Diumenge, 22 desembre 2024
  • Diumenge, 22 desembre 2024
Jordi Llavina

Premi Lletra d’Or per a ‘Ermita’ de Jordi Llavina

Per 18 d'octubre de 2018 a les 17:00 0 842 Visites

El jurat del Premi Lletra d’Or 2018 ha guardonat l’últim llibre del gelidenc Jordi Llavina, ‘Ermita’. El guardó té molt de prestigi: distingeix anualment el millor llibre des de l’any 1956, l’han guanyat destacats escriptors catalans i el jurat el formen crítics literaris independents. El guanyador rep una petita joia, una agulla de pit en forma de “Phi”, la lletra de l’alfabet grec, símbol de l’equilibri.

‘Ermita’, publicat per Meteora el 2017, és un poema narratiu de 1.401 versos octosíl·labs en què l’escriptor explica una pujada a peu a l’ermita de Sant Pere del Puig, a la Selva del Camp, que li serveix per activar els records i reflexionar sobre la vida.

L’autor explica que “una de les meves activitats preferides és una passejada que faig diverses vegades cada setmana que em porta de Vilafranca a les Cabanyes i d’allà a la Granada del Penedès. Durant el trajecte aprofito per llegir, i pot semblar poca cosa però em fa feliç”.

Llavina també creu que a ‘Ermita’, reimprès quatre vegades en un any, “s’hi troben valors importants” per a ell, com ara “la fermesa en allò que saps que et fa bé a tu i als altres, el sentit de la llengua, la importància de la literatura i el contacte amb la part materna de la família”.

El poeta de Gelida va agrair el premi amb uns versos per recordar alguns dels guardonats del Lletra d’Or que més admira, com ara Salvador Espriu, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Joan Vinyoli, Josep Pla, Joan Oliver, J.V.Foix, Jordi Puntí, entre d’altres. L’acte es va celebrar amb un sopar al restaurant El Chato de Gran Via de Barcelona, el primer dilluns d’octubre. El mateix dia que es complia un any del referèndum, que va recordar al final del poema d’agraïment:

Quin dia, aquest, d’agredolça memòria!
Contra els que reprimeixen, unitat.
Si l’1 d’octubre no ens va dur a la glòria
(que no siguin mai més el nostre fat

les terres estrangeres de l’exili,
ni encara menys el clos de la presó),
fem per maneres de refer el navili
que ens dugui lluny en la navegació.

Categoria:   Cultura, Gelida, Municipis, Notícies