L’estudi ha aportat nova informació sobre les ocupacions humanes durant la prehistòria

L’excavació d’aquest mes de juny a les Coves de Montserrat ha aportat nova informació sobre l’evolució de les ocupacions humanes durant la prehistòria a la Cova Gran de Collbató. L’estudi l’ha encapçalat l’Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i ha comptat amb la participació del SERP-Universitat de Barcelona i estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universidad Autónoma de Madrid i del Grau d’Història de la Universidad de Santiago de Compostela.

En aquesta ocasió, s’ha ampliat el radi d’intervenció, endinsant-se cap a l’interior de la Cova Gran. Es tracta d’una actuació que no s’havia fet mai fins ara i que ha estat clau per obtenir informació sobre les activitats que es desenvolupaven a l’interior de la cavitat.

Un dels descobriments ha estat la identificació de noves unitats estratigràfiques, és a dir, nivells de sediments diferenciats als nivells que s’havien trobat fins a l’actualitat. Les noves unitats se situen, aproximadament, entre l’espai temporal de fa 6.400 i 11.200 anys.

Les troballes podrien evidenciar l’ús de la Cova Gran durant el mesolític i obren una línia de recerca per entendre els processos de canvi que van portar a la implantació de les primeres comunitats neolítiques a l’entorn de Montserrat.

A més, s’han fet diversos anàlisis arqueobotànics per recuperar informació sobre la vegetació, l’explotació dels recursos naturals i les condicions ambientals associades a les diferents fases d’ocupació de la cavitat.

Fotografia: Excavació a la Cova Gran de Collbató [Aj]