiu posterior a les obres és un “simulacre dirigit”

L’any 1990 va entrar en funcionament la variant de la nacional II al seu pas per Esparreguera. Des de llavors va començar el compte enrere per a molts veïns i veïnes il·lusionats en veure algun dia la transformació de l’antiga carretera en un passeig. Una transformació que ja han fet, des de fa molt temps, Martorell, Sant Andreu de la Barca o Pallejà, per esmentar només algunes viles properes.

Trenta-dos anys després l’Ajuntament d’Esparreguera ha enterrat de soca-rel aquella possibilitat, almenys per algunes dècades més.

Amb unanimitat del consistori l’Ajuntament va aprovar l’anomenat projecte d’Obres de Millora Urbana (POMU) de renovació i millora del paviment asfàltic de les avingudes Francesc Macià i Francesc Marimon, adjudicades per un import de 882.945 €. Un projecte de millora urbana que només és de millora de la circulació rodada, per als cotxes, mentre que els veïns i veïnes de les avingudes i els vianants en general continuaran amb unes voreres insuficients, sense vegetació, amb uns desnivells i obstacles insalvables transformades en rieres quan plou una mica (que ara amb el reasfaltat sobre l’existent, sens dubte, augmentarà).

L’Ajuntament ha deixat molt clares les seves prioritats en aquest gran eix central vertebrador del municipi: el més important són els cotxes i no les persones o el medi ambient. En temps de l’accentuat canvi climàtic s’aposta clarament per l’asfalt en comptes de per l’arbrat i la vegetació. Una superfície d’asfalt de 25.000 m2 sense cap arbre. Males notícies i més mals efectes que ens esperen.

Sabem que l’actuació completa era/és molt costosa, però amb aquesta despesa gastada s’hagués pogut començar almenys una fase de l’autèntica transformació de la carretera en passeig arbrat on els vianants i la vegetació fossin els protagonistes i no els cotxes.

Ara, per a cobrir l’expedient, l’Ajuntament s’ha inventat a correcuita un simulacre de procés participatiu totalment dirigit perquè en 14 dies els veïns “participin” en el disseny de les directrius per a transformar, segons diuen, les avingudes en un carrer complet. Ens prenen el pèl? No ho podien haver fet abans d’asfaltar? Ens donen l’oportunitat de demanar que treguin la meitat de l’asfalt col·locat i es transformi en zones verdes? O baixar la cota de l’asfalt perquè les voreres no siguin rieres quan plou una mica?

Tenim els polítics que ens mereixem. Aquesta és la realitat. Prenem nota d’aquesta actuació. La valoració la farem les properes eleccions (d’aquí a no res). El poble decidirà.

A.M. Franch

Esparreguera

Aquí la notícia relacionada: Finalitzen les obres de l’antiga carretera N-II d’Esparreguera i comença un procés participatiu.