Paula Ortega (Martorell, 1995), explica a La Bústia la seva experiència en els concursos de bellesa Miss Univers Catalunya i Espanya. També com estan canviant i la importància del compromís social

Després de convertir-se en Miss Univers Catalunya, la martorellenca Paula Ortega ha representat la comunitat autònoma al concurs de bellesa Miss Univers Espanya, finalitzant en quarta posició. Ortega, de 27 anys, és infermera i ha treballat a l’Hospital Sagrat Cor de Martorell durant la pandèmia. Va néixer a l’Hospital de Sant Joan de Déu i ha estat alumna del CEIP Juan Ramón Jiménez i de l’Institut Pompeu Fabra.

Quina valoració fas del concurs?

Estic molt orgullosa del meu ‘performance’. El jutjat m’ha comentat que he estat molt bé i em quedo amb això. He tret el millor de mi mateixa i em sento més empoderada que mai, tot i no tenir la corona de Miss Univers Espanya. Un títol no defineix el teu èxit i sé que jo he arribat a molta gent.

Esperaves més?

El certamen ha estat espectacular, l’organització ho ha portat molt bé i m’he sentit molt còmode, però també m’entristeix que hagi acabat en quarta posició després d’intentar reivindicar la idea que la imatge i la moda no ho és tot.

Com ha estat l’experiència?

Hem tingut temps per gaudir de Tenerife, m’ho he passat molt bé i he tingut molta companyonia amb totes les candidates i les meves ‘roomies’, les Miss Castilla la Mancha i Miss València, la guanyadora. M’enduc molt bones sensacions i contactes.

Quines són les claus per fer un bon concurs de bellesa?

Mentalment has de ser forta i positiva i has de demostrar ganes d’ensenyar a la gent i a l’organització qui ets i què pots aportar.

Mentalment has de ser forta i positiva

Què va significar per a tu el reconeixement com a Miss Univers Catalunya?

Va ser un gran honor i una responsabilitat perquè és una comunitat molt gran. Durant aquest camí com a Miss Univers Catalunya he tingut l’oportunitat de conèixer moltíssima gent, fins i tot internacionalment, que m’ha donat molt de suport.

Què has après?

He après moltíssim sobre l’impacte dels concursos de bellesa i de mi mateixa com a dona empoderada, dels meus valors, de saber què vull aportar al món, a qui vull impactar i el que vull fer a la meva vida: ajudar a la gent.

Què t’ha aportat aquest títol?

Poder conèixer entitats importants i que m’han donat l’oportunitat de fer coses que mai hagués imaginat, com fer el pregó per Fangoria a la Festa Major de Martorell.

Quan van ser els teus inicis en els concursos de bellesa?

Vaig començar amb els concursos de bellesa a Filipines l’any 2017, ja que la meva família és d’allà. Vaig provar-ho perquè la meva germana va fer-ho abans. Quan vaig tornar a Catalunya el director de Miss Univers Catalunya, el santandreuenc Felipe del Val, va contactar amb mi perquè fos una de les candidates.

Quina diferència hi ha entre Filipines i Catalunya?

A Filipines els concursos de bellesa tenen una transcendència impressionant. Les dones quan guanyen tenen una influència increïble i molt de poder. No només hi ha dones que es veuen maques a les fotos sinó dones amb transcendència i que volen fer coses per la comunitat. És una de les coses que he après a Filipines i vull traslladar aquí Espanya. Allà els concursos de bellesa semblen un esport i hi ha molta competència.

Aquí hi ha algun requisit per poder participar-hi?

Demanen que estiguis físicament i mental correcte. Jo he tingut atacs d’ansietat per tema d’expectatives i d’arribar a la perfecció i és una de les coses que he après a millorar. A vegades no ha d’haver expectatives, sinó que hem de creure en nosaltres i recolzar-nos amb la gent que ens estima perquè és qui ens ajuda a obtenir el millor de nosaltres mateixes.

Jo he tingut atacs d’ansietat per tema d’expectatives i d’arribar a la perfecció

I alguna exigència física?

Els cànons de bellesa estan canviant i s’està veient que no s’ha de ser 90-60-90. El que veuen és la bellesa interior, que connectes amb la gent, que ets capaç de liderar una comunitat i influenciar el jovent, la societat i comunitats per parlar de temes rellevants. A Miss Univers ara l’alçada ja no és un requisit. En canvi, només agafen noies fins a 28 anys i això m’agradaria que canviés, ja que és una edat limitant i hi ha dones majors d’aquesta edat capaces de fer aquest paper i aconseguir el títol.

Quina importància té el fet de no només ser un concurs de físic, sinó que valori també el compromís social?

Els concursos de bellesa són una plataforma genial perquè les dones tinguin una posició d’influència per poder parlar de temes que ens importen molt. Els temps han canviat i s’estan adaptant a la realitat d’avui dia. Les dones no només són maques sinó que tenen poder i són capaces de tot. Ens donen una plataforma per parlar i jo, com a sanitària i especialitzada en salut mental, vull parlar d’això.

Ens donen una paltaforma i jo, com a sanitària i especialitzada en salut mental, vull parlar d’aixó

Per què has estudiat infermeria i t’has dedicat a la salut mental?

Sempre ha estat un tema que m’ha agradat molt i quan vaig tenir l’oportunitat de treballar al psiquiàtric del Sagrat Cor de Martorell vaig certificar la rellevància i la importància que té la salut mental i tot el que podem aportar tenint uns coneixements bàsics.

Estar en aquest món et permet treballar d’infermera?

Vaig dimitir a la plaça a principis d’any, ja que vaig tornar a Filipines, i durant els últims mesos vaig estar centrada en el concurs de Miss Univers Espanya per donar el 200% de mi mateixa. M’han plogut moltíssimes oportunitats com a model i també com a infermera. Però ara mateix vull descansar, que és prioritari després d’un concurs perquè és molt esgotador, i torno a estar oberta a tot. Els certàmens no defineixen la teva vida, és un pas més.

Text: Carla Martínez / La Bústia

Dibuix de portada: Eva Fernández