Diumenge, 25 juliol 2021
  • Diumenge, 25 juliol 2021
La Bustia Sara Garcia Martorell

Sara García, metgessa de l’Hospital de Martorell: “He hagut de donar males notícies a una persona que no la podia mirar als ulls”

Per 7 de març de 2021 a les 17:20 0 634 Visites

La metgessa Sara García explica a La Bústia la seva experiència a l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, que també l’ha plasmada al llibre ‘Microhistorias: lo que aprendí de mis pacientes y mis compañeros’

La metgessa martorellenca Sara García ha treballat durant tota la pandèmia a l’hospital comarcal del municipi. Tot el que ha viscut abans i durant la covid-19 ho ha plasmat en el llibre ‘Microhistorias: lo que aprendí de mis pacientes y mis compañeros‘ i també ho ha explicat a La Bústia.

Com has viscut l’any de la pandèmia?

Ha sigut molt complicat per a tots, en el nostre cas hi ha la cara professional, que ha estat duríssima, i la personal, que es veia influenciada per la professional.

Quin ha estat el teu paper a l’Hospital?

El meu paper era bàsicament comunicar-me amb les famílies. A part d’altres funcions de la meva especialitat, que era atendre els pacients de no covid-19, havia de comunicar-me amb els familiars dels pacients covid-19.

Complicat fer-ho per telèfon…

He hagut de donar males notícies a una persona que no la podia mirar als ulls. Per telèfon no els pots consolar ni donar suport com en persona.

Per telèfon no pots consolar ni donar suport als familiars com en persona

Quina experiència o record guardes?

La primera vegada que li vaig haver de dir a una persona per telèfon que el seu familiar s’estava morint i no hi havia res a fer. Vaig tenir la veu d’aquesta persona moltes vegades al cap i encara em pregunto si en algun moment me l’hauré creuat o no.

I algun positiu?

Evidentment el treball dels companys. Tots vam fer una pinya en una situació complicada i vam tirar endavant.

Què et va motivar a escriure un llibre?

Tot el llibre no és de covid-19, però la motivació va ser descarregar tota aquesta tensió. Sóc una gran lectora i anteriorment havia escrit coses, però eren per mi. Vaig començar escrivint com a teràpia per descarregar tots aquests sentiments, plasmar-los i poder continuar endavant. Després de la trucada amb un familiar en ve una altra que necessita el millor de tu.

Vaig començar escrivint com a teràpia per descarregar tots aquests sentiments, plasmar-los i poder continuar endavant

T’esperaves que aquest llibre sortís a la llum?

Al principi no, però cada vegada hi havia més capítols i més històries.

Com està estructurat?

És bastant fàcil de llegir, són petits capítols que expliquen experiències personals viscudes a l’hospital en la meva professió com a metge. També hi ha una petita reflexió que faig sobre ella. Destacaria un capítol on hi ha un nom propi: quan vaig acabar la meva especialitat, en una situació complicada que em vaig trobar quan era molt jove, em va impactar la saviesa del pacient que tenia davant.

Ha participat algú més en la creació del llibre?

Tot és contingut meu perquè no esperava tanta repercussió.

Hi ha una editorial darrere o és autoeditat?

L’he autoeditat jo, està només en versió Kindle i es pot comprar per Amazon. Ara estem intentant editar-lo en paper.

 

Aquí l’entrevista a Rafi Bueno, infermera del CAP Martorell.

Text: Carla Martínez | Fotografia: SE

Etiquetes:

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu equip, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. configuració de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies