Un home de Terrassa la va trobar l’any 2000 a la costa de Tossa de Mar i ara el recipient i els documents han acabat a les mans de la seva família

Un 12 de gener de 1948, el martorellenc Isidre Clopas i Batlle, historiador, cronista, conservador de museus i gran apassionat del patrimoni local, va posar dins un pot de vidre documents personals i de Martorell. Tot seguit el va llençar al riu o al mar, i 73 anys després ha tornat amb els papers en bon estat de conservació als seus descendents.

La seva neta, Elisenda Laborda i Clopas, ho va fer públic via Twitter: “1948. El meu avi, Isidre Clopas i Batlle, llançà aquest pot al mar, a Tossa. 2000. Un home de Terrassa el troba nedant. 2021. La seva filla, que el va heretar, es posa en contacte amb la meva mare, la filla de l’Isidre. 73 anys més tard i en pot de Cerebrino Mandri”.

La seva filla, Assumpta Clopas i Fisa, explica a La Bústia que “el meu pare podria haver llençat l’ampolla al riu Llobregat o a la costa de Barcelona i els corrents l’haurien portat fins a Tossa”. En tot cas, el recipient havia resistit 52 anys dins l’aigua quan el va trobar un home de Terrassa que estava nedant a Tossa de Mar l’any 2000. Se’l va endur a casa i el va guardar durant 11 anys. Quan va morir l’any 2011, la seva filla el va heretar i a partir d’aquí va buscar la família de l’Isidre.

L’Assumpta diu que hi ha tres hipòtesis de per què el va llençar: “potser va seguir el costum d’alguns historiadors de l’època de llençar al mar o al riu efemèrides o fets importants, perquè estava content de publicar les Notes Històriques de Martorell, o per la inauguració del Museu Municipal”.

El recipient en qüestió era del medicament més popular de l’època, el Cerebrino Mandri. Dins han viatjat fotografies, targetes i fascicles. Una de les imatges és del mateix Isidre Clopas amb dos segells. A la targeta es pot veure l’escut de Martorell, el seu nom i cognom i el càrrec de conservador del Museu. Escrit a mà i en tinta negra surt la data: ’12 de gener de 1948′. També un llibret amb la història de Martorell i un programa de Festa Major dels anys 40 amb un dibuix de Jaume Amat i un gravat del Pont del Diable. Tot lligat amb un cordill.

Isidre Clopas i Batlle (1913-2001) va estudiar al col·legi Els Convents de Martorell i va treballar com a professor de l’Institut de Martorell. El 1945 va entrar com a conservador del Museu de Martorell fundat per Vicenç Ros i el 1966 del Museu de l’Enrajolada, regidor de cultura a finals dels 50 i acadèmic de la reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. També va ser el primer president del 1974 al 1976 del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Autodidacte, va ser cronista i escriptor de nombrosos assajos d’història i patrimoni, com del Pont del Diable, l’església parroquial o els Caputxins, a personatges com Francesc Pujols, Josep Palet o Lluís de Requesens i a temàtiques locals sobre toponímia, història de la fotografia, cinema o ceràmica, i de la publicació d’un anecdotologi. Casat amb Arsènia Fisa i Farré, van tenir dues filles: l’Assumpta (1949) i la Paulina (1952).

Assumpta Clopas i Fisa és vicepresidenta de la Fundació Francesc Pujols i Morgades.

Fotografies: Isidre Clopas i el pot amb els documents que va llençar al riu o al mar [Arxiu del Museu Frederic Marès i @elisendacat]