Divendres, 14 agost 2020
  • Divendres, 14 agost 2020
La Bustia Ana Belen Lopez infermera Atencio Primaria EAP Martorell Rural

Vivències d’una infermera d’Atenció Primària en la pandèmia de la covid-19

Per 12 de maig de 2020 a les 20:45 0 1400 Visites

La gelidenca Ana Belén López ens explica com van començar i anaven canviant els protocols, les tasques assignades, la por d’encomanar el virus a la família i l’ajuda que donen per combatre la soledat a més de la salut

Des del meu lloc de treball com a infermera d’Atenció Primària de l’EAP Martorell Rural he pogut veure com ens hem adaptat a l’arribada de la pandèmia del coronavirus des de principis de març.

Les dues primeres setmanes tot va anar molt ràpid, segons els primers protocols que ens enviaven des del Departament de Salut havíem de preguntar si les persones havien viatjat a la Xina o al nord d’Itàlia. En un principi, els experts ens deien que no hi havia transmissió comunitària i degut a això, vam treballar aquestes setmanes sense les proteccions adequades.

En poc temps: canvis de protocols gairebé diaris, arribada dels equips de protecció individual (coneguts com EPI’s) i creació de circuits dins del centre perquè qualsevol pacient que arribés amb símptomes respiratoris compatibles amb la covid-19, se’l tractés a una zona correctament delimitada i on els professionals anessin correctament equipats amb els EPI’s.

La feina es va anar adaptant dia a dia, cadascuna de les infermeres tenia una tasca assignada: atenció telefònica, domicilis aguts, cures que no es poden ajornar, seguiment de pacients crònics i en situació de final de vida,  revisions pediàtriques fins els 15 mesos d’edat, etc. Sempre recomanant que el pacient es mantingués a casa, prioritzant la consulta telefònica o virtual (que es coneix com la e-Consulta).

Als mitjans de comunicació hem sentit a parlar molt sobre respiradors i unitats de cures intensives, que han hagut de multiplicar la seva capacitat per respondre a l’augment de malalts amb patologies respiratòries greus per covid-19. Però cal posar en valor que els centres d’Atenció Primària han assumit el control dels pacients en estadis lleus de covid-19, per tal de controlar si hi havia algun empitjorament de la seva situació de salut, que requeria una derivació ràpida a l’hospital.

Per això, una de les tasques més importants que hem fet les infermeres durant aquestes setmanes és l’atenció telefònica dels pacients que tenien el diagnòstic de covid-19 i els seus contactes. Aquests pacients podien romandre en aïllament domiciliari amb un control estret dels símptomes, explicant-los quins eren els signes d’alarma pels que re-consultar i també valoràvem el seu estat psicològic o emocional. És aquí quan t’adones que moltes persones grans, i no tant grans, viuen soles i quan les truques t’adones que, a més de vetllar per la seva salut, també les ajudes a combatre la soledat.

Després de la feina diària, tots els professionals de la salut anem a casa i convivim amb la nostra família. En el meu cas, convisc amb el meu marit i dos fills, de 7 i 4 anys, amb la por d’encomanar-los el virus. Per tant, cada dia intento mantenir la distància a l’arribar a casa i després, poso la roba directament a la rentadora, les sabates fora a la terrassa i jo, directament a la dutxa, com si es tractés d’un protocol.

Ara ens trobem en un moment molt important ja que comença a davallar la corba de contagis i de morts per coronavirus i estem en la fase de desconfinament progressiu. En aquestes últimes setmanes, primer els nens i després els esportistes i la gent gran, han pogut sortir al carrer.

És molt important no abaixar la guàrdia i seguir les recomanacions que ens donen les autoritats sanitàries: mantenir la distància de seguretat de 1,5-2 metres entre persones, portar mascareta, sempre que sigui possible, respectar les franges horàries i, a més d’utilitzar mascareta i guants, el rentat de mans amb aigua i sabó és imprescindible. Si ho fem bé, aconseguirem evitar rebrots i tornarem més aviat a fer una vida el més normal possible. 

Per acabar vull agrair a totes les persones que ens aplaudeixen a les 20h. Emociona molt que ens facin aquest reconeixement, però tant de bo que això no s’oblidi un cop hagi passat aquesta pandèmia i ens permeti valorar la sanitat pública i els seus professionals. Uns agraïment especial als meus companys, sense vosaltres, la feina d’aquests dies hagués estat molt feixuga.

Ana Belén López. Gelida.

Infermera d’Atenció Primària de l’EAP Martorell Rural, actualment treballa al CAP de Masquefa. Infermera des de febrer de 2003.

Etiquetes:

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu equip, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. configuració de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies