Roberto Parodi explica a La Bústia la seva afició per col·leccionar discos d’Eurovisió i on els aconsegueix. També fa una previsió del festival d’enguany, on participa l’olesana Chanel Terrero i el ballarí de Collbató Pol Soto amb ‘SloMo’

Roberto Parodi (Gènova, Itàlia, 1968), esparreguerí d’adopció, és col·leccionista de discos d’Eurovisió des de l’any 1992. És professor d’italià i figurant.

Per què et vas fer col·leccionista musical d’Eurovisió?

Vaig descobrir Eurovisió el 1983 i em va encantar el tipus de música europea, amb estils variats i en diferents idiomes. Vaig començar a comprar els discos a Espanya, a botigues, els pocs que trobava. Fins que el 1992 vaig descobrir a Lisboa la coneguda ‘feira da ladra’, un mercat de segona mà, i vaig decidir comprar tots els discos d’Eurovisió que pogués trobar. Allà em vaig fer col·leccionista.

En quins formats, materials i quants discos tens?

Entre els Singles de vinil, Maxi singles, LPs, CDsingles, CDs recopilatoris i cintes de casset en sumen 2103.

Com has creat la col·lecció?

Amb molta paciència, perseverança, dedicació i inversió econòmica. Buscant a botigues, rastres, fires del disc i viatjant. La sort també és important: vas a una fira i després de quatre hores no trobes res, però passes per una mini botiga de segona mà i sense buscar trobes una joia.

Compres i/o fas intercanvis de discos? On?

Normalment compro. Ho continuo fent de la forma tradicional a botigues, mercats ambulants i rastres. També a internet, que ha ampliat molt el mercat. Hi ha pàgines de discos especialitzades en Eurovisió i pàgines de discos en general. Estic en un grup de col·leccionistes i fem intercanvis.

És fàcil o difícil trobar-ne?

Discos se segueixen trobant, però el més difícil són els discos dels darrers anys, que ja és material promocional. Les discogràfiques abans publicaven el disc, fins i tot en diversos idiomes, ara ni tan sols publiquen el disc del país en idioma original.

Quants col·leccionistes com tu hi ha a Catalunya, Espanya i Europa?

Que jo sàpiga a Catalunya hi ha 3. I 2 estem al Baix Llobregat: jo a Esparreguera i un altre a Molins de Rei. A Espanya hi ha uns quants i a Europa encara més.

Heu fet alguna trobada o teniu contacte?

Tenim contactes a través de xarxes socials, principalment.

Què significa per a tu la teva col·lecció?

He dedicat 30 anys a col·leccionar discos d’Eurovisió i ja no és només una col·lecció, és part de la meva vida. Molts estan relacionats amb viatges, moments, persones i vivències. Comparteixo aquesta afició col·laborant amb algunes ràdios locals passant música d’Eurovisió. Entre elles, Ràdio Sant Esteve Sesrovires 88.0 FM, cada dimarts a les 11.30h durant la freqüència quotidiana amb Montse López.

Has anat com a espectador a alguna cita d’Eurovisió?

Només a Lisboa 2018. Mai vaig tenir gaire motivació per anar a veure el festival en directe. Només curiositat. Sempre vaig dir que aniria si ho organitzava Espanya, Itàlia o Portugal. A Portugal va ser genial, ben aviat tocarà Itàlia i Espanya quedarà per acabar el meu cicle.

Coneixes i/o has quedat amb cantants?

De casualitat vaig conèixer la representant de  Finlàndia 96, Jasmine. I la de Portugal 85, Adelaide, un somni fet realitat perquè és la meva cantant portuguesa favorita. Tinc tots els discos! A través del club oficial d’Eurovisió, OGAE, s’organitza des del 2007 un congrés anual amb diversos artistes eurovisius convidats. I és bona ocasió per trobar-los.

Com veus l’actual concurs i la representant d’Espanya i quines possibilitats té?

Ha evolucionat. Ja no és un concurs de cançons. És un xou de televisió: posada en escena, il·luminació, efecte sorpresa, originalitat… “SloMo” no era la meva cançó preferida, però ha estat l’exemple de com una molt bona posada en escena pot convertir una cançó mediocre en una gran proposta. Chanel va ser superlativa i va donar un gran xou. Està agradant molt els fans a Europa.

Qui creus que guanyarà Eurovisió aquest any?

Itàlia té moltes possibilitats i seria el segon any consecutiu que ho faria. Actualment, el públic s’està bolcant amb Ucraïna (la proposta de Kalush Orchestra amb la cançó Stefania), més per un tema moral que per la cançó.

Fotografies: Roberto Parodi i una part de la seva col·lecció [SE]