Pere Aragonès inaugura una llamborda Stolpersteine, instal·lada en record de Miquel Rovira Isart, jutge de pau i regidor d’ERC a la Segona República

El cap del govern de Catalunya, Pere Aragonès, ha presidit l’acte de col·locació d’una llamborda Stolpersteine per recordar i homenatjar al masquefí Miquel Rovira Isart, mort l’1 de desembre de 1941 a Gusen (Àustria), en un camp de concentració nazi depenent de Mauthausen.

L’acte ha estat aquest diumenge a les 12h a la plaça Josep Maria Vila amb el carrer de les Escoles, a la vorera just davant de l’habitatge de la família. Ha comptat, a més del president, amb l’alcalde, regidors, autoritats, els familiars i l’assistència de nombrosos veïns.

Pere Aragonès ha afirmat que “la memòria és el millor antídot contra el feixisme i qualsevol tipus de totalitarisme” en l’acte al veí masquefí “per restituir la seva dignitat i passar de l’oblit a la memòria.

Aragonès ha afegit que “el discurs de la por, no veu en l’altre un ciutadà sinó un enemic” i “ens hem de conjurar perquè l’horror i el feixisme no es repeteixi en un context social, polític i econòmic molt dur”.

En aquest sentit, ha demanat “defensar una societat cohesionada en drets i llibertats i justícia social, així com drets i llibertats col·lectius”, entre els quals ha situat “els drets i llibertats democràtics i nacionals de Catalunya”, acabant amb un “Visca Catalunya i visca la llibertat”.

L’alcalde de Masquefa, Roger Vázquez, ha obert l’acte recordant qui era Miquel Rovira Isart i la seva història i que es feia aquest acte amb el primer alcalde de Masquefa d’ERC des de la Segona República i el primer president de la Generalitat d’ERC des de 1980. Després dels agraïments, ha acabat amb l’exclamació “Mor el feixisme i que visqui la vida. Ben tornat a casa Miquel“.

Per a l’alcalde és “un dia molt especial per a Masquefa. Un dia de reparació històrica i de màxima expressió de la memòria democràtica. Un dia de justícia per a tothom i, en particular, pel masquefí Miquel Rovira Isart i els seus familiars”.

Ha recordat que “les restes d’en Miquel encara no descansen a Masquefa, però avui, d’alguna manera, ha tornat a casa. No ho ha pogut fer davant la seva esposa Antònia, ni de la seva filla Maria, però sí davant el seu net, els besnets i el rebesnet”. “Estic molt content. Molt. I extremadament agraït a tothom qui ha treballat per fer possible l’acte d’avui”, així com “a la família. Miquel, Lourdes, Pol, Mireia, Gorka i Marc, heu escrit un full important de la història de casa nostra”.

La besneta de l’homenatjat, Mireia Castells, ha llegit el poema ‘El vell vestit’ de Joana Raspall. Els familiars han posat la llamborda i seguidament, Josep Font, director del Memorial Democràtic de Catalunya, l’alcalde i el president de la Generalitat l’han acompanyada amb tres roses blanques. La manresana Núria Puigbó va musicar moments de l’acte amb el violoncel.

Els familiars

La Bústia ha parlat amb els familiars de Miquel Rovira. Els seus descendents directes són el seu net, Miquel Castells, de 68 anys; els besnets, Mireia, de 42 anys i Pol, de 35, i el rebesnet, Marc Roldán, de 12 anys.

Miquel Castells ha dit que ha estat “un acte molt sentit i m’ha agradat molt, encara que m’hauria agradat que l’hagués viscut la meva mare Maria -l’única filla de Miquel Rovira-, que va morir el 2020 amb 93 anys”. I afegeix que “és un acte que fa temps que s’estava movent, i ara amb el nou alcalde ho ha fet en menys de tres mesos”.

La besneta, Mireia Castells, explica que “ha estat molt emotiu i obert a tot el poble. Donem a conèixer la nostra història, que també és de la societat, i de divulgació per a les noves generacions”. Aquest acte “és com un punt final d’uns tràmits que va iniciar fa més de tres anys el meu pare i la meva àvia, que li feia molta il·lusió, perquè el meu besavi tingui l’homenatge que es mereixia”.

Sobre Miquel Rovira Isart

Miquel Rovira Isart va néixer l’11 de setembre de 1900 a Masquefa. Va treballar la terra com a llaurador i després a la fàbrica de Rogelio Rojo. Es va casar el 1925 amb Antònia Puig Torres i van començar a viure al c/ Major, 58 i van obrir un hostal: la Fonda Catalunya. Dos anys després va néixer la seva filla, Maria Rovira Puig.

Amb la Segona República va ser jutge de pau de Masquefa i després, l’octubre de 1936, regidor d’ERC de l’Ajuntament de Masquefa. A finals de 1938 però, quan l’exèrcit franquista començava l’ofensiva a Catalunya, va ser cridat a files i es va acomiadar de la seva família per iniciar un viatge sense retorn.

Va passar per camps de concentració francesos i alemanys, deportat a Mauthausen (Àustria), el dia 13 de desembre de 1940, juntament amb 846 republicans espanyols. D’allà va passar definitivament al Kommando de Gusen (petit camp de concentració que depenia del principal de Mauthausen) el dia 24 de gener de 1941 on va poder resistir gairebé un any de martiri en condicions infrahumanes fins que finalment va morir l’1 de desembre de 1941, tal com ens indica el seu certificat de defunció.

Rovira va fer treballs forçats com milers de presos, i va perdre la vida amb 41 anys, deixant una dona i una filla petita a Masquefa. Fins uns anys després no els van notificar la defunció, després que la seva dona i la seva germana van demanar informació a Creu Roja Espanyola i Internacional.

Aquí tota la informació i alguns documents de la investigació de Miquel Rovira Isart exposats a l’acte.

Llambordes Stolpersteine

La iniciativa està impulsada per l’Ajuntament de Masquefa i Memorial Democràtic de Catalunya i té com a objectiu fomentar la memòria de les víctimes del nazisme arreu del món. Una llamborda Stolpersteine és una peça daurada que porta gravat el nom de la víctima del nazisme, el seu any de naixement i de deportació, el camp de concentració on va ser enviat i la seva situació final.

Les peces estan dissenyades per l’artista alemany Gunter Demnig i volen fer present a la via pública el record de les víctimes del nazisme. A Europa hi ha 80.000 llambordes i a Catalunya 500 en 67 municipis. La primera va ser a Navàs l’any 2015.

A Olesa hi ha 13 llambordes Stolpersteine, de les quals es van col·locar 10 el gener de 2018 davant de l’Ajuntament i 3 més el juny de 2023, també a la mateix espai.

A Esparreguera són 7 llambordes, que es van posar l’octubre de 2020.

Fotografies: Moments de l’acte d’homenatge a Miquel Rovira amb la primera llamborda Stolpersteine de Masquefa [Lluís Gutiérrez / La Bústia]

El president valora la manifestació a Barcelona contra l’amnistia i l’autodeterminació

Després de l’acte, el president Aragonès ha valorat la manifestació que s’ha celebrat Barcelona i ha constatat “el fracàs de la dreta i l’extrema dreta en la manifestació, que ens empeny més que mai a batallar per l’amnistia i l’autodeterminació”. “Avui són menys que mai i al davant hi ha amplíssima majoria social catalana que volen decidir lliurement el seu futur”, ha conclòs.

Abans d’aquest acte, Aragonès ha visitat l’Ajuntament de Masquefa per signar el llibre d’honor.

Fotografies: El president de la Generalitat signa en el llibre d’honor de l’Ajuntament de Masquefa [Aj]